Per primer cop en la història han sorgit colles castelleres fora de Catalunya i sense l'impuls directe de catalans. Succeeix a Xile, entre un entusiasme col·lectiu que s'ha constatat a Casa Amèrica Catalunya. “Els castellers són un regal per al món perquè poden servir per millorar-lo” ha dit en videoconferència des de Santiago de Xile Luis Carrasco, el professor universitari que va importar al seu país els castells. Ara mateix, a Xile hi ha les colles de Lo Prado i Cerro Navia, que agrupen a uns 400 castellers. (En la imatge, els participants en el col·loqui que ha abordat el fenomen dels castellers xilens: des de Santiago, Luis Carrasco, l'alcalde de Lo Prado, Gonzalo Navarrete, i el casteller xilè Nicolás Lara; i a Barcelona, Xavier Capdevila, periodista; Josep Cabré, expresident dels Castellers de Vilafranca; Josep Bargalló, expert en el moviment casteller i director de l'Institut Ramon Llull, i Marta Nin, adjunta a direcció de Casa Amèrica Catalunya).
Luis Carrasco, professor universitari i introductor del moviment casteller a Xile: “Els castellers són un regal per al món perquè poden servir per millorar-lo”
Xavier Capdevila ha explicat que el moviment casteller sorgit a Xile és un “fenomen sociològic insòlit” ja que es planteja com a “teràpia social en municipis amb greus problemes de cohesió” i se li ha donat una projecció acadèmica pel que fa a “valors a aplicar en l'empresa i com a entrenament personal per crear lideratges, equips, directius...”, en al·lusió al ‘Projecte espatlla per espatlla' incorporat a un màster de la Universitat de Santiago. “Amb els castellers reapareix la confiança que junts podem fer grans coses, encarnen la possibilitat d'una convivència més harmònica”, ha dit des de Xile Luis Carrasco. “El que més m'agrada de fer ‘castells' és la companyonia i la responsabilitat. I si faig alguna cosa malament, els meus companys sempre em recolzen”, ha comentat Nicolás Lara, de 15 anys, membre de l'agrupació de Lo Prado. Castellers i escoles“Els castellers són diferents: més senzills, afectius, col·laboradors.... Són el tipus de persona que m'agradaria que sortís d'un col·legi de Lo Prado”, ha secundat Gonzalo Navarrete, l'alcalde d'aquesta municipalitat on les torres humanes han estat incloses en els programes educatius de les escoles. “Els castells són una experiència meravellosa que donen seguretat, confiança, creativitat i solidaritat als nens”, ha afegit Luis Carrasco.En aquest sentit, Capdevila ha reclamat que “les novetats que aporta Xile al fenomen casteller arribin a Catalunya”. Però Josep Bargalló, el rebesavi del qual ja era ‘casteller', s'ha encarregat de matisar l'entusiasme per la iniciativa xilena. “Són aportacions molt interessants, però útils només per a ells, no tant per a nosaltres”, ha dit després de reconèixer que el cas de Xile, si fructifica, significarà el “gran canvi, el gran pas endavant dels castells al segle XXI”. “Els ‘castellers' sempre han canviat molt i ràpidament, de manera a vegades traumàtica, però sempre positiva”, ha subratllat el director de l'Institut Ramon Llull i exconseller en cap del Govern de la Generalitat de Catalunya.Fent històriaL'eufòria ‘castellera' que es respira a Xile també es deu en bona part a la les actuacions que 150 castellers de Vilafranca van efectuar al començament de l'any a diverses ciutats del país, en un viatge col·lectiu també sense precedents en els 250 anys de trajectòria del moviment. “A Xile passem de mestres a alumnes. El que vam aprendre d'humanitat va ser impressionant”, ha assenyalat Josep Cabré, expresident d'aquesta ‘colla'.Xavier Capdevila, per la seva part, ha lamentat la “escassa” repercussió que aquest històric viatge a Xile ha tingut a Catalunya, “quan és un projecte molt important de país i un tema cultural i social de primer ordre”, i ha reclamat la implicació de l'administració, organitzacions culturals i consolats en la internacionalització dels castellers.
