Casa America Catalunya

Ha investigat a fons l’anomenat “feminicidi” de Ciudad Juárez, on es comptabilitzen unes 1.100 dones assassinades o desaparegudes des de 1993, però creu que l'apoteosi de violència impune que pateix aquesta ciutat mexicana fronterera amb els Estats Units és extensible a tot el país. Sergio González Rodríguez, periodista i escriptor, autor de “Huesos en el desierto”, el llibre que va donar a conèixer la tragèdia de Ciudad Juárez, participa a Casa Amèrica Catalunya a la jornades “Sense Ficció” sobre periodisme d'investigació. En la següent entrevista, González Rodríguez es mostra desencantat sobre el futur de Mèxic a causa de la “degradació generacional” d'un país on el 95% dels delictes no són castigats. -Ciudad Juárez, la frontera de la mort. Què hi ha al darrere d'un títol tan desolador?A Mèxic hi ha una situació tremendament dramàtica, amb una enorme crisi institucional que permet l'aparició de fenòmens extrems tan greus com la violència i els homicidis sistemàtics contra dones i la falta de capacitat institucional per combatre aquest problema. Ciudad Juárez és un cas límit en el desenvolupament de qualsevol ciutat contemporània, on es permeten extrems com aquests i, a més, es permet que creixi la impunitat i la falta de respecte als drets humans. Són situacions que no haurien d’existir i no obstant això les contemplem tots els dies a Mèxic. - Davant aquesta crisi de les institucions mexicanes, hi ha hagut alguna resposta internacional?Afortunadament, tenim la possibilitat que la ressonància internacional del problema permeti establir-ne punts de vista crítics. Per exemple, hi ha observadors de la Unió Europea participant en l'auditoria de drets humans a Mèxic i han assenyalat el dèficit terrible que hi ha en aquesta matèria. Ciudad Juárez és un cas emblemàtic de la degradació institucional de tot un país.-El periodisme d'investigació què pot fer davant una tragèdia d'aquesta envergadura?Crec que el periodisme d'investigació té una responsabilitat molt forta pel que fa  al fet de treure a la llum allò que les autoritats es neguen a aclarir i, en conseqüència, establir vies alternatives perquè la societat conegui fets i circumstàncies que han de ser cancel·lats i castigats. El periodisme d'investigació no només es permet la denúncia dels fets, està obligat a investigar-ne les causes i explicar-les a la societat. És una responsabilitat que cal tenir molt clarament delimitada perquè es tendeix a creure que el periodista pot reemplaçar el que han de fer altres instàncies com la policia, el Ministeri Públic (Fiscalia) o el propi sistema judicial. Aquesta no és la tasca del periodisme, que justament ha de donar a conèixer els fets perquè les institucions corresponents actuïn en conseqüència.-L’any 2002 va publicar “Huesos en el desierto” amb el que vam conèixer el devastador abast del “feminicidi” a Ciudat Juárez. Ja al 2007, han millorat les coses? Com veu el futur en aquesta ciutat i al seu país?A Mèxic, la confiança en les institucions s'ha degradat de tal forma que no tenim esperances que les coses vagin a canviar en el futur. Em sembla, fins i tot, que estem caminant per una drecera molt adversa per al compliment de la llei i la justícia. A nivell institucions, les solucions buscades supleixen les obligacions immediates i les seves importants finalitats i el treball s'estableix a com a gestió d'una crisi, de control dels danys, de manipulació dels fets per guanyar temps i no solucionar els problemes de fons.... És el més inquietant: no s'està desenvolupant una cultura de la legalitat, de respecte al dret, de recerca de la justícia, de la defensa de llei, sinó que s'està capgirant la gestió governamental cap a una manipulació dels fets i el seu ús polític, d'imatge i propaganda d'aquests propis fets. De seguir les coses com estan, el futur serà encara més fosc perquè s'estan sembrant les llavors d'una cultura il·legal. No tenim esperança que en el futur es castiguin els crims impunes.