Després d’impactar al públic alemany des del passat 26 d’agost a la seu de l’Institut Cervantes de Frankfurt, l’exposició “Ausencias”, del fotògraf argentí Gustavo Germano i promoguda per Casa Amèrica Catalunya, captà ahir l’atenció del públic desplaçat a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. Més de 100 persones, liderades de manera simbòlica pel poeta argentí Juan Gelman, que va perdre el seu fill i la seva jove entre els desapareguts que protagonitzen “Ausencias” es congregaren a St. Paulskirsche, edifici referencial de la ciutat alemanya.
08/10/2010 / Frankfurt
L’exposició “Ausencias” obre als visitants de la Fira del Llibre de Frankfurt a l’històric St. Paulskirsche
Sense que encara s’hagi callat encara el ressò per la concessió del Nobel de Literatura a Mario Vargas Llosa, primer guanyador llatinoamericà en 20 anys, la mostra fotogràfica inaugurà la seva estada en un recinte tan històric com venerat, la St. Paulskirsche, la coneguda Església de Sant Pau, temple ara dedicat no ja al culte religiós sinó a la cultura de la pau. A l’acte d’estrena a St, Paulskirsche hi acudiren Antoni Travería, director general de Casa Amèrica Catalunya, promotora d’“Ausencias” des de la seva gènesi; el seu creador, el fotògraf Gustavo Germano, així com alguns dels escriptors argentins assistents a la Fira del Llibre. A banda de l’esmentat Juan Gelman, s’ha de destacar, per exemple, Juan Sasturain o Elsa Osorio, així com Magdalena Faillace, responsable del Comitè Organitzador de la Fira pel que fa al país convidat. També, a la directora de l’Institut Cervantes a Frankfurt, Mercedes de Castro, on la mostra ha assolit un gran èxit de públic en el decurs del mes i mig d’exposició. La inauguració coincidí amb la presentació del llibre dedicat als literats, escriptors i poetes traspassats durant els anys de la dictadura militar argentina, titulat “La raó ardent”. Entre els presents, Eduardo Jozami, director del Museu de l’ESMA, avui centre cultural que glosa la memòria històrica del país en algunes de les seves dependències, com a la que porta el nom d’Haroldo Conti on avui també s’exhibeix una mostra bessona d’”Ausencias”, i ahir, recordin, va ser el centre de detenció i tortura més sinistre de tots els que es coneixen emprats entre els anys 76 i 83. Dels parlaments, només cal parlar-ne d’un detall molt emocional. Juan Gelman coneixia ja “Ausencias” pel seu catàleg. Al veure-la exposada, el poeta es va emocionar de tal manera que no va poder acabar les seves paraules. Li van venir a la memòria i a la gola massa records personals. Amb prou feines va poder dir quelcom ben clar i contundent: “Ja l’han vist a vuit països. Crec que hauria d’estar a 824...”. Una frase que ho expressa tot i fins i tot més, digna de l’alçada humana i literària del gran Gelman. Es confirma així que a punt d’acomplir els tres anys de vida expositiva, “Ausencias” no ha perdut gens ni mica la seva enorme força i calat humà. Ara perllongarà la seva estança a Frankfurt en el decurs de la prestigiosa Fira del Llibre tenint com aixopluc St. Paulskirsche, tot un símbol alemany. Aquesta església protestant es va obrir el 1789, l’any de la Revolució Francesa, fou la seu del primer Parlament de Frankfurt i, per continuar en una síntesi d’urgència sobre la seva densa història, va resultar destrossada durant els bombardejos aliats de la Segona Guerra Mundial. Un cop reconstruïda, es decidí que els seus murs allotjarien cultura de pau i allà, al marge de grans exposicions i actes, es lliuraria anualment el Premi de la Pau que es concedeix dins del programa integrat a la Fira del Llibre de Frankfurt, la joia de la corona de les arts per la que avui es coneguda aquesta vila germànica arreu del planeta. Precisament, només un parell d’hores abans de la inauguració d’‘Ausencias’, l’acadèmia noruega dels premis Nobel atorgava el guardó de Pau al dissident xinès empresonat Liu Xiaobo, de 54 anys, lluitador per la defensa de les llibertats i la democràcia al gegant asiàtic, condemnat el desembre del 2009 a onze anys de presó pel seu activisme. Després d’estrenar a Frankfurt en una seu de l’Institut Cervantes plena a vessar amb més de 150 persones, tampoc resulta casual que “Ausencias” perllongui la seva estància durant la celebració d’aquesta autèntica cimera literària, ja que el país convidat a l’edició del 2010 no és cap altre que l’Argentina i les fotos d’en Gustavo Germano les protagonitzen els desapareguts, víctimes de la seva dictadura militar. Ni resulta estrany el significatiu suport que els medis de comunicació de Frankfurt, i per extensió, els alemanys, oferiren a l’acte d’inauguració d’“Ausencias” a l’Institut Cervantes, detall de la seva sensibilitat davant les notícies vinculades amb els drets humans. Precisament, la propera fita del recorregut mundial d’aquesta mostra serà suís, ja que “Ausencias” visitarà Ginebra a partir del 30 de setembre l’anomena’t El Jardí dels Desapareguts d’aquella ciutat, així batejat en record a les víctimes del terror d’estat allà on s’hagi viscut, on compartirà espai públic, inclòs a una exposició col·lectiva, amb l’obra de Martín Acosta “ADN” i la d’Helen Zout, “Petjades de desaparicions”. Sis dies abans, haurà acabat el seu temps de visita a Frankfurt, on també es va comunicar l’interès de Roma per rebre-la abans que s’acabi el 2010.
