Sota el títol “El xaman com a viatger pel cosmos”, la conferència de l'antropòloga Stacy Schaefer ha obert la tercera sessió de les jornades “Xamanismes: centre de gravetat indígena”, dedicada al paper dels xamans en les comunitats indígenes. Schaefer ha ofert una interpretació de la cosmovisió, les divinitats i el calendari ritual del poble huichol, a la Sierra Madre Occidental (Mèxic), per a explicar la importància central del seu ‘maracame' o xaman, qui els guia en els seus pelegrinatges als llocs sagrats, garanteix l'èxit de “la caça del peiot” al desert de San Luis Potosí i interpreta les visions induïdes per la ingestió d'aquest cactus en les seves cerimònies. A la taula rodona posterior, el curander Oswaldo Bola ha matisat que cal parlar sobre “els rols” del xaman en la comunitat, ja que la seva importància afecta tant al pla simbòlic i ritual com a l'àmbit social, polític o medicinal.
Fernando Ergueta, akamani del poble aymara, assumeix el “càstig social” que representa ocupar un càrrec de poder en la comunitat
Els huichols divideixen el cosmos en diferents esferes, com ara el cosmos intern a la persona, el cosmos extern, o el cosmos dels punts cardinals. Així mateix, entenen l'univers a tres nivells: el món de dalt, el món intermedi –la realitat on ens trobem– i el món de baix. Segons Schaefer, un dels rols del maracame és “viatjar per aquests mons i tornar al seu poble amb missatges dels esperits”. Entre d'altres funcions simbòliques, els maracame huichols “ajuden al Sol en el seu camí nocturn, ple de perills, i garanteixen que torni a néixer cada dia”, van a buscar l'ànima dels nounats, i estan al càrrec dels temples situats en llocs sagrats del seu territori ancestral, que s'expandeix a nord, sud, est i oest de les seves comunitats, ocupant part dels estats de Jalisco, Nayarit, Durango i Zacatecas. Les preses comunitàries de peiot, durant els pelegrinatges a aquests llocs sagrats i les seves celebracions rituals, permet a tots els huichols –homes, dones i nens– estar en contacte directe amb els seus esperits. “El peiot és menjar per a l'ànima de les persones”, ha indicat l'experta, qui es va iniciar amb els huichols en l 'art de teixir, directament relacionat amb l'experiència visionària del peiot. Només després de deu anys d'investigacions, l'antropòloga va descobrir que les mestres teixidores eren també grans maracames, ja que són les encarregades de reproduir en els seus teixits i estampats les visions que es produeixen sota els efectes de la mescalina que conté el cactus sagrat.En un pla més pragmàtic, també és responsabilitat dels maracames l'elecció del governador, mitjançant la interpretació de somnis, o esdevenir ells mateixos líders de les comunitats com a responsables dels temples, que pertanyen a diferents famílies poderoses de la nació huichola. L’“amawta akamani” Fernando Ergueta, “home de llum” de la tradició andina aymara, ha explicat que en el seu cas els xamans “tenen la responsabilitat de ser castigats”, doncs s'entén que assumir un lloc de poder representa un “càstig social”. Per la seva banda, el curander Oswaldo Bola, que segueix la tradició xamànica andina però també aplica nocions d'altres tradicions psicoterapèutiques occidentals i orientals, ha incidit en la diferència entre prestigi i autoritat, afirmant que el prestigi dels xamans no necessàriament es tradueix en una autoritat política real en la comunitat, i que fins i tot poden donar-se casos de conflicte entre les dues parts. L'última sessió de les jornades, divendres 14, està dedicada als “neoxamanismes” o la pràctica xamànica en entorns urbans contemporanis, amb la presència de practicants i experts com els psicoterapeutes Cristóbal Jodorowsky i Manuel Villaescusa o els antropòlegs Luis Eduardo Luna i Jorge Ronderos.
