En el marc del cicle organitzat per Casa Amèrica Catalunya i Casa de América sobre la situació de la dona a Iberoamèrica, "¿Per què les continuen matant?", les videoartistes Eva Sánchez (Catalunya), Claudia Bernal (Colòmbia - Canadà) i Araceli Zúñiga (Mèxic) han exposat i comentat una selecció d'obres de videoart creades per a denunciar qualsevol tipus de violència contra la dona. "El meu repte, com a artista, ha estat determinar fins a quin punt cal mostrar la violència per tractar i abordar el tema de la violència contra la dona", ha explicat Claudia Bernal. Per això, en la seva videoinstal·lació ‘performance' realitzada al Zócalo de ciutat de Mèxic el 2002 sobre les morts violentes de dones a Ciudad Juárez, l'artista només ha utilitzat símbols de la cultura popular mexicana com ara urnes de fang, truites de blat de moro i la flor dels morts: "va ser un enterrament simbòlic de les dones assassinades", ha afirmat.
Les videoartistes Eva Sánchez, Claudia Bernal i Araceli Zúñiga exposen una selecció d'obres on denuncien la violència contra la dona
La historiadora de l'art i videoartista catalana, Eva Sánchez, ha matisat les diferents aproximacions teòriques del terme "feminicidi" realitzades per expertes com ara Diane Russell, Marcela Lagarde –primera convidada del cicle–, Diana Washington o Rita Laura Segato, qui també participarà en el present cicle el pròxim mes de setembre. Segons Eva Sánchez, la principal tesi de Segato és que el modus operandi al que s'ajusten la majoria de morts violentes de dones a Ciudad Juárez respon a "missatges xifrats, marques territorials i proves d'iniciació" de les diferents bandes de crim organitzat de la zona.Videoart de compromísA continuació, Eva Sánchez ha presentat una mostra d'obres que, sota el títol "Videoart de compromís", reuneix diferents formes d'abordar la violència contra la dona. En la seva pròpia obra "Caperucita Roja" (2007) –inspirada en un passatge de la novel·la "2666", d'Arturo Bolaño, que al seu torn al·ludeix a un ready-made de l'artista francès Marcel Duchamp–, Sánchez ironitza amb aquest conte infantil i amb el va desig que "amb el pas del temps se solucioni el problema de la violència contra la dona". "En el conte original de Perrault, la Caputxeta acaba devorada pel llop, i la moral es dirigia a aquelles dones que s'apartaven del camí", ha explicat. També ha presentat les obres "Una más" (2003), de Nefertiti Kelley, inspirada en la campanya de sensibilització "Ni una más" portada a terme a l'estat mexicà de Chihuahua en el mateix any; "Lote Bravo, Lomas de Poleo, Cerro de Cristo Negro" (2005), de Teresa Margolles, en la que l'artista "juga amb els sentiments del públic" fent-li sentir "el terror i la inseguretat" que deparen els camins que segueixen les dones en el seu trajecte a les maquiles de Ciudad Juárez; i finalment "Sólo las que mueren de muerte violenta van directamente a uno de los paraísos" (2002), de Claudia Bernal, comentada per la pròpia artista."Sésguele"Per la seva banda, Araceli Zúñiga, curadora artística i promotora de videoart, vídeo independent i vídeo experimental, ha presentat la ponència "Des de Mèxic, cap a un mestissatge visual", en la que ha exposat les formes d'abordar la violència contra la dona des de diferents disciplines artístiques a Mèxic. En el col·lectiu de dones artistes mexicanes al qual representa "no s'aborda el tema de manera oberta, però ho hem estat tractant des de fa anys des d'òptiques molt diverses", ha explicat. Segons Zúñiga, que també és membre de l'Institut de Semiòtica i Cultura de Masses de Mèxic, l'imperatiu a seguir és "sésguele" (en castellà, original); és a dir, detectar i desemmascarar els biaixos de la cultura dominant que exalcen l'home i degraden la dona en les expressions de la cultura popular i la comunicació de masses. Per finalitzar, l'artista mexicana ha realitzat una performance poètica interactiva, repartint diversos obsequis entre el públic de Casa Amèrica Catalunya, en el que va representar un esforç per "desdramatitzar la tragèdia del feminicidi".
