El programa d’activitats culturals “La petjada catalana al Carib”, impulsat per la Fundació Casa Amèrica Catalunya i l’Institut Ramon Llull (IRL), va crear una enorme expectació a Cuba com es va palesar en el multitudinària inauguració celebrada a la Casa de las Américas. Durant l’acte es va presentar el llibre de Joan Maria Ferran Oliva, “La saga de los catalanes en Cuba” (editat per KM 13774) i s’inaugurà l’exposició “Barcelona – La Habana, el espejo modernista”. La mostra, comissariada per la historiadora Isabel Segura, és obra de la fotògrafa Pilar Aymerich. “Les petjades catalanes al Carib són moltes i volíem sortir de les més tradicionals i típiques. A Cuba ens centrem en les arquitectòniques”, va dir a la presentació Marta Nin, adjunta a direcció de Casa Amèrica Catalunya.
El millor del nostre 2009. Juliol (15) - “La petjada catalana al Carib” commou una expectant Cuba
Les activitats a Cuba d’aquest programa d’actuacions –que el mes de febrer va viatjar a República Dominicana i Puerto Rico– tenen el suport de la Casa de las Américas, el Govern Provincial de Matanzas i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. A la inauguració de “La petjada...” hi van assistir també, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, la viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell; el director de l’IRL, Josep Bargalló, i responsables de la Casa de las Américas. En la seva intervenció, el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, considerava “La petjada catalana al Carib” un “encert positiu”, que “despertarà en molts cubans la curiositat pels seus orígens catalans”. També destacà els múltiples lligams històrics, culturals, polítics i econòmics que uneixen Catalunya amb Cuba. “Els catalans han tingut un paper d’implicació molt fort en la història de Cuba”, subratllà, com ho demostra el fet que més de 300 hi van morir combatent amb l’exèrcit d’alliberament cubà a la guerra d’independència de l’illa el 1898, o que tres presidents cubans tinguessin ascendència catalana. El 7 de juliol es va fer la conferència “La arquitectura catalana en Cuba”, a càrrec de l’arquitecte Daniel Taboada, centrada e la influència de l’arquitectura d’origen català a l’illa caribenya, seguida d’una taula rodona a l’entorn de l’exposició “Barcelona-La Habana, el espejo modernista”, amb la participació de les catalanes Pilar Aymerich i Isabel Segura i les expertes cubanes María Victoria Zardoya i Claudia Felipe. El 9 de juliol els actes es traslladaren a la localitat de Matanzas, a l’ermita de Montserrate, on es va estrenar un documental i una exposició sobre la Festa de la Colla que Casa Amèrica Catalunya va enregistrar el desembre del 2007. D’altra banda,l president de l’Assemblea Provincial de Matanzas, Reynold Miguel Díaz, va qualificar la recuperació de l’ermita de Montserrate de “somni dels ‘matanceros’ fet realitat”. La restauració de l’edifici, construït cap a 1850 per la “Sociedad de Beneficiencia de los naturales de Cataluña y las Islas Baleares” en honor a la Mare de Déu de Montserrat, ha estat possible pel suport de la Fundació Casa Amèrica Catalunya. Des del juliol, l’ermita de Montserrate ja funciona com un centre cultural amb programació estable. El director de l’Institut Ramon Llull (IRL), Josep Bargalló, va destacar que l’ermita “era un símbol per als catalans i balears que vivien i viuen aquí. La seva recuperació reuneix Història i voluntat de futur”. Igualment, recordà el gran nombre de catalans que als segles XVIII i XIX van marxar a Cuba, “alguns dels quals s’hi van fer rics i més tard van invertir aquesta fortuna a Catalunya”. “Sovint no som prou conscients del que li devem a aquest país”, afegí Bargalló. El president de l’Assemblea Provincial de Matanzas, Reynold Miguel Díaz, per la seva banda, destacà els forts lligams existents entre Matanzas i Catalunya i que s’evidencia en les més de 200 tombes amb cognoms catalans que hi ha al cementiri de la ciutat. La jornada acabà amb dues actuacions musicals. En primer lloc, el músic de Vilanova i la Geltrú Simó Busquets ha interpretat diverses peces del folclore català i balear amb el sac de gemecs, el flabiol i el tamborí. Entre elles, el ‘Virolai’, ‘Muntanyes del Canigó’ i ‘Per tocar caminant’. Finalment, el Coro de Matanzas ha cantat un variat repertori iniciat amb ‘El cant dels ocells’.
