Direcció: Alejo Moguillansky | Drama | 106 min | 2025 | Argentina
Una nena i un cec davant d’un llac que esborrona els límits de l’espai. Dos actors que es reuneixen com a amants per assajar una vella obra de teatre en un país del sud. Dos vells que viuen dins d’un contenidor d’escombraries davant del Congrés d’aquest mateix país del sud. Un fill en comiat perpetu amb la seva mare envellida, una pianista cega condemnada a tocar el Clar de lluna de Beethoven, perquè és l’única peça que encara recorda de memòria. Dos cineastes, potser responsables de tot l’anterior, filmen trens, llunes, i dediquen el seu temps a una activitat que ja no se sap si encara existeix: el cinema. Un film sobre Samuel Beckett? Sí. Una adaptació d’una obra de teatre al cinema? Rotundament no! Un film sobre una pàtria antigament anomenada Cinema? Rabiosament sí!



