Casa America Catalunya

El Tapu és el dictamen sagrat ancestral, que imposa els límits en la conducta humana a través de prohibicions i regles. L'Umanga és una pràctica antiga comunitària, que fa referència a tota acció, executada de manera conjunta, que tendeix al bé comú. La investigadora xilena Sofia Abarca Fariña ens parla d'aquestes dues pràctiques solidàries col·lectives ancestrals, renascudes i activades a l'Illa de Pasqua en temps de Covid-19.

Amb una població del voltant de 7000 persones i un petit hospital amb només 2 respiradors, les autoritats locals han decidit segellar aquest territori a fi de cuidar les vides dels seus habitants. A l'illa més illa de la planeta, tancada completament des de fa 7 mesos; amb un 80% d’atur; pràcticament sense subministres externs, la solidaritat s'ha tornat l'hàbit essencial dels seus habitants. En absència gairebé total de diners en circulació, davant la detenció de la màquina turística de la qual en depenia tothom, la seva manera de fer comunitat ha hagut de canviar dràsticament.

Els hotels estan buits, les cabanes abandonades, el comerç i els serveis pertinents tancats, perquè tot estava centrat en els visitants a l'illa: el ritme d'acollida de viatgers era de al menys 500 persones diàries, amb una població flotant de 3000 turistes aproximadament.

La vida dels rapanuis s’ha hagut d'adaptar. Un procés difícil però que no ha aconseguit paralitzar als illencs -tot i la inseguretat que provoca aquesta crisi- i els ha mantingut cohesionats gràcies al respecte dels Tapu (les antigues normes que imposen límits a la conducta social) i l'Umanga, la consciència col·lectiva ancestral que condueix a actuar com un sol cos coordinat. Així ens ho explicarà Sofia Abarca, el proper 3 de novembre en connexió en directe amb l'Illa de Pasqua, on resideix des de fa més de 20 anys.