Segona sessió del cicle de Casa Amèrica Catalunya “Drogues, combat en punt mort?” amb intervencions del magistrat emèrit del Tribunal Suprem espanyol, José Antonio Martín Pallín, i de la periodista i escriptora colombiana Yolanda Reyes, coneguda al seu país com “la veu dels nens”. Els dos ponents han coincidit a destacar el fracàs de les polítiques repressives del narcotràfic i han advocat, sense embuts, per la despenalització de les drogues. En la primera de les sessions d'aquest cicle, celebrada el passat 25 de febrer, altres personalitats de la cultura i la judicatura com la periodista mexicana Alma Guillermoprieto, l'escriptor colombià Héctor Abad Faciolince i la professora de Dret Penal i exdirectora del Pla Nacional sobre Drogues, Araceli Manjón-Cabeza, es van manifestar en idèntic sentit.
El magistrat Martín Pallín i l'escriptora Yolanda Reyes s'adhereixen a les veus que reclamen legalitzar les drogues
Segons el magistrat Martín Pallín, el dret penal no ha servit en el combat contra el narcotràfic i ha detallat com els immensos beneficis que proporciona aquesta activitat il·legal fa que molta gent prefereixi córrer el risc de ser empresonat durant molts anys. Així mateix, el jurista ha assenyalat a la corrupció com un element intrínsec a l'activitat del tràfic de drogues, la qual afecta també a policies i jutges, impossibilitant-ne la seva persecució eficaç. “Quan hi ha un aprehensió de 500 tones de cocaïna en un vaixell en alta mar cal tenir en compte que probablement es tracti d'un parany dels narcotraficants, que utilitzen aquest carregament com a ham per introduir-hi, en altres vaixells, el triple de la droga decomissada”, ha explicat. Martín Pallín s'ha mostrat clarament partidari de la despenalització de les drogues; de la regulació admnistrativa de la seva venda a través d'establiments específics com ara les farmàcies, i de la racionalització, a través de l'educació i la informació, del seu consum. Martín Pallín no creu necessària una acció conjunta de tots els estats per adoptar una iniciativa d'aquest tipus i ha recordat l'exemple dels cofee-shops d'Amsterdam, on és legal consumir marihuana. Yolanda Reyes, per la seva banda, ha reiterat els perversos efectes que el narcotràfic provoca des de fa dècades a Colòmbia i ha emfatitzat la seva repercussió en els nens. L'escriptora ha recordat que uns 15.000 nens colombians, amb una mitjana d'edat de 12 anys, són directament víctimes d'aquesta activitat en estar reclutats en grups armats il·legals que es financen a través del narcotràfic, ja sigui en les guerrilles, grups paramilitars o bandes urbanes. Reyes ha reclamat que tota aquesta realitat, vinculada al fenomen narco, deixi d'estar “al marge de la llei” i es visualitzi per tal d’abordar-la adequadament.
