Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
12/03/2009 / Barcelona

Els experts convocats per Casa Amèrica Catalunya vinculen el progrés econòmic de Cuba a l'avanç de les llibertats individuals a l'illa

La segona de les taules rodones de les jornades “Cuba, claus de futur” de Casa Amèrica Catalunya ha ofert un interessant debat sobre el model econòmic de l'illa. Si bé l'economista Cristina Xalma, autora del llibre “Cuba, ¿hacia dónde?”, ha destacat algunes de les mesures adoptades recentment pel govern cubà encaminades a millorar els nivells d'ingressos dels habitants de l'illa, Francesc Bayo, investigador de la Fundació CIDOB, i Pedro Pablo Álvarez, president del Consell Unitari de Treballadors Cubans i expres de consciència, han coincidit a reclamar un model econòmic i polític que permeti les aspiracions de progrés individual en un marc de llibertats. “Els problemes de Cuba no són econòmics, cal alliberar les seves forces internes”, ha afirmat Álvarez.

L'exposició més tècnica sobre la situació i perspectives de futur de l'economia cubana ha correspost a Cristina Xalma. L'especialista ha recordat que al 1989, amb la caiguda del mur de Berlín, Cuba va perdre el 85% dels seus nexes comercials. Les reformes adoptades cinc anys més tard van tenir “llums i ombres”: van reactivar el creixement del país però van generar l'aparició del fenomen de la doble moneda, una de les principals dificultats del dia a dia de l'economia cubana.En aquest marc, Xalma ha subratllat l’ajust econòmic “en el marc socialista” impulsat pel govern de Raúl Castro, amb l'adopció de mesures d'increment dels ingressos dels ciutadans cubans com la millora de les pensions o la reincorporació de jubilats a la vida laboral. “Els últims anys, el govern ha criticat principis del sistema com l'igualitarisme o els models de propietat”, ha destacat l'economista en un gest de complicitat amb l’esperança que aquestes mesures permetin millorar la qualitat de vida dels cubans. Pedro Pablo Álvarez ha presentat un panorama molt més ombrívol. “L'únic fi del govern ha estat mantenir-se en el poder costi el que costi”, ha afirmat després de lamentar l'absència de drets bàsics com el de vaga i de negociació col·lectiva, la repressió del sindicalisme independent i el decreixement dels salaris. “El nivell de vida ha baixat notablement a Cuba. No hi ha manera de buscar-se la vida si no és mitjançant el negoci il·lícit”, ha manifestat. “Cuba ha de salvar-se ella mateixa i no pensar que va a salvar el món”, ha afegit.L'investigador de la Fundació CIDOB, Francesc Bayo, ha centrat la seva intervenció en la influència de les relacions internacionals en l'evolució del model econòmic cubà. En aquest aspecte, ha lamentat que “l'embargament nord-americà ha provocat un major tancament del règim cubà, limitant part de l'obertura que s'estava produint” . També ha emfatitzat que amb l'actual govern de Raúl Castro el país està teixint unes relacions exteriors més “pragmàtica i diversificada” amb les quals es pretén recompondre els vincles amb l’Amèrica Llatina i Europa, una situació que ”d'alguna manera, normalitza a Cuba”.Bayo també ha abordat les complexes relacions Cuba - Estats Units remarcant que Washington és el principal proveïdor d'aliments a l'illa, la qual ha de importar el 80% de l'alimentació que consumeix a causa del desaprofitament de la meitat de les seves terres productives. “Des dels anys 90 hi ha acords migratoris i fronterers entre els dos països i ara el que cal és reconstruir la relació”, ha apuntat. Sobre les relacions amb Rússia i Xina, Bayo ha precisat que no espera “conseqüències espectaculars”. “Rússia no se n’oblidarà del deute històric de Cuba amb la Unió Soviètica”, ha dit.Ja al posterior debat, Cristina Xalma s'ha esforçat per oferir una visió moderadament optimista del futur econòmic a Cuba i ha afirmat que els recents descobriments de jaciments petrolífers podrien permetre al país la “autosuficiència energètica” en cinc anys. Bayo, per la seva part, ha reclamat al govern que afronti el problema de la corrupció i li ha acusat de “obscurantisme” en les seves polítiques econòmiques. “Sí s'explica el que es fa. El que passa és que Raúl Castro ho fa de forma diferent a la del seu germà Fidel”, ha replicat Xalma, qui ha remarcat que “Cuba té un model econòmic aliè als grans interessos internacionals”. “Els problemes de Cuba no són econòmics. Cal alliberar les seves forces internes”, ha conclòs Pedro Pablo Alvarez.