Segona part de l’entrevista amb Gloria König, directora de la Fundación Víctor Jara, de visita a Barcelona per assistir a l’homenatge organitzat per Casa Amèrica Catalunya al cantautor xilè. Aquí, König repassa la situació de la política al seu país en els primers passos del govern conservador de Sebastián Piñera, com viu Xile el llegat d’en Víctor 36 anys després de la seva mort i com resisteix el seu cercle més proper en la perseverança per trobar justícia malgrat els obstacles constants. Per König, el secret rau en les conviccions, tot i que els temps siguin complexos.
25/02/2010 / Barcelona
Gloria König, directora de la Fundació Víctor Jara: “Piñera comença a donar senyals de la seva ideologia” (i 2)
-- Què passarà ara a Xile amb la cultura popular?. Retallarà Piñera els fons que s’hi dediquen? -- Veurem què passa, però segur que no hi avancem. La inversió cultural realitzada en els darrers quatre anys amb Bachelet va ser molt important i, malgrat tot, no vam aconseguir que l’Estat es fes càrrec de l’Estadio Víctor Jara, abans Estadio Nacional, com patrimoni cultural i centre de creació. -- Com financeu la Fundación Víctor Jara?. -- No tenim subsidis, ni ajuts de cap mena. Mai no les vam voler per tal de preservar la nostra independència. Arribem a empentes i rodolons a final de mes, a base de pit i enginy. Ens autogestionem i en el nostre Galpón Víctor Jara (Centre d’Activitats) aixopluguem tota mena d’associacions culturals. D’aquí han sorgit grups de talent, ja consolidats en diverses arts xilenes. Seguim connectats a la gent i cert poder sempre té la temptació de clausurar-nos, però no pot. Joan Jara continua essent una empenta potent, bàsica, que continua treballant cada dia, tot i que més velleta... Ella mai no ha volgut vendre cap tipus de merchandising de Víctor Jara, i mira que seria fàcil. Aquest detall ja ho diu tot. -- I com perceben les noves generacions un Jara que no van conèixer?. -- Com els joves no sintonitzen en absolut amb els polítics, cerquen altres referents i Víctor n’és un d’ells. Per al jovent, és una icona. Per ètica, per sensibilitat. Va ser net, honest, apassionat, coherent, i aquests valors connecten amb la puresa dels nois. Pet tot el que va fer, va deixar el seu testimoni, revolucionari en allò social i allò estètic, transformador pel que va ser l’esquerra d’aquella època. Víctor Jara és, per nosaltres, un punt de partida, no d’arribada. La nostra Fundació no és un museu. És quelcom actiu, que fa tallers per emigrants, televisió, cultura, de tot.... -- Tornem a la seva preocupació per la situació política…. -- La dreta té el lleig costum de determinar què pots i què no pots fer amb la teva vida. Si fins i tot els canals de televisió es neguen a donar les campanyes públiques de conscienciació sobre la sida... Abans, podies estar fins les quatre de la matinada a la comuna; ara, has de tancar a la una. El govern de Piñera ja dóna senyals de la seva ideologia. Com home de fortuna, s’ha envoltat dels seus propis homes de confiança, tecnòcrates i executius. Liberalitzaran el que puguin, flexibilitzaran els acomiadaments amb qualsevol excusa. -- 36 anys cercant justícia per Víctor i encara resisteixen. No els hi fallen les forces?. -- No, s’aguanta per convicció, per creure que el món pot ser millor, malgrat els errors de la societat. La utopia ha de ser un element permanent a les nostres vides i la cultura és una eina molt poderosa en la transformació definitiva de les persones. S’ha de seguir treballar des de sota, des de la base local, amb força i convicció. Els temps son complexes. Nosaltres hem optat a la Fundació pels emigrants més pobres com a via d’esperança. La cultura permet crear subjectes crítics, reflexius i creatius. I aquí tornem a l’exemple, a la referència de milers de frases creades per Víctor Jara.
