Casa Amèrica Catalunya ha organitzat una sessió temàtica sobre el paper de la dona en la història de la impressió, l'edició i el disseny gràfic iberoamericà. L'acte ha iniciat amb la performance artística "Més que vídues i òrfenes" a càrrec de Raquel Ruiz, Paula Jiménez i Cristina Osorno, una intervenció basada en el text "Bar La Página" de l'escriptora colombiana Anabel Torres que reivindica el rol actiu de la dona en el negoci editorial familiar. A continuació, la historiadora i dissenyadora argentinomexicana Marina Garone i l'historiador català Albert Corbeto han exposat els resultats de la seva investigació documental sobre la història de les dones impressores a l’Amèrica Llatina, que va culminar el mes de març passat a Mèxic amb l'exposició i cicle de taules rodones "Les altres lletres: dones impressores en el món del llibre antic". Els dos especialistes han destacat la "limitada bibliografia" existent sobre la història de les dones editores a Espanya i han anunciat l'exposició que tindrà lloc l'octubre de 2009 a la Biblioteca de Catalunya, que portarà per títol "La dona en les arts del llibre. Espanya i Mèxic, s.XVI-XIX". La investigadora de l’exili català a Mèxic i experta en tecnologies de difusió cultural, la catalana Teresa Férriz (Universitat Oberta de Catalunya), ha conduït l’acte.
Els historiadors Marina Garone i Albert Corbeto impulsen el projecte “BioGráficas”, una recopilació documental del rol de la dona en el món editorial iberoamericà
El títol de la intervenció artística "Més que vídues i òrfenes" fa referència a dos conceptes clau del món de l'edició, "vídues" i "òrfenes", sent aquestes les línies que apareixen separades del seu paràgraf corresponent, a principi o a final de pàgina, i que són eliminades de l'edició final."Més que vídues i òrfenes" juga també, en un doble sentit, amb el paper de la dona en el món editorial iberoamericà. Com vídues, filles i dones, hereves de les impremtes i editorials familiars, en el millor dels casos se'ls reconeixia la propietat nominal del negoci, però mai amb nom propi, sempre com a vídues, filles o dones de l'home editor. "Existeix un gran prejudici a l'hora de valorar el paper de la dona en la història de la impremta", ha denunciat Albert Corbeto en referència a la gran exigència documental que es requereix per verificar el paper actiu de les dones en les editorials familiars. "Existeixen evidències indirectes, a través de cartes o altres documents, però no sol quedar constància que era una dona la que editava en els contractes dels tipògrafs", ha afegit Marina Garone. La historiadora i dissenyadora gràfica ha denunciat llavors que tampoc no hi ha constància documental dels contractes per a tipògrafs homes, encara que això no sol ser cap impediment per a reconèixer historiogràficament la seva implicació en l'edició.En conclusió, han argumentat que hi ha hagut una "ocultació documental" deliberada del rol de la dona en la història del llibre antic, una mancança que intenten pal·liar amb l'impuls de les exposicions, conferències i taules rodones, i amb la implicació de cada vegada més historiadors en el seu projecte "BioGráficas" de recopilació documental de les dones editores, impressores i dissenyadores d'Iberoamèrica.DESCARREGUEU EL DOSSIER I EL PERFIL DELS PONENTS Enllaços d’interès:Projecte ‘BioGráficas. Historia de las diseñadoras latinoamericanas' Exposició virtual "Las otras letras: mujeres impresoras en la Biblioteca Lafragua"
