El debat sobre literatura i identitat llatinoamericana de les Jornades “Cròniques de Bicentenaris” de Casa Amèrica Catalunya ha omplert de públic l'auditori de l'entitat. Els mexicans Gonzalo Celorio i Cristina Rivera Garza –qui ha arribat amb la sessió iniciada, en un heroic esprint després de tres dies d'angoixa en aeroports de mig món per la cendra del volcà islandès–, la colombiana Consuelo Triviño i l'argentí José Pablo Feinmann han abordat el quid de la qüestió, des de múltiples angles, cosa que ha contribuït a la riquesa del debat. I per bé que com ha apuntat Celorio “és molt difícil saber quan arrenca la literatura nacional si hi comparteix idioma amb el de la metròpoli”, ha flotat en l'ambient la sensació de que l'impacte de la generació de l’anomenat ‘boom llatinoamericà’ ha estat, per a bé i per a mal, el de més gran calat en aquests 200 anys d'història. (A la imatge, d'esquerra a dreta, Triviño, Celorio, el moderador Juan Antonio Masoliver, Feinmann i Rivera Garza)
L'impacte de la generació del ‘boom’ sobrevola en el debat sobre literatura i identitat llatinoamericana
L'escriptor i intel·lectual de referència mexicà Gonzalo Celorio ha obert la sessió com a recanvi de luxe del xilè Antonio Skármeta qui, al contrari de Cristina Rivera Garza, va optar per romandre en el seu país i no arriscar-se als vaivens del trànsit aeri d'aquests dies. Celorio ha exposat de forma magistral l'evolució de la literatura mexicana, subratllant que aquesta es va anticipar a la independència formal del país nord-americà. En aquest sentit, ha citat els “incendiaris” articles contra Espanya de José Joaquín Fernández de Lizardi, que van ser possibles gràcies a la llibertat d'expressió consagrada a la Constitució de Cadis de 1812. “El ‘Zócalo’ de Mèxic D.F. es diu en realitat Plaza de la Constitución en honor de la de Cadis”, ha revelat Celorio.El ponent també s'ha preguntat sobre la inexistència de producció novel·lística en les províncies espanyoles durant l'època colonial. “La novel·la és un gènere terriblement perillós. És subversiva i radiografia a la societat”, ha assenyalat. Per a Celorio, el modernisme va ser el primer moviment literari hispanoamericà la influència del qual va ser decisiu en la generació del 98 espanyola. “Va ser el retorn de les tres caravel·les”, ha sentenciat.Després d'esmentar a referents com Juan Rulfo o Miguel Ángel Asturias, Celorio s'ha referit al “boom llatinoamericà” de finals dels 60 com un “fenomen editorial” i ha conclòs la seva intervenció felicitant-se perquè “la literatura llatinoamericana ja no tingui obligació de ser compromesa, identitària i nacional”. “Potser ja no cerquem la identitat perquè ja la vam trobar”, ha dit per acabar la seva intervenció.Civilització i barbàrieL'argentí José Pablo Feinmann ha pres el relleu a través d'una dissertació provocativa, amb paròdies incloses sobre el fet nacional argentí. Així, ha recordat que la primera gran expressió de la literatura argentina va ser “El mataderor”, un conte “sanguinari i cruel” d'Esteban Echeverría. A continuació, el filòsof ha citat el gran” llibre argentí “Facundo. Civilització i barbàrie”, de Domingo Faustino Sarmienot. “Civilització i barbàrie és el concepte fonamental que travessa tota la història de l’Amèrica Llatina”, ha remarcat.Fienmann també ha tingut paraules per al ‘boom’: “Va arruïnar les possibilitats dels escriptors que venien després a causa de l'enorme ombra de García Márquez, Vargas Llosa, Borges...”, s'ha lamentat. Atès que aquesta generació d'escriptors va sorgir arran del triomf de la revolució cubana, Feinmann s'ha preguntat per a quan es produirà una altra revolució.Noves tecnologiesLa mexicana Cristina Rivera Garza s'ha sobreposat al cansament i desorientació de la seva odissea aeroportuària en el seu trasllat a Barcelona per oferir un estimulant panorama de la literatura llatinoamericana del segle XXI, la qual emergeix a través de la decisiva influència de les noves tecnologies. “Sóc una addicta al Twitter ”, ha dit sense complexos aquesta professora de literatura de la Universitat californiana de San Diego però resident a Tijuana, en el vessant mexicà de la frontera.“El suport afecta al text ”, ha certificat Rivera Garza en al·lusió als 140 caràcters màxims que imposa aquesta xarxa social cibernètica que tant l'ha ajudat a fer més suportable el seu recent pelegrinatge per sales d'espera de diversos aeroports. “La incorporació de la tecnologia en els processos de producció de textos és un afer important encara que amb molts grisos”, ha matisat. Això sí, Rivera Garza no ha dubtat a declarar-se “entusiasmada” amb els “llibres que incorporen perspectives més híbrides i més difícils de classificar en gèneres literaris establerts”. I ha celebrat la recent descentralització de la producció cultural a Mèxic, ara també present en la frontera amb els Estats Units i a Oaxaca. “És una obertura tensa però important. És excel·lent que Mèxic es converteixi en molts “Méxics”, ha manifestat.Marqueting i el fet llatinoamericà Finalment, Consuelo Triviño ha pres la paraula tot recordant seus ja 27 anys d'estada a Espanya, cosa que li dóna una perspectiva diferent de l'assumpte. Per això, l'escriptora de Bogotà s'ha preguntat què significa ser escriptor llatinoamericà i ha denunciat la situació de franc desavantatge de la literatura hispanoamericana davant l'espanyola. “Les editorials espanyoles privilegien als autors espanyols i molts escriptors llatinoamericans amaguen la seva procedència per no sortir perjudicats per aquesta política comercial”.Sobre la generació del ‘boom’, Triviño ha assenyalat que aquest fenomen va afavorir la connexió del públic espanyol amb l’Amèrica Llatina. Ben diferent és com els ha anat als escriptors posteriors. “Han hagut de trencar amb els tòpics de l'escriptor llatinoamericà i amb el realisme màgic com a fórmula”, ha afirmat. Per això, la colombiana ha recomanat la lectura de “El buen salvaje”, del seu compatriota Eduardo Caballero Calderón, Premi Nadal el 1965, on “es qüestiona amb ironia el concepte de novel·la llatinoamericana” abans fins i tot de l'irrupció dels García Márquez i companyia.Per finalitzar, i en al·lusió a la idea central de la sessió, literatura i identitat llatinoamericana, Triviño ha esmentat a un altre il·lustre paisà, Héctor Abad Faciolince, de qui ha pres prestades aquestes paraules: “Hom és el que parla. La identitat també és una ficció, no pas una realitat. És com un barret, que hom se l’inventa i se’l posa”.
