Casa America Catalunya

Des de Casa Amèrica Catalunya i amb la col·laboració de DIPLOCAT abordem durant l’any 2023 l’humanisme digital a partir de l’experiència regional llatinoamericana. Aquest cicle , amb participants de banda i banda de l’Atlàntic, se centra en quatre temes claus en la relació entre tecnologia i persones: l’humanisme digital, la intel·ligència artificial, la comunicació virtual i la tecnologia mediambiental.

Casa Amèrica Catalunya desitja expressar el seu pesar per la mort del dibuixant i artista multidisciplinar Toni Batllori, autor de la litografia del V Premi Antoni Traveria a la Llibertat d'Expressió concedit l’any 2010 al Diario Co Latino, periòdic salvadorenc degà de la premsa a Centreamèrica. L'il·lustrador publicava des del 1995 a La Vanguardia de Barcelona la tira diària Ninots centrada en l'actualitat política. Poques hores després d'entregar la darrera contracrònica, Batllori moria víctima d'un càncer.

La presentació de la novel·la Casa de nadie (Candaya. 2022) ha posat punt final a les activitats de l'any al nostre auditori amb una conversa deliciosa entre l'autor de l'obra, l'escriptor, periodista i docent argentí Laureano Debat, i l’escriptora, també argentina, Fernanda García Lao.

Casa de nadie aprofundeix en les vides d'una mare i una filla d'origen xilè que treballen a Barcelona com a prostitutes a casa seva, on l'autor hi va residir com a llogat durant 9 mesos. Aquest fet li va permetre fer amistat amb les dues protagonistes d'una història molt sucosa i particular.

Veure vídeo íntegre de la sessió Presentació de llibre: 'Casa de nadie', de Laureano Debat.

“Amb orgull puc dir que el nom de Joan Alsina acompanya des d'ara les meves conviccions més profundes”, ha assenyalat Michelle Bachelet després de rebre el vintè premi que du el nom del sacerdot català assassinat a Xile per la dictadura de Pinochet l’any 1973. El guardó ha estat concedit per la nostra entitat a la presidenta de Xile en els períodes 2006-2010 i 2014-2018 i Alta Comissionada per als Drets Humans de Nacions Unides fins al passat mes de setembre en reconeixement a la seva “trajectòria llarga i prolífica per la concòrdia i el diàleg i en defensa constant dels Drets Humans”. Bachelet ha participat per videoconferència des de Santiago de Xile a l'acte de lliurament del guardó, que ha estat recollit en nom de la premiada per Jaime Ferraz, cònsol general de Xile a Barcelona.

Imatge central (d'esquerra a dreta): Verónica Dávalos, advocada i secretària del Centre Salvador Allende de Barcelona; Miquel Royo, president de la Fundació Casa Amèrica Catalunya i secretari d'Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya; Marta Nin, directora de la Fundació Casa Amèrica Catalunya; Michelle Bachelet, XX Premi Joan Alsina de Drets Humans (en pantalla); Meritxell Serret, consellera d´Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya; Pilar Díaz, diputada delegada de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, i Jaime Ferraz, cònsol general de Xile a Barcelona.

La Biblioteca de Casa Amèrica Catalunya us proposa una selecció per tocar de peus a terra on hi trobareu un estudi sobre les dones muralistes mexicanes del segle passat, cròniques diverses contra el cinisme en ple segle XXI, una revisió de la història de Mèxic escrita a tres mans, i l’univers de la periodista i escriptora argentina Mariana Enriquez a través dels seus articles.

La sessió de debat de les II Jornades Noves Economies celebrada al nostre auditori ha constatat el gran desafiament que suposa per a l’Amèrica Llatina la implantació d'un model d'economia verda coherent amb la lluita global contra el canvi climàtic i per la sostenibilitat mediambiental.

Hi han participat Fabio Feldmann, impulsor de polítiques públiques per a una economia sostenible al Brasil, i José Javier Gómez, enginyer de la Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL). Kilian Garcia, director d´Internacional de Foment del Treball, i Frederic Subirats, responsable d´estratègia internacional d´ACCIÓ, han moderat la sessió que també ha comptat amb les intervencions inicials de Marta Nin, directora de Casa Amèrica Catalunya, i Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona.

Bosco di Rossano va ser la recerca més realitzada pel públic en sortir de Cinemes Girona després de l'emocionant preestrena de Bosco (Mutante Films, 2021), documental dirigit per Alicia Cano Menoni i precandidata d'Uruguai per als propers Premis Goya.

Temps d'angoixa entre els arhuacs, una de les quatre comunitats indígenes de la Sierra Nevada de Santa Marta (Colòmbia). El profund cisma intern, amb dos sectors enfrontats frontalment des de fa més de dos anys, compromet el futur d'aquest poble, asseguren els líders arhuacs Mamo Adolfo Chaparro, cap espiritual, i Calixto Suárez, portaveu de les comunitats de la Sierra Nevada. “Som un poble de pau, no ens matarem. Sabem governar-nos d'acord amb els valors culturals, cerimonials, espirituals i ambientals”, reivindiquen en una conversa mantinguda a Casa Amèrica Catalunya, la seu de la qual han visitat en el marc de la seva estada a diverses localitats catalanes on han intervingut en trobades sobre coneixement ancestral, consciència i vida.

Veure video amb les declaracions dels líders arhuacs Mamo Adolfo Chaparro i Calixto Suárez.

L'escriptor nord-americà i guatemalenc Francisco Goldman ha passat per Casa Amèrica Catalunya, on ha mantingut una trobada amb un grup de periodistes al voltant de la publicació a Espanya de la seva última novel·la, Monkey Boy (Editorial Almadía), finalista del premi Pulitzer de Ficció 2022. Goldman, premiat autor de cinc novel·les i dos llibres de no ficció, ha visitat la institució, on ha conegut i admirat el mural Amèrica XXI i la instal·lació L’Escopetarra. Un símbol de pau.

El veterà novel·lista ha explicat que amb Monkey Boy tanca el parèntesi del duel iniciat el 2007 quan la seva dona, la també escriptora mexicana Aura Estrada, va morir sobtadament en un tràgic accident. “El llibre comença en un moment fosc de la meva vida. Abans mirava cap a fora (Goldman va ser corresponsal de guerra a Guatemala i Nicaragua) i ara vaig intentar entendre la pèrdua, el dol, els perquès de viure aquell moment tan difícil. Per poder sortir del dol cal viure'l”.

La dramaturga, directora de teatre i activista feminista catalanoveneçolana, Lali Armengol, (L'Ametlla del Vallès. Barcelona. 1945) ha visitat Casa Amèrica Catalunya on ha tingut ocasió de contemplar i gaudir del mural Amèrica XXI instal·lat a la nostra Sala d'Exposicions. Amb 45 obres de teatre a l'esquena i la fundació del Teatro 8 de Marzo -format íntegrament per dones- i de la Casa de la Mujer Juana Ramírez, Lali Armengol és un referent de la cultura i del moviment feminista a Veneçuela, on va arribar fa més de 60 anys. Amb ella hem conversat sobre la seva trajectòria, els seus projectes imminents i sobre la situació social en aquest país llatinoamericà on la dona és el nucli de la lluita constant dels seus habitants per la supervivèncIA.

Veure video de l'entrevista a Lali Armengol, dramaturga, directora de teatre i activista feminista catalanoveneçolana.