Casa America Catalunya

Aquell ja llunyà 16 d’octubre del 2007, el públic de Casa Amèrica Catalunya assistí a Barcelona a la inauguració d’una exposició inoblidable pel seu formidable impacte emocional. Des d’aleshores, li ha seguit la pista per tot arreu on s’ha exhibit a través de las notícies difoses en aquest mateix web. Aquells dies publicàvem que: “A partir de fotografies preses d’àlbums familiars i repetides en les mateixes condicions 30 anys després, l’autor ens apropa a l’univers personal, familiar, íntim, dels catorze casos en que es basa el seu projecte. Les fotografies, presentades per parelles, revelen la esfereïdora presència dels éssers estimats absents. D’aquesta manera estremidora i captivadora alhora, es descobreixen les profundes ferides causades per la dictadura militar argentina i el seu sistemàtic pla de repressió entre 1976 i 1983”. La mateixa foto, abans i anys després, al mateix, exacte espai, però amb l’absència d’aquest embogit eufemisme del desaparegut, dissortadament popularitzat per les successives Juntes Militars argentines. Gustavo Germano és, ell mateix, víctima per la forçada absència d’un dels seus germans. En aquella inauguració, el conseller de la Generalitat, Joan Saura assegurà que “els records familiars i el patiment personal es converteixen a través de ‘Ausencias’ en un objecte de denúncia i de patiment col·lectiu”.  A l’endemà, la diputada xilena Isabel Allende es convertia en la primera personalitat llatinoamericana que visitava i s’estremia sentidament amb l’exposició. Resultaria interminable recollir aquí elogis i cognoms. N’hi ha prou amb recordar com, el febrer del 2008, la  presidenta d’Argentina Cristina Fernández de Kirchner, acudí a la seva molt simbòlica estrena en el Centre Cultural a la  Recoleta de Buenos Aires, o com lluïa per París el setembre d’aquell mateix any en el decurs dels actes commemoratius del 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans.  O, per continuar la relació d’exemples ben puntuals, com Mauricio Rosencof, director de Cultura de Montevideo, va evocar el seu captiveri de 13 anys mentre obria la mostra tot just aterrada a l’Uruguai. O les vivències a Xile. O els recorreguts per moltes ciutats i viles catalanes que la sol·licitaren amb delit. I ara, l’Institut Cervantes de Frankfurt en portes d’una altra edició de la cèlebre Fira Internacional del Llibre o l’oberta i tolerant Ginebra, ciutat que ha dedicat un Jardí públic als Desapareguts de les dictadures i combinarà “Ausencias”, aixoplugada en una exposició col·lectiva, al costat de l’obra de Martín Acosta “ADN” i la d’Helen Zout, “Petjades de desaparicions”.