Des del 26 d’agost, l’Institut Cervantes de Frankfurt mostra al públic alemany “Ausencias”, del fotògraf argentí Gustavo Germano i promoguda per Casa Amèrica Catalunya. L’exposició va ser inaugurada por Juan L. Garibaldi, consol argentí en aquesta ciutat; Mercedes de Castro, directora de la seu de l’Institut; Marta Nin, directora de cultura i exposicions de Casa Amèrica Catalunya i el mateix Germano. Just a punt d’arribar als tres anys de vida expositiva, “Ausencias” no ha perdut gens ni mica la seva enorme força i calat humà.
30/08/2010 / Frankfurt
L’exposició 'Ausencias' impacta al públic de Frankfurt
En el decurs d’aquests darrers tres anys, sobre “Ausencias” ho hem dit i escrit pràcticament tot, n’hi ha prou amb repassar el nostre arxiu de notícies. Que Frankfurt l’aculli ara a l’Institut Cervantes, ple i expectant el dia de la seva estrena amb més de 150 persones vessant la seu afegeix només una altra fita a la seva llista d’èxits.
Aquesta església protestant es va obrir el 1789, l’any de la Revolució Francesa, fou la seu del primer Parlament de Frankfurt i, per continuar en una síntesi d’urgència sobre la seva densa història, va resultar destrossada durant els bombardejos aliats de la Segona Guerra Mundial.
Un cop reconstruïda, es decidí que els seus murs allotjarien cultura de pau i allà, al marge de grans exposicions i actes, es lliuraria anualment el Premi de la Pau que es concedeix dins del programa integrat a la Fira del Llibre de Frankfurt, la joia de la corona de les arts per la que avui es coneguda aquesta vila germànica arreu del planeta.
Tampoc resulta casual que “Ausencias” perllongui la seva estància durant la celebració d’aquesta autèntica cimera literària, ja que el país convidat a l’edició del 2010 no és cap altre que l’Argentina i les fotos d’en Gustavo Germano les protagonitzen els desapareguts, víctimes de la seva dictadura militar.
Ni resulta estrany el significatiu suport que els medis de comunicació de Frankfurt, i per extensió, els alemanys, oferiren a l’acte d’inauguració d’“Ausencias” a l’Institut Cervantes, detall de la seva sensibilitat davant les notícies vinculades amb els drets humans.
Precisament, la propera fita del recorregut mundial d’aquesta mostra serà suís, ja que “Ausencias” visitarà Ginebra a partir del 30 de setembre l’anomena’t El Jardí dels Desapareguts d’aquella ciutat, així batejat en record a les víctimes del terror d’estat allà on s’hagi viscut, on compartirà espai públic, inclòs a una exposició col·lectiva, amb l’obra de Martín Acosta “ADN” i la d’Helen Zout, “Petjades de desaparicions”.
Sis dies abans, haurà acabat el seu temps de visita a Frankfurt, on també es va comunicar l’interès de Roma per rebre-la abans que s’acabi el 2010. A l’acte i durant els parlaments de presentació, Marta Nin definí la mostra afirmant que, “Ausencias commou, remou, provoca, fereix en allò més fons, sintonitza amb el públic en una freqüència universal”, mentre Germano recordava que “les Madres de Mayo van ser les primeres que van començar a emprar les fotografies per a confirmar que aquestes persones desaparegudes existiren”. Amb prou feines unes persones entre les 30.000 víctimes directes en aquells set anys d’horror.
