Casa America Catalunya

Els actors argentins Héctor Alterio i Cecilia Rossetto presentaran, el divendres 5 de maig, a les 12:30 hores, a l’ICCI/Casa Amèrica Catalunya, el programa 2006 de Teatro por la Identidad – Catalunya, un cicle que està organitzat per la Plataforma Argentina contra la Impunidad, Red por la Identidad, Abuelas de Plaza de Mayo i Teatro por la Identidad (Argentina) amb la col·laboració de l’ICCI/ Casa Amèrica Catalunya, la Xarxa de Sales Alternatives de Catalunya, COSACA Teatre Neu i L'Antic Teatre.

El diumenge 21 de maig de 2006, a partir de les 12:00 del migdia, la comunitat argentina a Catalunya celebrarà el 25 de Maig - 196 Aniversari de la Revolució de Maig de 1810 - amb un gran rostit al parc de la Trinitat Vella de Barcelona. (Metro Línia 1, Parada Trinitat Vella).

El feixuc recompte de vots de les eleccions peruanes del passat 9 d'abril es troba en la seva recta final amb una lleu - i presumiblement decisiva - avantatge d'Alan García (socialdemòcrata del APRA) sobre Lourdes Flores (conservadora d'Unidad Nacional) en l'aferrissada carrera per erigir-se en el rival de Ollanta Humala (ultranacionalista de la UPP) a la segona volta de les eleccions presidencials del Perú. Amb el recompte situat en el 98.773% dels vots emesos, Alan García, amb el 24.32 % dels sufragis, avantatja en 77.999 paperetes Lourdes Flores, que obté el 23.68%. Humala és el clar vencedor d 'aquesta primera volta amb el 30,70% dels vots.

Ja han conclòs els 150 estudis previs sobre la construcció d'un tercer joc d’escluses gegants al Canal de Panamà i portaveus del Govern liderat per Martín Torrijos han anunciat que, d'acord amb el que estableix la Constitució del país, per a novembre es convocarà un referèndum sobre l'ampliació d'aquesta imponent via aquàtica. El tràfic de bucs pel canal de Panamà està col·lapsat a conseqüència dels efectes de l'huracà Katrina d'agost de 2005.

La realitzadora catalana Isabel Coixet, premi Goya 2006 –els “Òscars” del cinema espanyol- a la millor direcció per la pel·lícula “La vida secreta de les paraules”, i l'ONG Metges Sense Fronteres (MSG) rodaran a Barcelona, del 22 al 24 de maig pròxims, un curtmetratge documental sobre l'anomenat “mal de Chagas”. Es tracta de la malaltia de la mort sobtada, una afecció infecciosa transmesa per un paràsit que habita a la tova de les barraques, la “vichuca”, i que afecta uns 18 milions de persones a Llatinoamèrica. Els impulsors del documental busquen una dona boliviana d'uns 35 anys d'edat, amb els cabells llargs i negre, per al paper protagonista i a altres tres dones de la mateixa nacionalitat per als papers secundaris. (A la imatge, la directora de cinema Isabel Coixet)

Organitzades per l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya i l'associació Solidaritat i Comunicació (SICOM), i coincidint amb la celebració del Dia Mundial per la Llibertat de Premsa, els pròxims 3 i 4 de maig tindran lloc les jornades de reflexió “Els reptes de la llibertat d’expressió a Colòmbia”. En el decurs d’aquestes jornades es farà palès el suport a la corporació de periodistes colombians “Medios para la Paz”, que serà guardonada amb el Primer Premi Catalunya a la Llibertat d’Expressió. (A la imatge, litografia del dibuixant de "El Periódico de Catalunya", Miquel Ferreres, creada expressament amb motiu del primer Premi Catalunya a la Llibertat d'Expressió i que serà lliurada als representants de "Medios para la Paz")

Els ministres de Planificació, Mineria, i Desenvolupament Econòmic del govern de Bolívia han estat retinguts per un grup de funcionaris i pobladors de Puerto Suárez, localitat de l'orient del país pròxima a la frontera amb Brasil. L'acció està relacionada amb un projecte siderúrgic de l'empresa MMX que es construeix a la zona amb capital brasiler i internacional i que l 'executiu d'Evo Morales considera que viola un article constitucional que prohibeix l'existència de propietats estrangeres a menys de 50 quilòmetres de la frontera. MMX ha promès que la planta generarà uns 1.500 llocs de treball a la regió, i la població local exigeix l'aprovació del projecte , informa BBC Mundo.

“La República va ser la més esperançadora experiència democràtica registrada fins aleshores en la història d'Espanya”. “La II República es perfila en la nitidesa que dóna la distància com un exemple moral, un model de dignificació de la vida pública, un net exercici de la política entesa com el compromís de guiar a un poble cap al seu futur”. Són cites de Juan Pablo Fusi, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid, i de l'escriptora Almudena Grandes, que reflecteixen com una part important de la societat espanyola viu el 75 aniversari de la proclamació de la II República que se celebra aquest divendres 14 d'abril. Un règim que es va veure abruptament trencat per la rebel·lió militar de 1936 que va donar pas a la guerra civil espanyola (1936-1939) i a la posterior Dictadura del general Francisco Franco amb la victòria del mal anomenat bàndol “nacional”.

Segueix la incertesa en l'imprevisible i lent recompte dels vots de les eleccions a la presidència del Perú celebrades el diumenge 9 d'abril. Amb el 80% dels vots escrutats, el nacionalista Ollanta Humala ha augmentat el seu avantatge respecte els seus competidors i assoleix el 30,2 dels sufragis. La sorpresa es registra, de moment, en l’apretada lluita pel segon lloc: Alan García, del socialdemòcrata APRA, amb el 24,8% dels vots, ha superat a la que semblava havia de ser la rival de Humala a la segona volta, la centredretana Lourdes Flores que, de moment, arriba només al 24,1% de les paperetes. (A la imatge, Alan García durant el miting de tancament de campanya)

L'estil sobri de l'arquitectura de Le Corbusier, que ha tingut seguidors de tant alt nivell a l'Amèrica Llatina, ha estat reconegut amb el darrer premi
Pritzker ("el Nòbel de l'arquitectura"), atorgat a Mendes da Rocha (Brasil, 1928). És el reconeixement a una obra pura i moderna, que segueix els mateixos principis que Oscar Niemeyer, qui també va ser guardonat amb el Pritzker, l'any 1988. Molts altres arquitectes, tanmateix, han defensat
aquest tipus d'arquitectura a l'Amèrica Llatina, sense que hagin arribat al reconeixement públic de grans figures com Niemeyer, da Rocha o Barragán.