Amb la voluntat d’aprofitar l’increment de traduccions d’autors catalans al castellà en editorials independents hispanoamericanes i de fomentar la internacionalització de les nostres lletres més enllà del marc espanyol, l’Institut Ramon Llull organitza del 27 de febrer al 2 de març el seminari Traducció literària del català a varietats de l'espanyol. Un dels objectius d’aquest seminari és debatre conjuntament i mirar d’establir estratègies per apropar-nos amb normalitat als lectors de l’Amèrica Llatina.
Com a acte de cloenda de la trobada, es celebra una taula rodona amb intervencions de Jorge Fondebrider, traductor i teòric de la traducció; Paula Meiss, traductora i professora, i Andrés Ehrenhaus, escriptor, traductor, editor i docent, a més d’altres participants al seminari.
Taula rodona 'Inversió subtil: La traducció del català a varietats del castellà no peninsular'
Una de les tasques fonamentals de l’Institut Ramon Llull per fomentar la internacionalització de la literatura catalana és la formació de traductors. Tot sovint, aquesta formació s’ha adreçat a llengües en què hi ha menys traductors literaris, però ¿què passa quan es tradueix a una llengua que es parla en molts països amb grans diferències culturals i lingüístiques i més de 400 milions de parlants?
La presència de les nostres lletres a les fires de Guadalajara (2004) i de Buenos Aires (2019) va suposar, a Hispanoamèrica, una percepció renovada del fet cultural català i de la seva producció literària. Si en altres èpoques les lletres catalanes eren acollides com una excentricitat o un caprici dins del panorama editorial peninsular, aquestes dues fites són suficients per confirmar una voluntat explícita de revisar aquest paradigma. Tot i això, una de les peces fonamentals que sustenten aquest paradigma i condicionen la recepció de la nostra literatura traduïda a les places fortes de la cultura hispanoamericana gairebé no s'ha mogut: les versions que finalment llegeix aquest públic continuen estant traduïdes majoritàriament al castellà peninsular, amb la incomoditat i el recel que això concita de vegades.
Si no es tradueix igual al portuguès peninsular que al portuguès brasiler, ¿no hauria de passar el mateix amb el castellà? Una traducció al castellà peninsular ¿pot funcionar a la resta de territoris on aquesta llengua ha continuat desenvolupant-se de manera autònoma? ¿Què han de fer els editors de l’Argentina, Mèxic o Puerto Rico per mantenir la proximitat i la versemblança de les obres literàries traduïdes al castellà peninsular i garantir així una recepció alliberada de les marques de la varietat que es pretén hegemònica? ¿Les pot percebre com a pròpies el públic lector de les diferents variants castellanes? ¿Cal adaptar-les? ¿Fer-les de bell nou? ¿Posar-les veritablement a l’abast dels lectors locals perquè puguin gaudir-les sense filtres i peatges? ¿Podem establir una xarxa de traductors de literatura catalana a totes les varietats del castellà?
Per tot plegat, la voluntat del seminari és contribuir a l‘autonomia i l’enfortiment de les varietats americanes del castellà i, de pas, obrir el debat sobre algunes qüestions postcolonials, proposant un nou paradigma de traducció i recepció plenament arrelat a la diversitat lingüística i cultural les realitats locals.
Activitat organitzada per:
- Dia / Hora:
- 02/03/2023, 19:00 H
- Lloc:
- Casa Amèrica Catalunya
