Casa America Catalunya

(por Josep Maria Deop, periodista i antropòleg)
Trencant tots els pronòstics, Evo Morales es va proclamar el passat diumenge president a la primera, tot superant el 50% dels vots, un resultat que el converteix en el president amb més legitimitat de la història boliviana. A simple vista, la victòria és incontestable. El MAS d’Evo Morales no haurà de sotmetre’s a cap votació en un Parlament on la presència de les forces “tradicionals” encara serà considerable. Malgrat tot, Bolívia es converteix així en la primera república llatinoamericana que aconsegueix situar en la presidència a un representant de les classes humils que –i aquesta és la novetat- ha fet del seu origen i de la crítica al model econòmic i social la seva principal raó de ser. Analitzem, però, quins seran les principals línies d’acció del seu govern durant els primers mesos.

L'òpera ha trobat el seu futur a Llatinoamèrica. El tenor peruà Juan Diego Flórez i el mexicà Rolando Villazón han estat batejats com els successors dels consagrats Luciano Pavarotti i Plácido Domingo, respectivament. Flórez i Villazón es troben encara en una etapa de creixement operístic, però les seves magnífiques actuacions en diferents escenaris europeus han fet que la crítica els catapulti al primer pla operístic. Fins i tot el propi Pavarotti, instal·lat en l'olimp de l'òpera des de fa anys, coincideix a assenyalar a Flórez com el seu successor.

Perú és un país que està patint una gran onada d'emigració causada principalment per la manca de treball. En els darrers cinc anys, entre 2001 i 2005, han emigrat més d'un milió de peruans a la recerca d'un futur millor. Aquestes xifres, ja alarmants per si soles, es tornen pitjors tenint en compte que la projecció d’emigració del INEI (Institut Nacional d'Estadística i Informàtica) era de 300.000 persones, gairebé quatre vegades menys. La percepció del Govern de la realitat peruana dista molt de ser una percepció realista.

El debat sobre la despenalització de l'avortament és un tema clau per Llatinoamèrica. Aquesta regió té algunes de les lleis més dures i restrictives contra l'avortament, com és el cas de Xile i El Salvador, on l'avortament està prohibit fins i tot en el cas que perilli la vida de la dona embarassada. La gran influència de l 'Església catòlica- enemiga acèrrima de les pràctiques avortistes- als països llatinoamericans no fa sinó empitjorar unes estadístiques que mostren que cada any es realitzen 4 milions d'avortaments, la majoria il·legals, i moren 5.000 dones a causa de complicacions en avortaments insegurs, o il·legals.

(per Josep Maria Deop, periodista i antropòleg)
Trencant tots els pronòstics, Evo Morales es va proclamar el passat diumenge president a la primera, tot superant el 50% dels vots, un resultat que el converteix en el president amb més legitimitat de la història boliviana. A simple vista, la victòria és incontestable. El MAS d’Evo Morales no haurà de sotmetre’s a cap votació en un Parlament on la presència de les forces “tradicionals” encara serà considerable. Malgrat tot, Bolívia es converteix així en la primera república llatinoamericana que aconsegueix situar en la presidència a un representant de les classes humils que –i aquesta és la novetat- ha fet del seu origen i de la crítica al model econòmic i social la seva principal raó de ser. Analitzem, però, quins seran les principals línies d’acció del seu govern durant els primers mesos.

El dimecres 21 de desembre ha tingut lloc l'acte de presentació públic de l'expedició “A l'Aconcagua sense gluten”, una iniciativa del Centre Excursionista de Catalunya per difondre la problemàtica associada a la intolerància al gluten, una malaltia que ja afecta a unes 400.000 persones a Espanya. A l'acte han assistit els membres de l'expedició que pateixen aquesta malaltia i que el mes de gener vinent tenen previst conquistar el cim d'Amèrica en una demostració al món que la convivència amb la malaltia celíaca no té per què comportar limitacions especials.

“Vull dir-los, aymaras, quítxues i guaraníes, que per primera vegada anem a ser presidents”. Així es va dirigir Evo Morales a les comunitats indígenes, majoritàries al país, després de ser declarat nou president electe de Bolívia. Amb aquest gir en la política boliviana, les reaccions no s'han fet esperar. Mentre els Estats Units afirmen que romandran atents al comportament del nou Govern, les accions de la companyia espanyola Repsol-YPF han caigut davant l'amenaça de la nacionalització dels hidrocarburs.

A la reunió celebrada el dilluns 19 de desembre, la Junta Directiva de l'Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI) ha aprovat per unanimitat els estatuts i la carta fundacional de la futura Fundació Casa Amèrica Catalunya. Superat aquest tràmit, s'espera que a principis de febrer de 2006 se celebri la primera reunió del Patronat de la Fundació Casa Amèrica Catalunya en la que està previst que s'abordin, entre d'altres aspectes, els pressupostos i el pla d'activitats de l'entitat per al 2006. Així mateix, l'Assemblea de socis de l’ICCI (en la imatge)ha acordat, també aquest dilluns 19 de desembre, la seva inclusió en la Fundació Casa Amèrica Catalunya, que tindrà com membres del Patronat a institucions com el Ministeri d'Afers Estrangers –a través de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI)–, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.

Amèrica Llatina és una regió en la qual només uns pocs privilegiats poden accedir a l'educació, ja sigui per motius econòmics o socials. Per aquesta raó, l'ONG Educació Sense Fronteres treballa en aquests països per ajudar a crear una educació a l'abast de tothom. L’ICCI/ Casa Amèrica Catalunya ha acollit una taula rodona sota el títol "Èxits i reptes de la cooperació internacional a Guatemala, El Salvador, República Dominicana i Perú" en la que els coordinadors de l'ONG en aquests països han parlat sobre el seu treball. Els ponents que han participat són María Ángeles Medina, de Guatemala; Líbia Arenal, del Salvador; Jordi Borlán, del Perú; i Montserrat Bobés, de República Dominicana. A més, l’acte ha comptat amb la presidenta de l'ONG, María Beneyto.

Evo Morales, líder del Movimiento al Socialismo (MAS) i descendent d'una família aymara, s'ha convertit en el primer president indígena de Bolívia amb el 51,1% dels vots. La seva victòria és la victòria del poble, del poble indígena, per damunt d'un model de globalització encapçalat pels Estats Units. Morales és, als seus 46 anys, la veu dels indígenes en la seva lluita per les seves reivindicacions, per la identitat, la sobirania, l'autodeterminació i la dignitat. L'orgull que ha demostrat cap als seus orígens i la seva acèrrima defensa han estat algunes de les múltiples claus que han decantat la balança a favor seu.