La taula rodona “Colòmbia: un país ostatge del narcotràfic?” ha suposat un brillant epíleg a les jornades de Casa Amèrica Catalunya “Colombia sin subtítulos”. Els periodistes i escriptors José Alejandro Castaño, Guillermo González Uribe i Daniel Samper Pizano, moderats per l'excorresponsal de TVE a l’Amèrica Llatina, Juan Manuel Sáenz, han coincidit a reclamar un acord internacional que despenalitzi de manera gradual les drogues. “És un mal que no podem solucionar sols”, ha insistit Samper. “La droga és un negoci global, basat en l'oferta i la demanda. Existeix perquè hi ha mercat”, ha afegit. Castaño, per la seva banda, ha arremès contra la política de fumigacions dels camps de cultiu de coca i ha subratllat que, en aquest problema, “Colòmbia està tremendament sola. A nivell internacional només interessen els afers folklòrics”. Per a Guillermo González, la solidaritat internacional és bàsica: “Els ciutadans del planeta han de lluitar per la despenalització de les drogues perquè el narcotràfic ho corromp tot”, ha dit.
La darrera taula rodona de les jornades “Colombia sin subtítulos” reclama un acord internacional per despenalitzar les drogues i alliberar el país de l'impacte del narcotràfic
Daniel Samper Pizano ha estat el primer a traçar elcamí del desastre al qual el narcotràfic hi ha abocat a Colòmbia, on les guerrilles i els grups paramilitars s'han convertit en actors principals del negoci. “El narcotràfic també ha tocat a la magistratura, campanyes presidencials, l'Església, equips de futbol, l'hípica, els toros, la diplomàcia, l'oci, celebracions populars, el mercat de l'art, el medi ambient... Fins i tot el vallenato, a través de les ‘dedicatòries calents', ha estat pastura del narcotràfic!”, ha exclamat el periodista.No obstant això, Samper també ha recordat la resistència de Colòmbia a l’atac de la droga. “En cap altre país han estat sacrificats tants líders polítics en la lluita contra el narcotràfic. S'han desmuntat als càrtels més poderosos del món i la premsa ha estat un bastió en aquesta lluita”, ha remarcat. Per a Samper, “el narcotràfic ens ha convertit en ostatges dels Estats Units. Caldria enfrontar-lo com el tabac, l'alcohol i la morfina”.Guillermo González ha centrat la seva intervenció en els foscos nexes entre el Govern de Colòmbia i els grups paramilitars que es financen amb els rèdits del narcotràfic. El director de la revista cultural “Número” –que el juliol publicarà totes les ponències de les jornades “Colombia sin subtítulos” – ha posat èmfasi en les declaracions davant la Fiscalia del cap paramilitar Francisco Villalba, assassinat el passat 23 d'abril. Villalba va implicar directament a Álvaro Uribe, quan era governador del departament d'Antioquia, en una massacre dels paramilitars comesa el febrer de 1998 amb un balanç de 17 víctimes mortals.“El poder a Colòmbia s'ha acostumat a usar el crim per perpetuar els seus privilegis”, ha manifestat González Uribe qui ha advertit també que “l'aparent seguretat existent a Colòmbia és producte de la “llei dels sepulcres”. Després de recordar que el propi Salvatore Mancuso, líder dels paramilitars extradit als Estats Units, s'ha citat com “amic personal” d'Uribe, González ha apuntat que “Colòmbia és també un paradís, però no hi ha paradisos sense serps”.José Alejandro Castaño ha abordat l'impacte del narcotràfic a la societat colombiana, “on més de la meitat de la població està per sota del llindar de la pobresa i hi ha 8 milions d'indigents”. “Per a milions de colombians, el narcotràfic no és un negoci maleït, és un negoci”, ha subratllat el periodista després d'emfatitzar que “tot el que toca el narcotràfic es corromp o enalteix, ja que també es mostra com un triomf”. Castany ha lamentat que al seu país “no hem imposat una sanció moral al narcotràfic i els seus delictes” i ha recordat que el 83% dels guanys d'aquest negoci il·lícit es queden a Europa i els Estats Units. “No tenim idea de qui són els narcotraficants europeus i nord-americans. Tots els dolents estem allà i res coneixem d'aquí”.Al respecte, Daniel Samper ha afegit, amb sorna, que “en els casos de droga, als colombians ens cobreix la presumpció de culpabilitat” i ha advertit que “la cultura dels diners ràpid i la consecució de metes sense importar els fins és un llegat nefast que tardarem dècades a esborrar”. “A Colòmbia, el narcotràfic es va convertir en una possibilitat per a la gent”, li ha secundat Guillermo González. “La guerra armada contra les drogues és inútil i està perduda i les extradicions són un ‘xou', un muntatge. La droga és assassina perquè és il·legal i les democràcies s'estan narcotitzant”, ha afegit per advocar per una despenalització gradual d'aquestes substàncies. Interpel·lat expressament sobre l’assumpte, Daniel Samper s'ha referit a l’anomenat ‘Procés 8.000” sobre el finançament pel càrtel de Cali de la campanya presidencial del seu germà i posterior president de Colòmbia, Ernesto Samper, al 1994. “He mantingut converses íntimes amb ell i crec en la seva innocència. Si no fos així, no hauria vingut a aquest debat, amb aquest tema”, ha afirmat. “Hi ha una imatge de Colòmbia massa afligida”, ha sostingut José Alejandro Castaño. “No estem tan malament en termes d'esperança. A Colòmbia, l'esperança és un deure quotidià”, ha conclòs el periodista i escriptor.Nota: la revista cultural colombiana “Número”, en la seva edició de juliol, publicarà un quadern amb totes les ponències dels participants en les jornades “Colombia sin subtítulos”.Pròximament, aquestes ponències també estaran a disposició del públic interessat a través del Centre de Documentació de la Fundació Casa Amèrica Catalunya.
