Casa America Catalunya

Segona jornada a Casa Amèrica Catalunya de la campanya “El treball no és cosa de nens” impulsada per l'ONG Global Humanitaria. Després de la projecció dels documentals del realitzador argentí Marcelo Bukin “Mauris del Titicaca” i “Fuego de Ángel” –aquest últim recentment guardonat al prestigiós Festival de curtmetratges de Los Ángeles–, Leticia Jaramillo, coordinadora de l'àrea de desenvolupament de Global Humanitaria, i Ernesto Carrión, politòleg peruà, han coincidit a exigir als Governs implicats que desenvolupin polítiques que eliminin el treball infantil. S'estima que uns 8,4 milions de nens arreu del món treballen en condicions d'esclavitud. El total de nens que pateixen l’explotació laboral es xifra en 245 milions. (A la imatge, Jaramillo i Carrión, en el decurs de l’acte)

Les autoritats argentines han arrestat un dels suposats caps de l'antic grup paramilitar d’ultradreta Alianza Anticomunista Argentina, conegut com a Triple A. Es tracta de Juan Ramón Morales, de 88 anys, ex comissari major del país llatinoamericà durant els mandats de Juan Domingo Perón (1973-74) i la seva dona María Estela Martínez, Isabelita (1974-76). (La Triple A va perpetrar el seus crims durant el segon mandat de Juan Domingo Perón -en la imatge- i el posterior de la seva dona "Isabelita")

Aquest dimecres, dia 10 de gener, es compleixen 50 anys de la mort de la celebradíssima poeta xilena Gabriela Mistral (1889-1957), primer autor llatinoamericà guardonat amb el Premi Nobel, que va rebre el 1945. Abans de publicar el seu primer llibre el 1922, titulat Desolación, Mistral ja gaudia d'un important prestigi al seu país gràcies a nombroses publicacions en diverses revistes i a l'obtenció, el 1914, del premi dels Jocs Florals pels seus Sonetos de la muerte.(En la imatge, l’ex-president de Xile, Ricardo Lagos, observa, el passat dia 24 d’octubre a la Fundació Casa Amèrica Catalunya, un retrat de Gabriela Mistral, donació del guitarrista Eulogio Dávalos)

L'auditori de Casa Amèrica Catalunya projecta, aquest dimarts dia 9 de gener, el documental “Fuego de Ángel”, de l'argentí Marcelo Bukin, en el marc de la campanya “El treball no és cosa de nens” que organitza l'ONG Global Humanitària. El curtmetratge va obtenir el passat dia 8 de desembre el premi al Millor Documental de Curta Durada en el Festival de Los Àngeles que organitza l'Associació Internacional de Documentals (IDA), un dels més prestigiosos que es lliuren a produccions documentals.(En la imatge l'actor Morgan Freeman entrega el premi IDA a Marcelo Bukin)

El director general de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, ha traslladat personalment al Cònsol d'Equador a Barcelona, José E. Núñez, el condol i pesar de la institució per la mort i desaparició, respectivament, dels ciutadans equatorians Carlos Alonso Palate i Diego Armando Estacio, víctimes de l'atemptat terrorista de l'organització ETA a l'aeroport de Madrid del passat 30 de desembre. Traveria també ha manifestat al Cònsol la solidaritat de Casa Amèrica Catalunya amb les famílies dels dos damnificats. Per la seva part, José E. Núñez ha mostrat el seu agraïment pel tracte dispensat per les autoritats espanyoles a les víctimes. Sobre les 21:00 hores del dijous 4 de desembre, els equips de rescat han aconseguit localitzar el cotxe on es trobava Diego Armando Estacio quan va sobrevenir l'explosió.

La Fundació Casa Amèrica Catalunya vol expressar el seu pesar i solidaritat amb les famílies dels ciutadans equatorians Carlos Alonso Palate i Diego Armando Estacio, víctimes del brutal atemptat terrorista perpetrat per l'organització armada ETA en l'aparcament de la terminal T4 de l'aeroport de Barajas (Madrid, Espanya) dissabte passat 30 de desembre. El dimecres 3 de gener al vespre els equips de rescat han aconseguit localitzar el cos sense vida de Carlos Alonso Palate, de 35 anys d'edat, a l'interior del vehicle on el va sorprendre la terrible deflagració. Diego Armando Estacio, de 19 anys, que també descansava al seu vehicle quan va explotar el cotxe bomba amb uns 200 quilos d'explosius, continua desaparegut entre l'impressionant muntanya de runa i ferralla provocada per l'atemptat terrorista.

La ciutat més gran de Llatinoamèrica, Sao Paulo, ha instaurat una llei segons la qual, des del primer dia del nou any, queda prohibida qualsevol mena de publicitat als seus carrers. Així, els 11 milions d'habitants absolutament acostumats a un paisatge de cartells, pantalles, rètols lluminosos i autobusos-anunci viuran un canvi radical fruit de la voluntat del seu alcalde Gilberto Kassab, decidit a eliminar la contaminació visual de la seva immensa urbe.

Després d'una dècada de pau, Guatemala continua avui sense aixecar cap. Els acords signats el 29 de desembre de 1996 per l'aleshores president Álvaro Arzú i el comando guerriller Unitat Revolucionària Nacional Guatemalenca (URNG) per posar fi a un conflicte civil de 36 anys de durada i més de 250.000 morts, no han servit perquè la població d'aquest país de 15 milions d'habitants abandoni els elevadíssims índexs de pobresa, fam i criminalitat.

La recent i aclaparadora victòria electoral d'Evo Morales, convertit en el primer president indígena de la història del país, va permetre a Bolívia iniciar 2006 amb entusiasme. No obstant això, el país andí conclou l'any amb l'ombrívol repte llançat des de les províncies orientals, les més riques i pròsperes, que exigeixen més autonomia i rebutgen la nova Constitució que es debat aquests dies i que previsiblement serà aprovada gràcies a la majoria parlamentària del MAS (Moviment al Socialisme), el partit de Morales. Enmig de tot plegat, cal subratllar la positiva resolució de les tenses negociacions del Govern indigenista amb les multinacionals energètiques que operen a Bolívia, país que va ser objecte d'un detallat debat en les Jornades Americat XXI de Casa Amèrica Catalunya celebrades el febrer de 2006.

Després d'unes setmanes de parèntesi, reprenem la radiografia que de la realitat social, política i econòmica de Colòmbia du a terme el consagrat periodista i analista Bernardo Gutiérrez, membre de Medios para la Paz, corporació guardonada amb el premi Catalunya a la Llibertat d'Expressió 2006 concedit per Casa Amèrica Catalunya. “Fa uns anys, durant una visita de l’aleshores president dels Estats Units, Bill Clinton a Colòmbia, la vídua d'un militar mort combatent el narcotràfic, a la que havien portat, en companyia d'altres vídues de militars, a una molt custodiada guarnició per ser presentada al president nord-americà, no va resistir el dolor del moment i, de manera espontània, es va llençar en braços del mandatari nord-americà, i les càmeres de televisió van captar el lleu estremiment dels sanglots de la jove vídua...”