Casa America Catalunya

Què hauria passat si les fronteres dels estats no responguessin a idees romàntiques de nacions fictícies? I si no s’haguessin imposat certes categories d’ordenació social? Ens pot ajudar una altra concepció del temps a imaginar un altre futur? Una altra concepció de la natura? Podem, amb l’articulació de narratives pròpies i plurals, imaginar noves formes d’estar al món i superar models polítics caducs?
Aquesta conversa entre la lingüista i investigadora mixe Yásnaya Aguilar E. Gil i el comissari, editor i director de la Fundació VIST Claudi Carreras és una invitació a reprendre la imaginació com a eina per construir utopies, una crida a recuperar la possibilitat d’enunciar el futur.

La sessió comptarà amb l’actuació de trompeta de Benjamín García González (Kumantuk Xuxpë).

“Per què podem imaginar la fi del món
però no la fi del colonialisme?”

Rethinking the Apocalypse: an Indigenous Anti-Futurist Manifesto


Els participants:
Yásnaya Aguilar E. Gil. Nascuda a Ayutla, a la regió mexicana d’Oaxaca, és escriptora, lingüista i investigadora. En els darrers anys s’ha consolidat com una de les veus de referència del pensament indígena i de la defensa dels drets lingüístics a Llatinoamèrica. Es va llicenciar en Llengua i Literatures Hispàniques a la UNAM i després es va especialitzar en Lingüística Hispànica a la mateixa universitat. És una de les fundadores de Colmix (Colectivo Mixe), una xarxa dedicada a la recerca, difusió i formació sobre la llengua, el pensament i la història mixe. Al llarg de la seva trajectòria, s’ha centrat en l’estudi de la diversitat lingüística de la seva regió i en l’elaboració de materials didàctics per a l’aprenentatge i l’enfortiment de la seva llengua materna, l’ayuujk (una variant dins les llengües mixes, que compten amb més de 100.000 parlants a Oaxaca, una de les regions amb més diversitat lingüística del planeta). Paral·lelament a la seva tasca pedagògica i de recerca, està implicada en la conscienciació sobre els drets mediambientals, particularment en la defensa del dret d’accés a l’aigua de les poblacions indígenes a Mèxic. És autora, entre altres llibres, d’Ää. Manifiestos sobre la diversidad lingüística (Almadía, 2023) i Un nosotrxs sin estado (OnA Libros, 2018 / Raig Verd, 2025). També ha col·laborat amb mitjans com Gatopardo i publica regularment a El País.

Claudi Carreras. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, Carreras és comissari independent, editor, productor cultural i investigador de fotografia. Ha realitzat múltiples exposicions que han recorregut més de cinquanta països, entre les quals destaquen Laberinto de Miradas, Cotidiano Latino, ECO, Africamericanos i Amazonías. El futuro ancestral. Va ser comissari del festival Paraty em Foco al Brasil i de la selecció per Amèrica Llatina de la Biennal Photo Quai del Museu Quai Branly de París els anys 2013 i 2015. Va ser assessor i comissari del Foro Latinoamericano de Fotografía de São Paulo des de la seva creació el 2007 fins al 2019. Ha estat jurat de certàmens importants com World Press Photo, POY Latam, Sony International Award o el Premi Nacional de Fotografia d’Espanya. Actualment és director fundador de la Fundació VIST i assessor del National Geographic Storytellers Collective a Washington. Com a editor, ha publicat més de trenta llibres de fotografia en diverses editorials, especialment a Editora Madalena del Brasil, de la qual és soci fundador.

Bejamín Garcia González (Kumantuk Xupe). Músic de Tlahuitoltepec, Oaxaca. Està interessat a promoure i reflexionar sobre les formes musicals ayuujk, així com a explorar les convergències possibles entre diferents cultures a través de la música.


Aquesta activitat forma part del programa de residències internacionals que el CCCB fa en col·laboració amb la UOC i amb el finançament de la Fundació Privada MIR-PUIG.


Amb la col·laboració de: