Com cal encarar la reconstrucció d’Haití després del brutal terratrèmol que ha provocat uns 300.000 morts? Les respostes a aquesta pregunta han adoptat forma de solemne compromís de la implicació de la cooperació catalana en el futur del país caribeny i més enllà de la situació d’emergència provocada pel “desastre natural més letal de la història recent”, segons paraules del director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria. Al seu costat, en la roda d’intervencions, Manel Vila, comissionat de Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau de l’Ajuntament de Barcelona; David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya; Eduard Sanjuan, periodista desplaçat a Haití per cobrir la tragèdia, i Marc-Antoine Archer, cònsol d’Haití a Barcelona i testimoni presencial del sisme a Port-au-Prince, qui ha sintetitzat l’esperit de la trobada: “M’agradaria que amb l’excusa del terratrèmol es construïssin ponts i vincles entre Catalunya i el meu país”.
La cooperació catalana es compromet a Casa Amèrica Catalunya a abocar-se en la reconstrucció d’Haití
I és que Marc-Antoni Archer no ha amagat la seva decepció pel fet que Catalunya no consideri Haití com a país prioritari en matèria de cooperació. “Catalunya no s’ha implicat en el meu país per falta de tradició històrica i de vincles. La única intervenció és en casos d’emergència”, ha dit per subratllar que el gran repte és ara “la reconstrucció, sobre tot, de les institucions haitianes”. En aquest sentit, el cònsol ha apostat per la creació de xarxes intermunicipals “que vagin més enllà dels agermanaments entre ciutats” en un context que permeti superar “40 anys de fracassos de la cooperació internacional a Haití” i “tractar de forma justa, per una vegada, al meu país”. David Minoves, per la seva banda, ha assenyalat que la Generalitat valora impulsar la construcció d’habitatges, d’acord amb les indicacions de les autoritats locals, en el que seria la primera actuació de post-emergència de l’administració catalana al país caribeny. “Nosaltres no som ningú per “salvar” Haití. Hem de ser més humils”, ha remarcat el responsable de la cooperació catalana. “Estem compromesos en treballar en la reconstrucció, rehabilitació i prevenció de vulnerabilitats i riscos”, ha afegit. Manel Vila, en nom de la cooperació de l’Ajuntament de Barcelona, ha tingut una intervenció marcada per l’autocrítica: “Es va respondre a l’emergència, però sovint ens oblidem que cal ajudar les institucions haitianes per convertir la tragèdia en oportunitat” i ha anunciat una proposta en el marc de la Unió Mundial de Ciutats (CGLU) per a que a partir de Mont-real –ciutat agermanada amb Port-au-Prince- es col·labori “en la reconstrucció de la ciutat amb un nou planejament urbanístic”. “Cal dotar les institucions haitianes de personal de comandament per tal que torni a funcionar”, ha afegit Vila. Eduard Sanjuan, finalment, ha descrit quin era el panorama del país quan va arribar-hi, pocs dies després del terratrèmol: “La destrucció era impressionant, brutal. Era el més a prop de l’apocalipsi que puc haver vist, com tot l’Eixample de Barcelona destruït”. “Haití és un poble que, amb plena dignitat, intenta sobreviure”, ha conclòs el director del prestigiós programa de documentals informatius “30 Minuts”, de TV3, Televisió de Catalunya.
