Amb motiu del 35 aniversari del cop militar a l’Argentina, Casa Amèrica Catalunya ha albergat la taula rodona “Els judicis als genocides”, organitzada per la Plataforma Argentina contra la Impunitat i altres col·lectius de defensa dels drets humans. En l'acte han intervingut el fiscal Carlos Castresana, el jutge Baltasar Garzón (qui ho ha fet des de l'Haia a través d'un video) i Martín Ernesto Mozé, un jove argentí que va aconseguir recuperar la seva identitat ara fa dos anys. “Argentina és un exemple del que la societat civil pot fer per despullar a una dictadura. L'oblit no és en aquest cas la norma”, ha dit Garzón. Han estat les seves primeres declaracions després d'acudir al Tribunal de Drets Humans de l'Haia per l'acusació de prevaricació que li formula el Tribunal Suprem espanyol per investigar els crims del règim franquista.
27/03/2011 / Barcelona
Contundent al·legat per la justícia universal del jutge Garzón i el fiscal Castresana en el 35 aniversari del cop militar a l’Argentina
Garzón està apartat de les seves funcions com a jutge de l'Audiència Nacional espanyola però la seva reputació i ascendent pel seu rellevant paper en la investigació, fa uns anys, dels crims de les dictadures argentina i xilena segueixen intactes.
“A Espanya va haver-hi un oblit oficial per passar pàgina (en relació als crims del franquisme). Però per passar pàgina primer cal llegir-la i treure’n conseqüències, com ho fa de forma exemplar l’Argentina”. En aquest país hi ha 820 persones processades i altres 200 condemnades per la seva implicació en el terrorisme d'estat desenvolupat per la Junta militar entre el 1976 i el 1983, ha subratllat, en la introducció de les intervencions, el director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria.
Amb la veu entretallada per l'emoció, Garzón ha reviscut “el contacte massiu amb el patiment de les víctimes de la dictadura argentina” i com a l'estiu de 2005, al costat d'algunes d'elles, va entrar per primer cop a la sinistra Escola Mecànica de l'Armada (ESMA). Es tracta del principal centre de reclusió clandestí d'aquella època on només hi van sobreviure unes 200 de les més de 5.200 persones que hi van ser confinades.
“Encara tinc els pèls de punta. Va ser un dia duríssim. Les vores dels esglaons de les escales estaven deformats pel frec dels grillets dels peus dels presoners. I a l'habitació on les mares donaven a llum es podia llegir el que havia escrit un soldat a la paret: “Nosaltres no tenim res a veure amb el que aquí va passar”, ha explicat Garzón.
“A les declaracions de les víctimes, en ocasions era impossible aguantar les llàgrimes”, ha prosseguit Garzón. “Donaven les gràcies perquè se'ls escoltava per primer cop. L'èxit és seu: la justícia va fer el que va poder quan hi va poder”.
I ha afegit: “La justícia internacional i el principi de jurisdicció universal són una garantia contra la impunitat. No podem renunciar als avanços aconseguits. Amb l'acció de la justícia es reafirma l'estabilitat democràtica.La veritat, la reparació i la justícia són el nord que ha de guiar-nos en cadascun d'aquests casos”.
Carlos Castresana és el fiscal que fa 15 anys va redactar a Barcelona la “ingènua” demanda de la Unió Progressista de Fiscals (UPF) contra la dictadura militar argentina a la qual va seguir, poc després, una altra idèntica contra el règim de Pinochet a Xile. Va ser l'inici del remolí judicial que, conduït per Baltasar Garzón, va fer realitat la reclamació de responsabilitats als autors d'aquells excessos.
“No ens adonàvem de com el mur de la impunitat se n’anava a caure”, ha dit el jurista. “Els drets dels ciutadans del món depenen de la comunitat internacional. Els estats han de respectar i garantir els drets humans. Aquí tenim una assignatura molt pendent ja que continuem fent aigua”, ha dit no sense celebrar la recent decisió de la Cort Interamericana de Justícia que, arran de la demanda del Premi Cervantes de Literatura Juan Gelman sobre la desaparició de la seva nora i adopció il·legal de la seva néta, condemna a l'estat d'Uruguai per no haver investigat el cas, la qual cosa en la pràctica implica la derogació de la Llei de Caducitat vigent en aquest país llatinoamericà.
“Tard o d'hora, algun tribunal ho dirà de la Llei d'Amnistia espanyola de 1977”, ha assenyalat Castresana en al·lusió a la normativa en la qual es basa el Tribunal Suprem per acusar de prevaricació al jutge Garzón per investigar els crims del franquisme i impedir-ne la depuració de responsabilitats penals per aquells fets.
“Ajudin-nos: ara són vostès els que ens donen enveja”, ha conclòs Castresana dirigint-se als nombrosos ciutadans argentins presents al replet auditori de Casa Amèrica Catalunya.
