Amb el títol “Periodisme, literatura i compromís social”, Casa Amèrica Catalunya ha estat escenari d'una taula rodona amb la periodista xilena Mónica González Mújica, Premi Nou Periodisme CEMEX+FNPI 2006, i l'escriptor nicaragüenc Sergio Ramírez, exvicepresident del govern sandinista entre 1984 i 1990. Segons Antoni Traveria, director general de la Fundació, és oportú plantejar aquesta qüestió “atesa la situació del periodisme lliure a l’Amèrica Llatina i arreu del món”, quan es detecta una “acusada desaparició de mitjans democràtics” en països com Xile, on els dos principals grups de comunicació, El Mercurio i COPESA, van ser “còmplices de la dictadura”. Mónica González, qui ha patit personalment la censura, la tortura i l'exili, i ja en democràcia, el tancament de mitjans independents, ha denunciat les dificultats per les quals passa la bona praxi periodística –“investigar la corrupció és avui dia molt complicat, i no es paga” –, mentre que Sergio Ramírez ha assenyalat a la corrupció com “aquest vell vici de l'Amèrica Llatina que només pot mantenir-se a ralla amb la fortalesa de les institucions.”
L’escriptor Sergio Ramírez i la periodista Mónica González assenyalen la corrupció com un dels principals mals de l’Amèrica Llatina
Les biografies dels dos convidats comparteixen el fet d'haver viscut moments històrics en els seus respectius països (el cop d'estat a Xile, en 1973, i el triomf de la revolució sandinista a Nicaragua, en 1979), i d'haver actuat en base al principi del compromís social. Sergio Ramírez, abandonant la seva carrera com escriptor, editor i periodista durant 10 anys per incorporar-se a la Junta de Govern sandinista –“altres van perdre la vida”, ha lamentat–; i Mónica González, amb l'exercici íntegre i tenaç de la seva professió, el periodisme d'investigació, pel que acumula reconeixements nacionals i internacionals i que a més ha servit per iniciar les causes judicials contra els còmplices de la ‘operació Colombo' dissenyada pel dictador Augusto Pinochet per desfer-se dels seus “competidors”. Recentment, la justícia xilena, ha dictat 96 ordres de detenció contra militars i exagents dels serveis secrets durant la dictadura pinochetista. Una generació “delmada i privilegiada”Mónica González ha definit a la seva generació de “delmada” i “privilegiada”. “Delmada perquè la meitat dels companys va morir i privilegiada perquè vam creure tocar el cel amb les mans al veure arribar al president Allende a la Moneda”, ha explicat. La periodista ha recordat emocionada aquesta etapa de profunda transformació política: “Allende ho va aconseguir tot sense la necessitat de matar ni l'obligació de morir, en un moment en què el focus guerriller era dominant. Es va equivocar? No. Per això fins ara és estimat i respectat”, ha declarat.“Formàvem part d'una generació sense sortida”, ha recordat Sergio Ramírez, en referència a l'esgotament viscut a Nicaragua després dels governs ‘hereditaris' dels Somoza i la impossibilitat de reconvertir la situació per la via democràtica: “Les eleccions eren un frau permanent”, ha apuntat. Ramírez va entrar en la vida política “per fer la revolució”, i la va abandonar quan va creure que la seva tasca havia conclòs. “Altres no van tenir tanta sort, doncs no sabien a on tornar i es van quedar on no devien, fent el que no devien, fent-ho malament”, ha criticat. Tant Ramírez com González Mújica s'han mostrat optimistes sobre la situació actual a Amèrica Llatina, on aparentment les noves generacions s'han instal·lat en el conformisme. “Europa també té aquest problema”, ha puntualitzat la xilena, per afirmar, rotundament, que “sí que existeix una generació de recanvi a Amèrica Llatina, professional i compromesa.” “La història funciona com un pèndol, i el pèndol tornarà del costat dels ideals”, ha sentenciat Ramírez.Corrupció i desigualtat socialEls ponents han reconegut que a l’Amèrica Llatina es viu “un moment històric sense precedents”, amb una majoria de governs de coalició d'esquerres amb les úniques excepcions de Mèxic i Colòmbia, “si l'FMLN guanya l'any que ve al Salvador, com tot sembla indicar”, ha precisat Sergio Ramírez. No obstant això, l'intel·lectual nicaragüenc ha advertit que avui dia no són tan importants “els colors” dels governs com les formes: “Si són d'esquerres però autoritaris, cessen les diferències amb les dretes”, ha declarat. L'escriptor ha admès que la corrupció i el nepotisme són els principals problemes de l'Amèrica Llatina, que “només acabaran quan les institucions siguin més forts que els individus”.Mónica González, per la seva part, ha cridat l'atenció sobre els dos principals “focus de descontentament” a Xile: la desigualtat de renda i l'educació. “Les xifres diuen que Xile és un model a seguir, però ens hem oblidat de les persones. Els periodistes hem de treballar amb altres indicadors”, ha lamentat la periodista, per a continuació recordar que “la fam és el verdader motor de la revolució.”
