Casa America Catalunya

“Un reconeixement al periodisme independent”. Comentari llegit per Carlos F. Chamorro al programa televisiu ‘Esta Noche’ el passat 20 de juliol.“Avui rebem una bona notícia que m’al·ludeix personalment com a periodista, i que sens dubte comparteixo amb tot el periodisme nacional.L'Escola de Periodisme de la Universitat de Colúmbia a Nova York, va anunciar que m'ha atorgat el premi de periodisme Maria Moors Cabot, any 2010, al costat d’altres tres destacats periodistes internacionals. Aquest premi va ser instituït al 1938 i és el més antic que s'atorga en el continent americà, amb el propòsit de reconèixer la tasca de periodistes i editors a l’Amèrica Llatina i el Carib que es destaquen per una tasca professional extraordinària en la promoció de la llibertat d'expressió, així com la tasca de periodistes que des de mitjans internacionals cobreixen l’Amèrica Llatina i amb la seva feina fomenten una millor comprensió de les relacions entre les Amèriques.Aquest any li va ser atorgat a quatre periodistes. Al nord-americà Tyler Bridges, ‘free lancer’ basat a Lima, Perú. A l'espanyol Joaquim Ibarz, corresponsal del diari barceloní "La Vanguardia" des de 1982, basat a Mèxic. Al nord-americà Norman Gall, resident a São Paulo, Brasil, director des de 1987 de la revista bimensual Braudel Papers. I també li va ser atorgat a aquest servidor, en la meva condició de director d'Esta Semana, Esta Noche i Confidencial. També es va atorgar una menció especial a Ràdio Signal FM d'Haití i al periodista Anderson Cooper de CNN, del programa 360 graus, per la seva excel·lent cobertura del terratrèmol a Haití el gener d’enguany. El premi el selecciona un comitè integrat per onze destacats periodistes i acadèmics i consisteix en una medalla d'honor i un honorari que s'atorgarà en una cerimònia el 28 d'octubre a la Universitat de Colúmbia a Nova York. Però més enllà de qualsevol aspecte material, el que compte és l’immens reconeixement professional que representa aquest premi a l'excel·lència, que atorga la Universitat de Colúmbia, i el prestigi dels periodistes llatinoamericans i nord-americans que l'han rebut en els últims 70 anys. Per a mi representa un gran honor rebre el premi Maria Moors Cabot, un reconeixement que també està dirigit a tot el periodisme independent del nostre país, perquè s'atorga en un moment en que a Nicaragua el periodisme independent i crític es troba amenaçat i fustigat pel Govern, mentre s'intenta imposar un projecte polític autoritari. Com cap altre reconeixement, aquest Premi té per a mi una significació íntima molt especial. No només pel pes i el prestigi que té la Universitat de Colúmbia i la seva Escola de Periodisme als Estats Units i l’Amèrica Llatina, sinó a més perquè aquest premi ha estat conferit abans a grans periodistes de l’Amèrica Llatina i els Estats Units. I entre tots aquests gegants del periodisme del continent, es va atorgar el 1977 al meu pare, Pedro Joaquín Chamorro Cardenal, l'exemple més admirat de tots per a mi, qui ha estat la principal font d'inspiració i de fortalesa moral durant la meva vida. Així que em sento força aclaparat, en rebre el mateix premi que Colúmbia li va atorgar al meu pare en vida, només uns mesos abans que l'assassinessin, i estic obligat a acceptar-ho amb molta humilitat, reconeixent que això m'imposa un compromís encara més gran d'honrar doblement la seva memòria, i seguir endavant en aquesta mena de carrera de relleus, perquè altres periodistes més joves assumeixin el mateix compromís en el futur. És una feliç coincidència, a més, que l'anunci es faci quan encara s'escolta a Nicaragua el ressò dels discursos del 19 de juliol, quan el país sencer va ser sotmès al monòleg oficial d'una cadena de ràdio i televisió, on els governants parlen per a sí mateixos, sense que s'escoltin altres veus autònomes i independents. Però, precisament, l'anunci d'aquest premi es converteix en un poderós toc d'atenció sobre el vigor del periodisme independent a Nicaragua, atès que malgrat totes les campanyes d'intimidació i desacreditació, es manté intacta la seva credibilitat i ara té més ressonància en tot el continent americà. Encara estic assimilant en tota la seva dimensió el que significa rebre el premi María Moors Cabot de la Universitat de Colúmbia i estic en deute amb moltíssimes persones que han incidit en la meva formació durant més de 30 anys de carrera professional. Li agraeixo profundament, en primer lloc, a la meva dona Desirée i als meus fills, que són un suport fonamental, intel·lectual i moral, i que comparteixen les tensions que genera l'exercici d'aquesta professió en circumstàncies adverses. He compartit aquesta notícia amb la meva família, amb la meva mare, Violeta, qui s'ha emocionat molt, ja que li recorda el reconeixement atorgat al meu pare a l’any 1977. I vull compartir aquest reconeixement amb tots els col·legues que m'acompanyen en l'esforç diari de construir mitjans de comunicació creïbles al servei de la ciutadania i la democràcia, com és el cas d’Esta Semana, Esta Noche, el setmanal Confidencial, Confidencial Digital, Onsa Local, i el Centre d'Investigació de la Comunicació CINCO. Tots ells són copartíceps d'aquest premi. El celebro també invocant a tots els col·legues amb qui vaig compartir catorze anys de treball al capdavant del diari Barricada, en un projecte periodístic que va desembocar en el desafiament per despolititzar-lo i convertir-lo en un diari al servei de tota la nació. Aquest experiment professional, avortat el 1994 per l'autoritarisme del FSLN, es va convertir en un punt i apart en la modernització del periodisme nacional, i també està present en aquest reconeixement. Un reconeixement, insisteixo, que està dirigit a tot el periodisme independent, que comparteix els mateixos valors democràtics, en la defensa de la llibertat d'expressió i en la imprescindible tasca de fiscalització del poder que ha d'exercir el periodisme. I finalment, i no menys important, gràcies als nostres televidents i lectors, i a qui ens segueixen per Internet, a l'audiència que ens brinda la seva confiança i credibilitat. Aquest premi també pertany als ciutadans de tots els colors polítics i condicions socials, que han fet costat la nostra tasca professional, a les fonts anònimes que compensen el bloqueig de la informació oficial, perquè en darrera instància els ciutadans són els dipositaris del dret a la llibertat d'expressió. En aquesta relació de confiança entre periodistes i ciutadans resideix la fortalesa dels mitjans de comunicació democràtics en una societat. Així que lels convido a celebrar aquest reconeixement a un periodista, amb un compromís més decidit per defensar la llibertat d'expressió.