Roberto Sotelo, professor, bibliotecari i especialista en literatura infantil i juvenil (LIJ) argentí; Ivar da Coll, escriptor i il·lustrador colombià ; la mexicana Monique Zepeda, també escriptora i il·lustradora, i Evelio Rosero, escriptor colombià, han protagonitzat la taula rodona “Temes de la literatura infantil i juvenil”, en el marc de les jornades “Cuentan que cuentan” organitzades per Casa Amèrica Catalunya. Els especialistes han coincidit a reivindicar la maduresa de la literatura per a nens. “Existeix literatura per a nens de 40, 50 i 80 anys”, ha dit Rosero. L'escriptor cubà resident als Estats Units i guanyador del premi Alfaguara de Novel·la 2008, Antonio Orlando Rodríguez, ha moderat aquesta taula rodona.
27/05/2009 / Barcelona
La primera taula rodona de les jornades “Cuentan que cuentan” advoca per la transversalitat de la literatura infantil i juvenil
Aquestes són algunes de les reflexions sorgides del debat:Per a Roberto Sotelo, que ha realitzat una repassada dels llibres i col·leccions més interessants en LIJ que es poden trobar a l’Amèrica Llatina, “el que importa no són els temes sinó l'estètica del text”.Ivar da Coll ha destacat que en els llibres, ja siguin per a nens o per a adults, s'aborden sempre dos grans temes universals: l'amor i la mort.Monique Zepeda ha subratllat que “la realitat social se'ns filtra per tots costats: en l'elecció de les paraules, en el ritme, en la forma... més que en l'elecció de temes”. I en al·lusió als “llibres educatius” ha comentat: “la primera funció de la literatura és narrar. I si aconsegueix educar, no ho fa perquè aquesta sigui la seva primera intenció”.Evelio Rosero, per la seva part, ha afirmat que “alguns escriptors per a nens són més fantàstics que les seves pròpies històries perquè creuen que els contes són històries d'àngels sense pipí”. Ha opinat, també, que la literatura infantil i juvenil, com a gènere, és una “invenció del mercat editorial”. “Existeix literatura per a nens de 40, 50 i 80 anys”, ha afegit, i ha al·legat a favor de la “literatura transparent” perquè “un nen mai deixa de ser savi”. Antonio Orlando Rodríguez, en la seva funció de moderador, ha llançat les següents conclusions: “No existeix LIJ sinó llibres que per la seva transparència també poden ser llegits pels nens i pels joves” ; tampoc existeix una LIJ llatinoamericana com a tal, sinó una sèrie de literatures nacionals ja que cada país té les seves especificitats”. I, finalment, ha constatat que “els últims anys hi ha hagut una obertura a nous temes que no són la naturalesa o la fantasia perquè ha canviat també el concepte de “nen”.
