L'Associació Nacional de Periodistes del Perú (ANP) ha estat guardonada amb el XV Premi Antoni Traveria a la Llibertat d'Expressió a Iberoamèrica que concedeix la Fundació Casa Amèrica Catalunya. Amb aquesta distinció es vol reconèixer la llarga trajectòria en defensa de la Llibertat d'Expressió de l'ANP, col·lectiu professional periodístic fundat el 1927, i visibilitzar l'exemplar defensa de la Llibertat de Premsa protagonitzada pels reporters i fotoperiodistes peruans a la cobertura informativa de les protestes registrades al país durant els primers mesos d’aquest any.
El dijous 8 de juny el Premi Antoni Traveria a la Llibertat d'Expressió serà lliurat a Zuliana Lainez, presidenta de l'ANP, en un acte que se celebrarà a Barcelona, a les 19:30 hores, a la seu de Casa Amèrica Catalunya. El guardó és una litografia, obra de l’artista i humorista gràfic mexicano-salvadorenc Ricardo Clement, Alecus, caricaturista a El Diario de Hoy, del Salvador.
02/06/2023 / Barcelona
L’Associació Nacional de Periodistes del Perú, Premi Antoni Traveria a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica 2023
Amb més de 12.000 afiliats i 115 filials repartides per totes les províncies del Perú, l'ANP ha mostrat un ferm compromís amb la Llibertat de Premsa des de fa gairebé 95 anys quan el col·lectiu va ser fundat per iniciativa de redactors, reporters, articulistes, fotògrafs i dibuixants . L'ANP es regeix per una Carta Ètica que entre altres aspectes proclama el compromís en la defensa del dret a la llibertat d'informació i expressió. La reivindicació de la dona periodista és una altra de les constants durant la història del col·lectiu, el lema del qual diu: “La informació és un dret del poble”.
El jurat del Premi Antoni Traveria a la Llibertat d'Expressió també valora amb especial èmfasi el paper dels reporters i fotoperiodistes que van efectuar la cobertura informativa de les protestes viscudes al Perú durant els primers mesos d'aquest any. En un escenari de violència policial contra els informadors --l'ANP ha constatat un total de 183 atacs a periodistes i treballadors de mitjans del Perú durant les protestes en el període comprès entre el desembre del 2022 i el passat mes d’abril--, la Associació Nacional de Periodistes va impulsar un Observatori de Llibertat de Premsa per ajudar i orientar els periodistes agredits o atacats i els reporters a qui se'ls va impedir realitzar la seva tasca.
A hores d’ara, l'ANP, juntament amb altres col·lectius periodístics del Perú, treballa àrdua i incansablement per impedir l'aprovació per part del Congrés del Perú de l'anomenada Llei Mordassa, que contempla un increment significatiu de les penes per delictes contra l'honor. Per al col·lectiu, es tracta del “més nefast precedent legal” dels darrers anys contra l'activitat periodística al Perú i titlla aquesta iniciativa de desmesurada, intimidatòria i contrària a la Llibertat d'Expressió.
La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), Reporters Sense Fronteres (RSF) i Amnistia Internacional (IA) són alguns dels organismes internacionals que han alertat sobre el deteriorament de la democràcia al Perú, reflectit en els actes de violència policial a les manifestacions i l'assetjament als periodistes. L'últim any, Perú ha caigut 33 posicions situant-se al lloc 110 del rànquing de la Llibertat de Premsa al món que elabora RSF.
“La premsa sempre serà crítica. Si un govern pensa que tindrà premsa que només aplaudirà el que és bo, demostra que hi ha una ceguesa des de la conducció del país. La premsa és crítica, fiscalitza, aquest és el seu paper. La premsa ha de defensar garanties i llibertats que permetin una millor democràcia, que és per allò que tots treballem”. Zuliana Lainez, presidenta de l´ANP, XV Premi Antoni Traveria a la Llibertat d´Expressió.
El Premi en edicions anteriors
El Premi Antoni Traveria a la Llibertat d'Expressió reconeix la tasca dels mitjans de comunicació, col·lectius o professionals que es distingeixen en l'exercici de l'periodisme orientat cap a la defensa de les llibertats d'expressió, informació i opinió en la àmbit de la comunitat iberoamericana de nacions. La distinció du des del 2019 el nom de l'impulsor d'aquest guardó, el periodista Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya en el període 2005-2018.
En la seva primera edició, l’any 2006, el Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió a Iberoamèrica va recaure en la corporació de periodistes colombians Medios para la Paz (MPP), per la seva tasca en l'empenta de l'exercici ètic i responsable del periodisme.
El 2007, en reconeixement als seus 20 anys de trajectòria en defensa de la llibertat d'expressió i els drets humans, la distinció va marxar a l'Argentina, per al diari Página 12.
La tercera edició del guardó al 2008 va ser per a la periodista mexicana Lydia Cacho, premiant el seu llarg recorregut professional en el camp de la investigació i la seva lluita contra el crim organitzat, la violència de gènere i la corrupció política.
El quart guanyador del Premi al 2009 va ser el nicaragüenc Carlos Fernando Chamorro, un dels referents del periodisme lliure a l’Amèrica Llatina.
L’any 2010 el salvadorenc Diario Co Latino va rebre la distinció. Fundat el 1890, és el degà de la premsa centreamericana i s'ha llaurat un acreditat prestigi amb la seva línia editorial democràtica i progressista.
El 2011, coincidint amb la celebració del centenari de Casa Amèrica Catalunya, el guardó va recaure en el periodista uruguaià Roger Rodríguez per la seva trajectòria en defensa dels drets humans.
La periodista xilena Mónica González va obtenir aquest reconeixement al 2012 "com a referència iberoamericana del periodisme independent, rigorós i compromès amb la recerca de la veritat a partir del més escrupolós respecte dels codis ètics professionals".
Al 2013, el guardonat va ser el periodista, narrador i assagista mexicà Sergio González Rodríguez (1950-2017) per "la fermesa del seu compromís en la divulgació i denúncia de situacions tan inacceptables com els feminicidis -assassinats sistemàtics de dones- de Ciudad Juárez o les trames de violència extrema i corrupció vinculades al narcotràfic a Mèxic, el que li va suposar ser víctima de segrestos, tortures, amenaces i persecucions".
Al 2014, la distinció va recaure en la secció espanyola de Reporters sense Fronteres (RSF) per la seva defensa dels periodistes i col·laboradors dels mitjans de comunicació empresonats o represaliats arreu del món, i especialment a Llatinoamèrica; la seva lluita contra la censura i les lleis de restricció de la llibertat de premsa i el seu treball en la millora de la seguretat dels periodistes, sobretot a les zones en conflicte.
El X Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió a Iberoamèrica concedit el 2015 va ser per al periodista mexicà Carlos Payán Velver, en enaltiment de la seva trajectòria professional i vital. Payán Velver està considerat un dels referents del periodisme independent a Mèxic i va ser fundador el 1984 del prestigiós rotatiu La Jornada.
Al 2016, l’XI Premi a la Llibertat d'Expressió va ser atorgat, a títol pòstum, al periodista català Xavier Vinader (1947-2015) en tribut a una trajectòria professional marcada pel seu indestructible compromís amb els valors del periodisme, tot subratllant el seu vessant americanista.
La informadora mexicana Carmen Aristegui va ser reconeguda el 2017 amb el XII Premi a la Llibertat d'Expressió per la seva constant tasca per la independència i veracitat en un país, Mèxic, on l'exercici del periodisme es veu condicionat de manera molt severa per la violència i la corrupció política.
Al 2019, i ja com XIII Premi Antoni Traveria a la Llibertat d'Expressió, el col·lectiu guardonat va ser el PEN Nicaragua en reconeixement a la seva resistència i denúncia contínua de la vulneració dels drets a la lliure informació i a la llibertat d'expressió.
A la fi, al 2021, el digital salvadorenc El Faro va obtenir el premi pel seu paper vital com a mitjà de comunicació independent, veraç i rigorós en un context tan advers com el del Salvador, on el president del país, Nayib Bukele, controla fèrriament tots els poders de l'Estat.
Amb el suport de:
