Casa America Catalunya

Abans de començar la meva intervenció, en primer lloc, m’agradaria agrair a Casa Amèrica Catalunya dues coses:1 - La seva “presència” al costat d’Haití en aquests moments de dolor, de granpatiment del poble haitià.2 - El seu “esperit de col·laboració” amb el Consolat. Una col·laboració duta a terme amb un “interès genuí” i amb “honesta sinceritat”.En nom del Poble Haitià, els agraeixo el gest i l'esforç.No puc evitar, en segon lloc, agrair a les institucions catalanes l'esforç realitzat per donar suport a Haití en l'emergència.I, en tercer lloc, i no per això menys important, he de manifestar que no me’n sé avenir davant la valenta generositat mostrada cap a Haití per la ciutadania de Catalunya. És clar que no es pot demanar més però m'agradaria que es mantingués un interès crític per part d'aquesta ciutadania cap al procés de reconstrucció a Haití. La pressió ciutadana, en aquests moments, pot ajudar a que per fi les coses es facin bé a Haití. Tant per part dels mateixos haitians com per part dels altres.A tots, gràcies en nom del Poble d'Haití. Gràcies en nom d'Haití.A dia d'avui, 24 de febrer de 2010, són ja 42 dies els que han passat des de latragèdia. La presència d'Haití en els mitjans de comunicació s'ha reduïtconsiderablement i, de vegades, davant aquesta “indiferència informativa” un es pregunta si realment va tenir-hi lloc tal tragèdia, si el dia 12 de gener va ser un dels dies més “violents” a la història d'Haití. Des del 12 de gener no ha hagut ni un dia en què aquesta violència s'hagi deixat de sentir. Crec que manifestacions com les d'avui són un “motiu” per veure com, des de la distància, es pot col·laborar amb Haití.Començaré la meva intervenció d'aquesta nit comentant el redactat de la invitació per a l'acte. Un dels elements a comentar és una “ Imatge Textual” i l'altre és una “Imatge Visual”. Comencem per la referència “textual”. Es tracta del títol: Cooperació, Construcció, Futur. Des de Catalunya.Les imatges transmeses per TV des del dia de la tragèdia han remogut lesconsciències fins a tal extrem que m'imagino que el llindar de tolerància delpatiment haurà retrocedit diversos graons. Començo a tenir por que aquest allau de cruentes imatges no hagi anestesiat també les consciències tot provocar un efecte contrari al desitjat. L'Ésser Humà té un límit que no cal superar, ja que més enllà ens hi endinsem en el territori de la indiferència. I Haití no s’ho mereixeria. Per això, cal parlar de construcció, de futur, d'un futur no obligatòriament exempt de terratrèmols però sí de les seves conseqüències mortíferes. Un terratrèmol no mata. El que mata són les seves conseqüències. I aquestes són molt més greus com més pobre és el país en què s’hi produeix; quant menys estructurat és el país, quant menys preparat està per plantar cara a les catàstrofes.Un terratrèmol no mata, maten les seves conseqüències. Mata la falta de previsió. Mata la pobresa. Mata la indiferència davant la pobresa. I és el que hem de contribuir a evitar. Haití, si, s’ho mereix.Per això us demano que eviteu la indiferència davant el patiment d'Haití. Per això us demano que amb els vostres gestos, amb el vostre alè, doneu suport a què treballem perquè la pobresa deixi de matar a Haití, perquè les conseqüències d'un terratrèmol no es tradueixin en centenars de milers de morts.Seguim amb la referència “visual”. La percepció visual s'interpreta en el cervell. Això significa que veiem amb els ulls i interpretem amb el cervell les imatges que ens arriben. La imatge de la invitació a aquest acte en parla. Aquesta única imatge val més que mil paraules. És una imatge acusadora. Delatora. És com si ens acusés de complicitat en aquest mantell d'indiferència que ha ofegat Haití durant tants anys, tants segles. Haití necessita en aquest moment que exercim una “solidaritat proactiva” al seu favor.Els límits de la tragèdiaEl Ministeri d'Interior i de les Col·lectivitats Territorials publicava, el 20 de gener, la llista dels municipis més afectats:- Els 10 Municipis del Departament del Sud-est han patit danys. Segonsles primeres avaluacions, podem dir que l'impacte ha estat feble en les regions d'Anses-à-Pitres, Thiotte, Grand-Gosier, Belle-Anse et Marigot; els municipis de Cayes-Jacmel, La Vallée, Bainet et de Côtes-de-Fer han patit danys més forts. L'impacte ha estat molt fort, fregant la destrucció completa en el municipi de Jacmel, sobretot al centre ciutat.- Els 20 Municipis del Departament de l'Oest han patit danys. Segons lesprimeres avaluacions, podem dir que l'impacte ha estat feble en les regions l’Anse-à-Galets, Arcahaie, Cornillon, Fonds-Verrettes, Ganthier, Kenscoff, Pointe-à-Raquette et Thomazeau. Els municipis de Cabaret, Vaig citar Cité-Soleil, Des-buquets Croix-des-Bouquets, Tabarre, han patit danys més forts. L'impacte ha estat molt fort en tot el vessant sud del Departament: Carrefour, Grand-Goâve, Gressier, Léogâne, Petit-Goâve i en Prince Portau-Prince, la capital. Dins Port-au-Prince, els municipis de Delmas i de Petion-Ville han patit grans danys en moltes zones.L'epicentre del terratrèmol es va situar a uns 25 km de la capital, entre les poblacions de Carrefour i Leogâne. Es va assolir el 7.1 en l'escala Richter i, a Santo Domingo, es van arribar a notar els efectes. Els danys provocats han desmembrat totalment un país en què el cor i el cervell de tot el sistema es localitzen a Port-au-Prince. El terratrèmol va deixar un balanç esgarrifós:a) El Palau Presidencial, el Palau dels Ministeris (seu dels Ministeris d’Interior, de Finances, de Foment, de la Planificació), el Ministeri de Comerç, el de Turisme, el de la Igualtat, el d'Exteriors, el Ministeri de Justícia, el Palau de Justícia.b) El 90% de les seus de les Facultatsc) El 85% dels edificis hospitalarisd) El 90% de les Esglésies catòliquese) Gran part dels equipaments col·lectius destrossats: mercats, cementiris, instal·lacions esportives, etc.f) Més del 60% dels habitatges de la zona metropolitana de Port-au-Prince s’haenfonsat.g) S'ha perdut el 80% de les escoles. Algunes causes de la tragèdiaNo és el primer cop que es produeix un terratrèmol a Haití. En efecte, la falla Herniquillo, culpable de tal fet, ha estat ja font d'altres terratrèmols greus als anys 1618, 1673, 1751, 1761, 1770 i 1860. Tenim, doncs, una certa tradició de terratrèmols mortífers però mai s'havia produït aquesta “intensitat de destrucció”, malgrat haver-se assolit la mateixa “magnitud” en l'escala de Richter. Com s’explica?1 - La realitat geològica del país és la que hi ha i res no es pot fer per canviar-la. No ho podem eliminar però es poden minimitzar les seves conseqüències.  La gran pobresa del país així com la inexistència d'una estructura de controlefectiu provoca una gran vulnerabilitat del territori i de l'individu. La pobresa obliga que més del 80% de les necessitats energètiques es cobreixin amb la producció fustera del país. La fusta és utilitzada com a combustible, com a elements de suport en la construcció, en l'artesania local. La molt baixa o nul·la preocupació per a la renovació dels estocs utilitzats produeix un dèficit de més de 30.000.000 arbres cada any.La molt alta migració interna causa una elevada ocupació dels sòls públics. S'abandona el camp, esgotat i desertificat, per alimentar les borses de misèria de la capital.L'absència de sòl edificable fa que els vessants de les muntanyes, lesrieres o barrancs siguin utilitzats per construir-hi habitatges d'alta precarietat, barraques.El tipus de construcció realitzat és en un percentatge molt alt amb material de mala qualitat, amb estructures de gran massa sobredimensionades i sotmeses a desplaçament horitzontal respecte a estructures de suport vertical.A més, la ignorància o una “falsa interpretació de la fe” minimitza els efectes que puguin tenir els desastres en la vida col·lectiva. “Bon Die Bon.”La impossibilitat per a l'estat (a causa de seus pocs recursos) d'administrarcorrectament i d'exercir un control efectiu es tradueix en una altapermissivitat. A tot plegat, cal afegir, a més, la debilitat de les estructures ciutadanes.Podem agrupar, de manera resumida, els motius de la tragèdia del 12 de gener a Haití:- El tipus de construcció- El tipus de materials utilitzats en la construcció dels edificis- L'absència d'una normativa clara en l'edificació- La degradació del medi ambient- L'ocupació il·legal d'espais protegits- La construcció en zones fràgils- La desforestació- La pobresa econòmica- La situació geogràfica d'Haití en una zona amb alt risc sísmic.Alguns d'aquests factors es poden resoldre,  ’altres no. Tanmateix, perquèno tenen solució, es pot minimitzar el seu efecte. En efecte, els “fenòmens naturals amb conseqüències desastroses”, per no dir “desastres naturals”, no es poden evitar, però el dany causat per la seva força destructiva es pot limitar. Es pot evitar que milers de persones morin per les seves conseqüències si aconseguim ajustar-nos a les normes, si aconseguim no enfrontar-nos a la natura sinó utilitzar-la de la forma més “amigable” possible, convertint-la en el nostre aliat.Les conseqüències La tragèdia del 12 de gener ha causat un profund dany a Haití i ha agreujat encara més el dèficit en capital humà del país. L’única opció ràpida: el retorn de les competències i la formació agressiva de nous recursos humans per arribar a una massa crítica que pugui “alimentar” la transformació de la societat haitiana i, mitjançant un efecte de “retroalimentació”, crear i mantenir la dinàmica necessària en qualsevol procés de canvi.La por al fracàs de la cooperació amb HaitíPer ser franc, deixant al marge qualsevol mena de preocupació pel  políticament correcte”, he de dir “alt” i “clar” que Haití és l’expressió del fracàs de la Cooperació Internacional, entenent per fracàs la impossibilitat de fer que un país, després de més de 40 anys, hagi pogut crear una estructura de funcionament autònom. No pot ser que un paí receptor d’ajuda es converteixi en un etern assistit, incapaç de funcionar sense “tuteles” “ocultes” o “visibles”, de forma vetllada o oberta. Això és fracàs amb totes les seves lletres.Per una vegada, una catàstrofe pot servir de pretext per construir futur. A Haitínecessitem la cooperació internacional més que mai. Però necessitem, sobretot, un “nou futur”, necessitem crear futur i evitar la dependència permanent. Necessitem, com en qualsevol altre lloc:- Garantir el dret a l’educació de tots els haitians.- La possibilitat de desplaçar-se de manera segura per a una millor circulació de béns, serveis i persones.- Un sistema sanitari que garanteixi l’accés a una sanitat bàsica.- Un habitatge digne- La igualtat d’oportunitats per a tots.Necessitem, vulguem o no, crear un país digne, per eliminar tensions, per eliminar els desequilibris generadors de tensions. El camí per aconseguir-ho és el que, entre tots, hem d’intentar trobar.Gràcies a tots.Marc Antoine ARCHERCònsol d'Haití a Catalunya i les Balears