Casa America Catalunya

La Covid-19 ha posat al descobert la necessitat d’ocupar-nos més per la ciència ecològica. En els darrers anys de forma accentuada, fenòmens naturals i emergències de nou encuny han trasbalsat el modus vivendi de les poblacions mundials, i els experts vaticinen un augment d’aquestes situacions si no revertim l’actual tendència a la globalització no sostenible.

Dins la comunitat científica internacional, hi ha dones que s’han distingit de manera excepcional en el conreu de la ciència ecològica moderna. Llatinoamèrica n’és una prova. Però sovint les dones no són el rostre més visible de les investigacions conegudes. El cicle Científiques pel Medi Ambient posa el focus en científiques que han brillat per la seva perseverància i èxit en la defensa d’algun àmbit d’investigació de la naturalesa.

Verena Häussermann
Nascuda a Alemanya i nacionalitzada a Xile, on des de fa una vintena d’anys desenvolupa el seu treball en biologia marina a la Patagònia xilena. Actualment investigadora i docent a la Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso.

El treball de recerca de Verena Häussermann es centra en documentar la biodiversitat dels fiords de la Patagònia xilena, i en aquest sentit ha fet una labor única. Entre les seves principals troballes hi ha els extensos bancs de coralls d'aigües fredes en zones superficials de la Patagònia.

El 2011 Verena va ser nomenada PEW Fellow in Marine Conservation, destacat reconeixement internacional atorgat a investigadors i científics per l'ONG PEW, i en favor de projectes innovadors que desenvolupin i implementin solucions als desafiaments que presenten els oceans. El 2014, la Universitat Catòlica de Valparaíso la va guardonar amb el Premi a l'Excel·lència en Investigació.

Al 2016 Rolex li atorgava el seu prestigiós premi mediambiental, amb el qual va realitzar el documental Regalos de Plata, dirigit per Eddie Frost i estrenat el 2018, basat en els 20 anys de treball de la biòloga marina, els seus descobriments i els perills que corre la biodiversitat de la Patagònia degut a la contaminació, la pesca d'arrossegament i el canvi climàtic.

Des del centre que va fundar al costat del seu marit, Verena Häussermann ha publicat més de 65 estudis sobre la biodiversitat i concretament sobre les prop de 100 espècies noves que han descobert als fiords de la regió dels Llacs. És autora de la primera Guia de Fauna Marina Bentònica de la Patagònia Xilena (2009).

Josep-Maria Gili
Catedràtic investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, on va crear els dos grups: el d’Ecologia del bentos marí i el de Biologia del zooplàncton gelatinós.

Durant 40 anys, ha treballat en diferents camps: l’estudi integrat dels ecosistemes costaners, l’estructura, la conservació, l’ecologia tròfica i la dinàmica de les comunitats bentòniques, l’ecologia del zooplàncton, la biodiversitat i la taxonomia dels cnidaris i l’educació i divulgació del camp marí. Des de l’Institut de Ciències del Mar, desenvolupa projectes de divulgació i educació com elmarafons.

Josep-Maria Gili va ser guardonat amb el Premi Sant Jordi de Medi Ambient 2010, concedit per l'Institut d'Estudis Catalans juntament amb l'Obra Social Caixa Sabadell, en reconeixement per "la seva trajectòria d'estudi investigació i difusió del coneixement sobre qualitat ambiental i patrimoni natural". Ha dirigit més de 40 projectes d'investigació nacionals i internacionals, 15 tesis doctorals i ha publicat uns 200 treballs d'investigació en revistes científiques internacionals. En l'àmbit de la divulgació, ha escrit més de 50 treballs, i ha editat i escrit 14 llibres. És professor d'Ecologia a la Universitat de Barcelona.