Casa America Catalunya

Els vincles entre les persones i les màquines avancen a passos agegantats i per a la majoria, profana en la matèria, es tracta d'una relació misteriosa encara que cada vegada més imprescindible al dia a dia. Una complexa qüestió que ha estat disseccionada pels experts Carlos Chimal –escriptor i divulgador científic mexicà- i Alícia Casals -Catedràtica al Departament de Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i Directora de la divisió de Robòtica i Visió del Centre d'Investigació de Enginyeria Biomèdica de Catalunya– a la sessió “Màquina i Poder” del Cicle “Ciència i Poder” organitzat per l’ICCI/Casa Amèrica Catalunya.

Carlos Chimal, amb “Humà-animal-màquina: cercle virtuós o cercle viciós?”, ha centrat la seva intervenció en els aspectes ètics d'aquesta relació subratllant que “donar la vida a un autòmat és una cosa tan anhelada com temuda i aquesta és la base del mite de Frankestein”. L'especialista mexicà s'ha preguntat “si es pot parlar d'una co-evolució de màquines i éssers vius” i ha recordat que Leonardo da Vinci “ja va il·lustrar el preludi del món cibernètic amb anàlisis pertinents del funcionament dels éssers humans i de les màquines”.

Així, doncs, i en contra d'allò que pugui semblar en una primera impressió, Chimal ha remarcat la longevitat d'aquesta relació persona-màquina i com els grans pensadors han reflexionat sobre la mateixa. “La capacitat d'equivocar-nos és el que ens distingeix de les bèsties”, ha dit citant a Descartes per apuntalar la seva reflexió que “tot coneixement està basat en el raonament, ja sigui aquest difús o formal”. Per això, Chimal ha assenyalat que la pròxima generació de robots serà capaç de dur a terme raonaments basats en representacions simbòliques”.

Alícia Casals, per la seva part, ha efectuat una extensa descripció de les capacitats de les màquines més esteses, com els ordinadors, revelant alguns dels secrets que s’amaguen a la nova i imminent generació d'autòmats. Es tracta de la connexió mioelèctrica –a través dels nervis o músculs humans, l'aparell detecta i interpreta les ordre emanades des del cervell– o la connexió neurològica, basada en l'anàlisi de l'activitat cerebral a través d'elèctrodes.

“En aquest camp hi ha resultats esperançadors”, ha afirmat Casals, que ha informat de l'existència d'experiments consistents a aconseguir el control del ratolí de l'ordinador amb el pensament. “En un assaig realitzat a Suïssa es va aconseguir moure amb el pensament a un petit robot ubicat en un laberint”, ha explicat

Per a la Catedràtica de la UPC, “la casa intel·ligent és el paradigma de la comunicació persona-màquina” mentre que Chimal ha vaticinat que “en 10 anys haurà reproduccions in vitro de persones i haurem d’afrontar-lo”. Tots dos han coincidit a manifestar, en el posterior debat amb el públic, que tot avanç tecnològic en la comunicació entre humans i màquines és positiu si aconsegueix la felicitat de la persona que l’utilitza.