Casa Amèrica Catalunya ha acollit un intens acte en solidaritat amb el jutge Baltasar Garzón, apartat del càrrec per presumpta prevaricació en iniciar una investigació sobre les desenes de milers de desaparicions forçades i segrestos de nens durant el règim franquista. Els exfiscals José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo; la periodista Montse Armengou; el president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica a Catalunya, Manel Perona, i l’advocat argentí, Premi Joan Alsina de Drets Humans, Carlos Slepoy, han assistit a la presentació del llibre “La solidaritat amb el jutge Garzón” i han carregat contra els jutges del Tribunal Suprem i el seu tarannà decimonònic. “Són hereus d’un comportament que prové del franquisme i de la reacció ultraconservadora del segle XIX”, ha dit Mena. “Naturalment que el franquisme perviu entre nosaltres. Encara hi ha més de 100.000 víctimes pendents de justícia”, ha subratllat Jiménez Villarejo davant de la dona de Garzón, Rosario Molina, i del secretari general d’Iniciativa per Catalunya, Joan Herrera, presents a l’atapeïda sala.
28/01/2011 / Barcelona
Clam en solidaritat amb Baltasar Garzón i per la investigació judicial dels crims del franquisme
L’exfiscal en cap de Catalunya i exfiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo impulsa la Plataforma contra la Impunitat(www.contralaimpunitat.tk) per la necessitat de donar resposta al procés contra Garzón.
“Tot plegat és absolutament lamentable” ha dit en al·lusió a les maniobres del Tribunal Suprem per fer coincidir la causa del franquisme amb altres que se segueixen contra Garzón i crear-ne un clima “propici”.
Jiménez Villarejo ha dit que el ponent de la causa, el magistrat Adolfo Prego, no està legitimitat pel seu “compromís directe amb el franquisme i els seus hereus”.
Sense pèls a la llengua, José Maria Mena ha recordat que els crims de lesa humanitat, com els reflectits en la causa contra el franquisme, no prescriuen en contra del parer del Tribunal Suprem: “El cas Garzón és fruit de la deplorable perspectiva reaccionària, de mirar-se el melic, del Tribunal Suprem, el qual no concep que els conceptes jurídics són globals. Mostren una infal·libilitat dogmàtica quasi pontifícia, el que és la porta jurídica per crear la Inquisició. A Baltasar Garzón no el cremaran però estan procurant eliminar-lo”.
En aquest sentit, la periodista Montse Armengou, una de les autores del reportatge “Els nens perduts del franquisme”, el qual va fer visible l’impacte del segrest sistemàtic de menors de pares republicans pel règim de Franco, ha assenyalat que “per a molta gent, el que ha passat amb Baltasar Garzón és un avís per on poden anar les coses”.
Manel Perona, per la seva banda, s’ha preguntat: “si 130.000 víctimes no són suficients, què cal per investigar en aquest país?”
“El Tribunal Suprem” posa per davant la “lògica d’estat” humiliant i invisibilitzant les víctimes mentre expressa la seva complaença amb l’extrema dreta”, ha dit Jiménez Villarejo, qui ha informat que a Espanya encara resten 1.097 fosses comunes pendents d’actuació i que dels més de 130.000 desapareguts durant el franquisme només se n’’han exhumat uns 5.000 cadàvers.
“La persecució al jutge Garzón és el càstig del dissentiment i de la llibertat d’interpretació de les lleis. Estan soscavant els ciments de la democràcia i traint els principis fonamentals de l’Estat de Dret. Però serem fidels a Cervantes que va dir: ens podran treure la ventura però l’esforç i l’ànim resultarà impossible”, ha afegit.
