Casa America Catalunya

Què és el spanglish?El spanglish és un vehicle de comunicació que representa o el divorci o el matrimoni de dues llengües establertes, l'anglès i l'espanyol. No és encara una llengua perquè no té unes regles sintàctiques i gramaticals establertes, però n’és en procés d'adquisició, d'aquestes regles. Estem vivint una transició del spanglish oral que s'escolta en les ràdios, en la música i al carrer al spanglish escrit en novel·les, assajos, poesia. I aquesta transició, pel fet d'haver d'aparèixer en paper o en les pantalles, reforça la idea de les regles, d'estandarditzar-se... Però la definició del spanglish ha d’anar més lluny. Jo la faria sobre una manera de veure les coses, d'una nova cultura, d'un mestissatge que vincula al Nord amb el Sud, el fet hispà amb l'anglosaxó, i que acaba no essent ni l'un ni l'un altre. I el spanglish és la punta de l'iceberg.Però sembla una possibilitat remota que un anglosaxó adopti el spanglish...EUA és un país d'immigrants i tota població que ha arribat als EUA ha abandonat la seva llengua després de dos o tres generacions. Els néts ja no parlen italià, irlandès o alemany: parlen anglès, i mantenen algunes ‘parauletes’, alguns termes com a relíquies... En la població llatina el fenomen és diferent. En comptes d'abandonar-lo, l'espanyol es fa més fort cada cop als EUA i després de dos, tres, quatre generacions es manté viu, encara que no pur: ho fa de manera contaminada, barrejada... En altres grups migratoris, com els jueus, havia un moment de transició en què el ‘yiddish' i l'anglès troben una simetria breu, d'uns 20 anys, que després desapareix... Si el spanglish fos una forma d'integració, d'assimilació a l'anglès, duraria aquest temps i ja hauria desaparegut. En realitat, es prolonga i es manté, i la gent l’aprèn i el parla. No és només una manera d'integrar-se sinó de resistir la integració als EUA. I és tal l'impacte i la projecció que els ‘anglos' l’estudien i aprenen per arribar a la població, i també per manifestar una manera diferent de ser nord-americà. Hi ha anuncis de televisió o targetes del Dia de la Mare dirigits a nord-americans que estan fets en spanglish. I no es venen exclusivament a llatins.En aquest acoblament dels dos idiomes, com avalua el risc que un acabi dominant a l'altre?Sempre hi ha un tango, una mena de dansa entre els dos. Si estàs prop de la frontera, en la banda mexicana l'espanyol és el que domina i l'anglès és el secundari. En l'altre costat és a la inversa. I en les grans ciutats passa el mateix: segons el barri, l'anglès o l 'espanyol és el dominant... Els riscos són els d'una llengua que es va transformant i que es manifesta de manera diversa i multitudinària i que no ha de respondre necessàriament al que nosaltres, els lingüistes, pronostiquem sinó que es va improvisant. Prova de la vitalitat del spanglish és que ja duu almenys 50 anys als EUA –sinó molts més– i que hi ha paraules considerades relíquies, que ara no s'usen i que per entendre-les s'haurien de buscar en un diccionari històric.Per exemple?“Taifa”. S'utilitzava en la dècada dels 20 exclusivament a la Florida entre cubans-nord-americans coma  paraula del spanglish per descriure a un lladre. Ara ja no circula. És una paraula que apareix en la generació que va venir després de José Martí i està registrada en diccionaris de ‘cubanismes'. A Califòrnia i Nova York hi ha altres paraules que ja van sortir de circulació.Sense l'aspecte reivindicatiu característic de la cultura xicana, el spanglish seria el que és avui? El spanglish no és exclusivament un producte xicano. El xicano és una modalitat del spanglish: també existeixen el ‘dominicanish', el “newyorkrican', el ‘cubanish', variants de Cuba, Puerto Rico, República Dominicana. Però el tema de la resistència, a nosaltres els llatinoamericans ens ve molt bé i l’entenem perfectament perquè hem estat colonitzats durant 500 anys. El fet xicano és una manifestació d'aquesta resistència i el spanglish és alguna cosa molt més complexa, és com un paraigües que abraça moltes possibilitats. Fins on arribarà el spanglish?En última instància crec que el spanglish transformarà la manera de parlar l'espanyol a l’Amèrica Llatina i no només exclusivament als Estats Units. Aquestes onades migratòries que van i vénen, amb una freqüència anual de passar-se sis mesos allà i sis mesos de retorn a Mèxic, representen una transformació de l'espanyol a Mèxic, de la mateixa manera que ho fa amb l'espanyol a Puerto Rico. El spanglish no es limita al que nosaltres diem i al que es publica en les Acadèmies i Universitats. És de la gent que en fa ús diari. I no té fronteres, no coneix les regles. A Internet, l’anomenat ‘spanglish cibernètic' té una força aclaparadora... Per a quan tota la traducció sencera del Quixot al spanglish?Ja tinc la primera part acabada. Espero acabar-la abans d'un any. Vull publicar-la tota junta. És una aventura quixotesca . Em passo les nits donant-hi voltes, la mostro a amics... Espero no tardar tant de temps entre la primera part i la publicació de la traducció sencera com el que va tardar Cervantes entre la primera i la segona part del Quixot.