Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
09/05/2007 / Barcelona

Música mexicana al segle XX, la “impressionant qualitat” d’una gran desconeguda

La “impressionant qualitat” de la música i la figura de nombrosos “compositors punters” són dues de les característiques que defineixen el moment musical que viu Mèxic en aquests moments. Tal i com ha destacat el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Bonastre en la conferència “Mèxic: del virregnat al món contemporani”, aquest país va ser un dels principals receptors de música europea al llarg del segle XIX, principalment classicisme i romanticisme. Tot i que aquesta música es desenvolupà de forma coetània a les dues bandes de l’Atlàntic, Llatinoamèrica és a hores d’ara i des del punt de vista musical, “una gran desconeguda” pel públic majoritari.

La “impressionant qualitat” de la música i la figura de nombrosos “compositors punters” són dues de les característiques que defineixen el moment musical que viu Mèxic en aquests moments. Tal i com ha destacat el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Bonastre en la conferència “Mèxic: del virregnat al món contemporani”, aquest país va ser un dels principals receptors de música europea al llarg del segle XIX, principalment classicisme i romanticisme. Tot i que aquesta música es desenvolupà de forma coetània a les dues bandes de l’Atlàntic, Llatinoamèrica és a hores d’ara i des del punt de vista musical, “una gran desconeguda” pel públic majoritari.
 
Aquesta qualitat a la qual ha fet referència Bonastre no és una novetat ja que la trobem a Mèxic des dels inicis, quan el procés d’evangelització de Castella va decidir anar més enllà dels interessos en espècies i or per posar en pràctica també un procés de recepció a Mèxic de la música del renaixement a Europa. Tot i que la còpia i els llibres de música litúrgica de compositors espanyols foren els principals mitjans d’absorció, l’aprenentatge d’aquestes doctrines no hagués estat possible sense les melodies que hi havia a Mèxic ni sense el seu instrumentari propi.
 
El catedràtic ha destacat que el fet que Espanya fos la primera potència del món a l’època i que com a tal produís un volum important de música renaixentista són 2 factors que permeteren la recepció directa a Mèxic tant de música litúrgica com d’altra en llengua vernacle i de temàtica amorosa. Malgrat conèixer la riquesa del patrimoni musical de Mèxic, Bonastre ha assenyalat la difícil tasca de recuperació dels manuscrits de partitures als arxius de les catedrals.