Casa America Catalunya

L’anomenat “model Barcelona” – la iniciativa de diversos agents institucionals i acadèmics i dels propis integrants dels col·lectius “Latin Kings” i “Ñetas” per convertir aquests grups en associacions juvenils- va salvant tots els obstacles i ja s'ha convertit en un referent per a altres ciutats en circumstàncies similars, com Gènova. De culminar amb èxit tot aquest “fràgil i llarg” procés, s'haurà aconseguit un pas fonamental per a “integrar-nos a la societat”, ha manifestat una portaveu dels Latin Kings a la finalització de la taula rodona “El model de Barcelona, el debat de la integració” en la que han intervingut Josep Maria Lahosa, Luca Queirolo, Òscar Pascual i Jordi Camps. Josep Maria Lahosa, director dels Serveis de Prevenció de l'Ajuntament de Barcelona, ha reconegut que el fenomen dels grups juvenils llatinoamericans “Latin Kings” i “Ñetas” va esclatar l'octubre de 2003 amb l'assassinat a Barcelona del jove Ronny Tapias, el que va desencadenar l'interès de les institucions “per saber què passava i desenvolupar una actuació ajustada”. Una iniciativa que ha quallat en el “model Barcelona”, regit per “l’exigència de responsabilitat i compromís mutu” i “l’obligació d'explicitar clarament els límits”. Sobre això, Lahosa ha assenyalat que es tracta de “un procés llarg, fràgil. No sabem què passarà ja que un individu concret pot dinamitar-lo”. El ponent ha afirmat que els “Latin Kings” han presentat els seus estatuts davant la Direcció General de Joventut de la Generalitat, organisme que ha de validar la inclusió del col·lectiu en el registre d'associacions.Al respecte, Lahosa ha precisat que “el procés el va iniciar el propi grup quan va demanar equipaments en adonar-se que no podien seguir utilitzant els espais públics de Barcelona tal com és habitual en moltes ciutats llatinoamericanes”. Lahosa també s'ha congratulat pel pas donat per aquests joves ja que “no era normal que només tinguessin relació amb el Servei de Prevenció de l'Ajuntament”.El sociòleg de la Universitat de Gènova, Luca Queirolo, ha afirmat que “l'experiència de Barcelona ha estat un far que ha il·luminat una altra perspectiva a Gènova”, on “durant dos anys, la repressió policial no va solucionar el problema”. Queirolo ha anunciat una imminent reunió entre responsables institucionals i dels Latin Kings i els Ñetas establerts en aquesta ciutat italiana –on resideixen 30.000 equatorians i 5.000 peruans- per implantar el “model Barcelona”.Jordi Camps, psicòleg de Justícia Juvenil de la Generalitat de Catalunya, ha subratllat que l'associació jove llatinoamericà igual a delinqüent és “gratuïta” ja que “només el 6% de les 7.000 intervencions de Justícia Juvenil amb joves d'entre 14 i 18 anys, autors consumats o presumptes d'un delicte, es corresponen a llatinoamericans”. El 24% d'aquestes actuacions són amb estrangers per la qual cosa, dins d'aquest univers, els joves llatinoamericans delinqüents o acusats de cometre un delicte són només una quarta part del total. Camps ha apuntat, no obstant això, que els “reincidents” d'origen llatinoamericà són més joves, fet que suposa un factor de risc per a la seva reinserció exitosa.Finalment, Òscar Pascual, de la Diputació de Barcelona, ha remarcat la rapidesa amb la qual els joves d'origen llatinoamericà s'han erigit en gairebé el 10% de la població de la província de Barcelona i ha advertit que “el risc de pèrdua de cohesió social existeix”. “El que està de fons és l”a igualtat d’oportunitats”, ha afegit. A la fi, el desig de “integrar-nos a la societat” expressat per una jove llatinoamericana en acabar el debat.