La creació literària i la relació entre literatura i migració han centrat les xerrades que Casa Amèrica Catalunya organitza en el marc de la 25a Fira Internacional del Llibre “Liber”, amb Perú com a país convidat. La sessió ha iniciat amb el diàleg obert entre el peruà Alonso Cueto i el català Pedro Zarraluki, tots dos guanyadors del Premi Herralde de novel·la, nascuts el mateix any, i seguint la mateixa trajectòria literària des dels contes a les novel·les. A continuació, sota el títol “Perú al peu de l'orbe: literatura i migració”, l'escriptor bolivià Edmundo Paz Soldán i Rocío Ferreira, catedràtica del Departament de Llengües Modernes de la Universitat DePaul (Chicago) han exposat la seva visió sobre el tema, entaulant un enriquidor debat amb el públic assistent. Casa Amèrica Catalunya acull les sessions de diàlegs literaris fins al divendres 5 d'octubre.
Liber 07: Els escriptors Alonso Cueto (Perú), Pedro Zarraluki (Catalunya) i Edmundo Paz Soldán (Bolívia) obren el cicle de diàlegs literaris
“Perú és un país procliu a les narracions, novel·les i relats perquè és un país construït per la incoherència, pel conflicte.” Així explica el destacat escriptor peruà Alonso Cueto per què el seu país és terra de grans plomes de la literatura, ell mateix sent-ne un clar exemple, i així explica també la naturalesa de la pròpia literatura: “La literatura va néixer quan la serp va entrar al Paradís, ja que sense conflicte no hi ha història”. Cueto ha estat finalista del Premi Planeta – Casa de América 2007 amb “El susurro de la mujer ballena” i va ser guardonat amb el Premi Herralde 2005 per la seva novel·la “La hora azul”, un atrevit acostament al difícil tema de la violència política en la història recent del Perú, amb els enfrontaments entre l'exèrcit i el grup Sendero Luminoso. També és autor de la novel·la “Grandes miradas” (2003), que aborda la corrupció del govern Fujimori, recentment portada al cinema pel peruà Francisco J. Lombardi amb el títol “Mariposa negra”.
Cueto i Zarraluki van començar la seva carrera literària escrivint relats curts, un gènere que segons ambdós autors requereix d'una perfecció estètica i formal molt exigent. “La novel·la és un gènere imperfecte, incomplet, incoherent, més pròxim a la pròpia experiència que et dóna la vida”, ha afirmat Cueto. Corroborant aquesta particular tesi sobre la relació entre els anys viscuts i el gènere literari més adequat, Zarraluki ha declarat: “Vaig deixar d'escriure contes precisament perquè vaig començar a sentir pànic a la perfecció. He deixat de creure en ella. La vida està plena d'imprecisions, imperfeccions i fracassos, com una novel·la. Admiro a Txékhov, ell sempre va escriure contes.”
En una altra interessant reflexió sobre l'objectiu de la literatura i de la tasca de l'escriptor, Cueto ha conclòs que només es pretén explicar el món a través d'històries, com qualsevol religió, del que ha deduït: “L'èxit de les religions depèn dels seus contistes i de com en siguin, de bons, els relats que han inventat per explicar el món.” La conversa ha versat llavors sobre el procés de creació, sobre la relació que l'escriptor manté amb els seus personatges o la investigació dels espais on situen la trama. Zarraluki, guanyador del Premi Nadal 2005 amb la novel·la ambientada en la immediata postguerra espanyola “Un encàrrec difícil”, ha recordat que les obres de ficció també serveixen per a “mantenir la memòria de les persones que van viure moments històrics terribles.”
Isaac Goldemberg, escriptor peruà convidat a participar en les pròximes sessions de diàlegs literaris, ha introduït la taula rodona “Perú al peu de l'orbe: literatura i migració”, on el debat s'ha centrat en un tema de rabiosa actualitat en el context actual, amb Catalunya com a cultura convidada a la Fira del Llibre de Frankfurt, que està a punt d'obrir les seves portes: la presumpta “nacionalitat” dels escriptors segons la llengua que utilitzin en les seves obres. La situació dels escriptors migrants obre totes les possibilitats de “nacionalització” d'ells mateixos i de la seva obra. S'ha posat com a exemple al jove escriptor peruà Daniel Alarcón, nascut a Lima però criat als Estats Units, l’obra del qual és escrita en anglès.
El bolivià Edmundo Paz Soldán, també durant anys resident als Estats Units i a Espanya, ha apuntat a l'incipient canvi de visió de la literatura llatinoamericana, definida fins al moment com aquella que està escrita en espanyol. “¿Què passarà amb la literatura escrita en llengües indígenes? La revolució boliviana tindrà també efectes sobre la cultura”, ha afirmat Paz Soldán. També ha esmentat el cas del Brasil, sempre tractat com un continent a part però ara establint relacions mútues més obertes amb els països veïns, i s'ha preguntat què passarà a Espanya quan els fills dels residents llatinoamericans hi comencin a escriure les seves obres: quin gentilici s'assignarà a aquesta literatura? A la pregunta sobre si la literatura de la migració fa pertinent la consolidació de l'etiqueta literatura llatinoamericana, Paz Soldán ha contestat que ell seria més partidari de parlar de “literatures llatinoamericanes” en plural.
Dijous 4 protagonitzaran els diàlegs literaris de Casa Amèrica Catalunya els poetes Carlos Germán Belli (Perú) i Mario Campaña (Equador), i es presentaran els últims treballs dels escriptors peruans Arturo Corcuera i Isaac Goldemberg.
