Casa America Catalunya

Fericgla ha explicat que els xamanismes són una “via universal de resolució de conflictes i de recerca de sortides a crisis essencialistes” i responen a una visió del món diferent de l'occidental, on es construeix la realitat per abstraccions, classificacions i digitalitzacions. “En els xamanismes, la realitat s'estén a un món no visible, de l'essència, de les infinites possibilitats”, ha dit l'expert. Així, l'antropòleg ha concretat en tres els factors que defineixen els xamanismes: la saviesa estàtica sorgida de l'experiència; la concreció aplicada de l'indescriptible i l'èpica catàrtica en quant a possibilitat de purificació de l'estructura humana. “Els xamanismes són el fenomen humà més universal després de la família”, ha remarcat després de precisar que existeixen “moltes maneres de captar l'indescriptible”, en al·lusió a la utilització de plantes psicoactives com l’ayahuasca o el peiot en algunes tradicions xamàniques. Però hi ha altres vies per a aconseguir-ho: “al nord-oest del Canadà, els xamans es passen dies sencers al mig del bosc, en silenci i en dejú, cap a la inspiració del sobrenatural”, ha narrat.  Sobre la “moda” dels xamanismes a les societats tecnològicament més avançades, Fericgla ha assenyalat que “a Occident estem perduts des de fa segle i mig i anem donant pals de cec”. “Les coses importants de la vida com el contacte amb l'indescriptible requereix temps i no es pot aconseguir amb pastilles de cap de setmana”, ha afegit per concloure: “el tracte amb l'indescriptible depèn de cadascun en cada moment i a Occident tenim profundes carències. Hem d'elaborar un marc simbòlic propi que ens permeti concretar-ho com ho fan els xamans de l'Amèrica Llatina”. Xamanismes i cosmovisions indígenes a Bolívia i l’Equador Moderada pel periodista David Barba, a la taula rodona s'han donat algunes de les claus per entendre aquest marc simbòlic de les tradicions xamàniques andina i amazònica, reflex de les cosmovisions de les cultures quítxua, aymara o shuar. La petita cerimònia de salutació al ‘Ki' –‘sol' o ‘foc' en quítxua– ha donat peu al xaman Pilatuña Lincango, de la Universitat Intercultural de les Nacionalitats i Pobles Indígenes de l'Equador Amawtay Wasi, a interpretar la forma d'entendre el món de les cultures incaiques, basades en l'observació del Sol i de la Lluna i en el compliment del calendari agroastronòmic resultant, que regeix tots els aspectes de la vida d'aquestes societats.La revalorització d’aquests coneixements ancestrals han guanyat una nova dimensió reivindicativa a través del moviment indígena de l’Equador, que es troba en un moment de creixent pes polític. “A l’Equador, el pensament cristià occidental no ens ha dut enlloc”, ha declarat taxatiu el ‘taita’ Pilatuña, qui creu que per ser “coherent” caldria “recrear” i recuperar aquestes pràctiques pròpies enlloc d’assumir les que vénen “imposades” des de l’exterior.  Oswaldo Bola, curander mestís dels Andes equatorians que aplica el seu saber a la pràctica psicoterapèutica Gestalt, ha coincidit amb Pilatuña Lincango en la necessitat de visibilitzar les pràctiques xamàniques en un moment en què es tendeix a una “obertura” entre els mons indígena i occidental: “una banda ho vol veure, però l’altra banda ha de voler mostrar-ho”, ha dit en referència a la revalorització que les pròpies comunitats han de fer de les seves expressions culturals. Tot i admetre que són “tradicions en moviment i en transformació”, s’ha mostrat crític amb alguns dels efectes dels “processos sincrètics” d’intercanvi de valors i de conceptes occidentals: “Em costa perdonar el que la evangelització ha fet al poble shuar”, ha lamentat. “La nostra és una cultura on no existeix la noció de competència”, ha explicat 'l’akamani' Fernando Ergueta, de la nacionalitat aymara. Segons la filosofia andina Amawtica –de la que Ergueta n’és quasi un profeta– “estem entrant en un nou temps, el temps dels akamanis, per a ensenyar el verb de l’amor, de l’equilibri –allò que és amàwtic.”La sessió de demà dimecres 12 de març estarà dedicada a les tècniques i els mètodes xamànics, que iniciarà amb una conferència d’Alicia Luengas, xamana i terapeuta mexicana, docent a la Fundació d’Estudis Xamànics (EUA), sobre “Mètodes xamànics aplicats a la vida quotidiana”.Veure també les següents notícies relacionades amb el cicle "Xamanismes: centre de gravetat indígena":11/02/2008 - Xamans, antropòlegs i divulgadors, protagonistes de les jornades de Casa Amèrica Catalunya “Xamanismes: centre de gravetat indígena” 10/03/2008 - Sessió prèvia a les jornades “Xamanismes: centre de gravetat indígena” amb la projecció de dos documentals sobre el xamanisme al Perú 12/03/2008 - Alicia Luengas, practicant de xamanisme transcultural, advoca per l’existència d’una “altra realitat” on hi ha “esperits disposats a ajudar-nos” 13/03/2008 - Fernando Ergueta, akamani del poble aymara, assumeix el “càstig social” que representa ocupar un càrrec de poder en la comunitat 14/03/2008 - Antropòlegs i psicoterapeutes defensen els beneficis de la tradició xamànica aplicada a la ciència i la medicina occidental en la clausura de les jornades “Xamanismes: centre de gravetat indígena” 17/03/2008 - Les jornades “Xamanismes: centre de gravetat indígena” conclouen amb una cerimònia de tradició andina al jardí de l'Ateneu Barcelonès