Casa America Catalunya

La fugaç però intensa visita a Espanya del president electe de Bolívia Evo Morales s'ha saldat, de moment, amb el reconeixement del Govern espanyol que el triomf electoral del líder indigenista suposa un “canvi en les regles de joc” en les relacions amb el país andí. Ho ha afirmat el Ministre d'Indústria espanyol José Montilla, un dels interlocutors de Morales al seu pas per Madrid en la gira mundial prèvia a la seva presa de possessió com nou president de Bolívia el pròxim 22 de gener.

La por d'Estats Units que Perú segueixi els passos de Bolívia i esculli a un president ultranacionalista i indigenista podria convertir-se en realitat. L'última enquesta realitzada mostra que el candidat Ollanta Humala, ex coronel de l'Exèrcit i líder esquerrà del Moviment Etnocacerista Nacionalista Peruà, és ara el predilecte en intenció de vot per davant de la que era la candidata favorita, la conservadora Lourdes Flores. L'ascens d’Humala en les enquestes està provocant inestabilitat en els indicadors econòmics degut a la preocupació que genera entre els inversors estrangers el seu possible triomf el 9 d'abril. En la imatge, Ollanta Humala i el seu germà Antauro

L'avanç tecnològic d'un país és necessari en el s.XXI per mantenir-se connectat al món. El dinàmic i competitiu desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) necessita prèviament la creació d'un entorn apropiat, la Societat de la Informació. Un informe realitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) analitza la implantació de la Societat de la Informació (SI) a Llatinoamèrica, concretament a l'Argentina, Brasil, Mèxic i Xile, que gaudeix dels millors índexs d'implantació de la Societat de la Informació. Xile supera la mitja llatinoamericana en tinença de mòbils cada mil habitants (628) i més que duplica la mitjana regional d' usuaris d' Internet, amb 353 cada mil habitants.

Les compres compulsives augmenten en aquesta època de l'any. Un cedé, un piyama i per als més atrevits un yaguar. Però per fer aquestes compres cal haver adquirit o consultat prèviament el nou Diccionario Panhispánico de Dudas per saber que el que estem comprant és un CD, un pijama i un jáguar. Aquest diccionari, aparegut gràcies a la col·laboració de vint-i-dos acadèmies hispanoparlants, incloses les llatinoamericanes, és una guia consensuada sobre l'ortografia, els estrangerismes, irregularitats...etc del món hispanoparlant.

L’ICCI/Casa Amèrica Catalunya vol agrair a totes i tots, persones físiques, col·lectius, organitzacions o entitats, la confiança mostrada en la nostra institució alhora de presentar els seus projectes per tal que siguin avaluats i dotats d’ajuts per la mateixa. S’han rebut un total de 76 projectes, que ens han arribat tan des de països d’Amèrica Llatina com des de Catalunya; i això sent la primera vegada que l’ICCI/Casa Amèrica Catalunya convoca un concurs obert per projectes de cooperació cultural. Esperem doncs que tant els que han superat l’avaluació en primera instància, com els que no han superat aquesta primera fase, tornin a mostrar-nos la seva confiança en la pròxima convocatòria . (per veure llistats projectes aprovats en primera instància i projectes denegats, cliqueu en “més”)

El president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, ha rebut en audiència els membres de l’expedició “A l’Aconcagua sense gluten” poc abans de la seva sortida cap a Mendoza (Argentina. Aquesta ascensió al sostre d’Amèrica és una iniciativa del Centre Excursionista de Catalunya que té el suport de l’ICCI/Casa Amèrica Catalunya i pretén donar a conèixer la problemàtica de la intolerància al gluten. De fet, la meitat dels expedicionaris són celíacs.

(Per JOSEP MARIA DEOP, periodista i antropòleg que segueix tot el procés des de Cochabamba). La victòria a Bolívia d’Evo Morales i el Moviment cap el Socialisme (MAS) ha estat tan inapel·lable que les forces que s’hi oposaven es troben francament desconcertades, però això no significa que no hagin ja posat fil a l’agulla a la tasca de desgast de qui, de fet, encara no s’ha proclamat president –ho farà el pròxim 22 de gener–. Així, mentre els canals de televisió –en mans de l’elit– parlen de “preocupació al món” i es fan ressò de qualsevol declaració del govern Bush, als carrers es respira un ambient molt més relaxat i festiu del que hom pugui imaginar-se.

(Per JOSEP MARIA DEOP, periodista i antropòleg que segueix tot el procés des de Cochabamba). La victòria a Bolívia d’Evo Morales i el Moviment cap el Socialisme (MAS) ha estat tan inapel·lable que les forces que s’hi oposaven es troben francament desconcertades, però això no significa que no hagin ja posat fil a l’agulla a la tasca de desgast de qui, de fet, encara no s’ha proclamat president –ho farà el pròxim 22 de gener–. Així, mentre els canals de televisió –en mans de l’elit– parlen de “preocupació al món” i es fan ressò de qualsevol declaració del govern Bush, als carrers es respira un ambient molt més relaxat i festiu del que hom pugui imaginar-se.

(por Josep Maria Deop, periodista i antropòleg)
Trencant tots els pronòstics, Evo Morales es va proclamar el passat diumenge president a la primera, tot superant el 50% dels vots, un resultat que el converteix en el president amb més legitimitat de la història boliviana. A simple vista, la victòria és incontestable. El MAS d’Evo Morales no haurà de sotmetre’s a cap votació en un Parlament on la presència de les forces “tradicionals” encara serà considerable. Malgrat tot, Bolívia es converteix així en la primera república llatinoamericana que aconsegueix situar en la presidència a un representant de les classes humils que –i aquesta és la novetat- ha fet del seu origen i de la crítica al model econòmic i social la seva principal raó de ser. Analitzem, però, quins seran les principals línies d’acció del seu govern durant els primers mesos.

L'òpera ha trobat el seu futur a Llatinoamèrica. El tenor peruà Juan Diego Flórez i el mexicà Rolando Villazón han estat batejats com els successors dels consagrats Luciano Pavarotti i Plácido Domingo, respectivament. Flórez i Villazón es troben encara en una etapa de creixement operístic, però les seves magnífiques actuacions en diferents escenaris europeus han fet que la crítica els catapulti al primer pla operístic. Fins i tot el propi Pavarotti, instal·lat en l'olimp de l'òpera des de fa anys, coincideix a assenyalar a Flórez com el seu successor.