Casa America Catalunya

La Covid-19 ha posat al descobert la necessitat d’ocupar-nos més per la ciència ecològica. En els darrers anys de forma accentuada, fenòmens naturals i emergències de nou encuny han trasbalsat el modus vivendi de les poblacions mundials, i els experts vaticinen un augment d’aquestes situacions si no revertim l’actual tendència a la globalització no sostenible.

Dins la comunitat científica internacional, hi ha dones que s’han distingit de manera excepcional en el conreu de la ciència ecològica moderna. Llatinoamèrica n’és una prova. Però sovint les dones no són el rostre més visible de les investigacions conegudes. El cicle Científiques pel Medi Ambient posa el focus en científiques que han brillat per la seva perseverància i èxit en la defensa d’algun àmbit d’investigació de la naturalesa.

Claudia Suseth Romero
L’aigua està en l’epicentre del desenvolupament sostenible i és un factor clau en els ecosistemes saludables i la suprevivència dels éssers humans. Per a les nostres societats, també és un element fonamental en el desenvolupament socioeconòmic, la producció d’energia i d’aliments. Però com sabem, avui l’aigua és un be escàs.

L’Agenda 2030 de les Nacions Unides per al desenvolupament sostenible estableix 17 grans objectius, i el número 6 s’ocupa de la preservació de l’aigua, la seva disponibilitat i la gestió sostenible. Per millorar la qualitat de l’aigua, cal reduïr la contaminació, eliminar els abocaments, controlar la descàrrega de materials i productes químics perillosos, limitar les aigües residuals sense tractar i augmentar substancialment el reciclatge i la reutilització. Un altre aspecte crucial, segons l’ONU, és protegir i restablir els ecosistemes relacionats amb l’aigua, com els mars, els rius i els llacs.

A Guatemala, males pràctiques agrícoles entorn del Llac d’Amatitlán, així com el seu ús com a abocador de deixalles en els darrers 40 anys, han posat en risc la supervivència d’aquest espai natural. La científica Claudia Suseth Romero està compromesa amb la recuperació del Llac d’Amatitlán, situat a més de 5.000 metres a la capital del país: ha desenvolupat un mètode natural de descontaminació biològica que també es pot aplicar a construccions urbanes i industrials. Aquest mètode ja li ha valgut diversos premis i reconeixements internacionals en suport a la investigació científica.

Ramon Folch
Biòleg, ecòleg, professor i botànic, és un dels científics més destacats de Catalunya. Doctor en Biologia, fundador i president de la consultoria ERF. Ha estat vicepresident de el Consell Consultiu d’Hàbitat Urbà de l'Ajuntament de Barcelona (2011-2015), president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya (2004-08), secretari general del Consell Assessor Internacional del Fòrum Llatinoamericà de Ciències Ambientals (La Plata , Argentina) i professor de la Càtedra UNESCO/FLACAM per al Desenvolupament Sostenible (1989-2006). Actualment també és membre del consell d'administració d'Aigües de Barcelona.

Ha publicat una quarentena llarga de títols, la majoria en castellà o català, però també en anglès o francès i inclús en alemany o japonès. Per exemple, és director i coautor d’una obra de caràcter enciclopèdic, en dotze volums, publicada per F. A. Brockhaus el 2002 (Leipzig-Mannheim) amb el títol Biosphäre. Die Lebensräume der Erde.

El seu penúltim llibre en castellà, del que és coautora la Dra. Josepa Bru, es titula Ambiente, territorio y paisaje (Editorial Barcino, Barcelona-Madrid, 2017), de lliure accés a la xarxa a través de la Fundació Aquae. Del mateix any 2017 és ¡Me llamo agua!, una obra de divulgació, il·lustrada per Javier Mariscal, que va publicar la Fundació Agbar. També és autor de Diccionario de Socioecología, obra que va publicar Editorial Planeta (Barcelona, 1999), diccionari d’autor que compendia bona part del pensament de Ramon Folch sobre les qüestions socioambientals.