La periodista i documentalista francesa Maria-Monique Robin i el biòleg del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona, Marc Valls (a la imatge al voltant de la moderadora Lina Aguirre-Jaramillo) han protagonitzat a Casa Amèrica Catalunya un intens debat sobre la utilització dels transgènics en el transcurs de la segona sessió de les jornades “L’origen del futur”, sobre el medi Ambient a l’Amèrica Llatina. Contundent, Robin ha afirmat que els transgènics van en contra de la “seguretat alimentària” perquè fan desaparèixer la biodiversitat, Menys passional, Valls ha apel·lat a la seva condició de científic tot argumentant que els transgènics poden ser més o menys adequats depenent de l’ús que se’n faci. Avui, nova jornada d’aquest cicle amb els artistes Perajaume, Donna Conlon i Magdalena Correa i la seva inspiració creativa a través del medi ambient.
El quid de la qüestió: transgènics, per a què?
La soja, el blat i la colza són els principals productes transgènics el cultiu dels quals està desplaçant de forma notòria d’altres més tradicionals a nombroses regions de l’Amèrica Llatina, i en especial a l’Argentina i el Brasil. “L’Argentina era el país de la vaca i la llet, i un gran exportador de menjar. El model de la soja transgènica ha provocat una reducció tremenda de la producció alimentària i dos ministres d’Agricultura del país em van reconèixer que se continuar així les coses haurien d’importar llet de l’Uruguai”, ha explicat Maria-Monique Robin. “Els transgènics estan creant fam. Impulsen els monocultius i van contra la seguretat alimentària perquè fan desaparèixer la biodiversitat”, ha afirmat la periodista i documentalista, que ha afegit: “Els transgènics contaminen sòls i aigües, afavoreixen la concentració de terres i fan que els petits productors abandonin el camp”. El biòleg Marc Valls, per la seva banda, ha exposat el cas de la papaia transgènica com a exemple d’un ús ‘positiu’ d’aquesta mena de productes. En 7 anys, aquesta varietat de papaia alterada genèticament va aconseguir vèncer el virus ‘ringspot’ que amenaçava amb eradicar l’espècie a l’illa de Hawaii. “La papaia transgènica ha permès lluitar contra aquesta malaltia i ha funcionat com a vacuna contra el virus”. Avui dia, a Hawaii, hi ha 125.000 lliures per acre de terreny amb papaia transgènica en contrast amb les 5.000 que hi resten amb la papaia no modificada i infectada. Valls també ha subratllat que aquestes modificacions genètiques s’aconsegueixen mitjançant una bactèria, la qual, introduïda a la planta, en genera una de nova. Robin ha rebatut amb intensitat aquesta afirmació i ha afirmat que aquesta bactèria no funciona en els casos de la soja i el blat transgènics. “Els transgènics no són l’equivalent a una planta natural. Cap dada científica ho acredita. Aquesta definició va ser una decisió política de Bush pare (el que fou president dels Estats Units de Nord-amèrica) ratificada pel seu successor (Bill) Clinton”, ha dit. Robin ha prosseguit: “Els comitès d’experts de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària actuen amb permanents conflictes d’interessos. Falta transparència. Cal endagar estudis sobre els transgènics de dos anys de durada a càrrec d’investigadors independents”, ha reclamat. Valls ha respòs a les acusacions d’obscurantisme de la seva companya de taula recordant que “tots els informes de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària són accessibles i estan a Internet. Un altre problema és que siguin difícils de digerir per l’opinió pública”, en al·lusió al seu llenguatge en ocasions excessivament encriptat. “Cal denunciar les irregularitats que es detectin en els processos que afecten els transgènics”, ha continuat el biòleg català. “El risc zero no existeix. I no tot depèn d’una ‘mà negra’ ni tot es mentida”, ha conclòs.
