“A l’Amèrica Llatina es governa amb la lògica de la telenovel·la i no pas amb la de la democràcia”. Així de directe s’ha mostrat el periodista, escriptor i professor universitari colombià Omar Rincón, autor del llibre “Els telepresidents: A prop del poble, lluny de la democràcia”, en la inauguració de les jornades “President presenta” de Casa Amèrica Catalunya. Novament, l’auditori de l’entitat s’ha quedat petit. Molt públic i molts estudiants de periodisme han seguit les didàctiques i divertides explicacions d’aquest expert en comunicació, que ha estudiat com governen des d’aquest àmbit onze presidents “progressistes” llatinoamericans, uns “Montecristos contemporanis”. Avui dimarts 2 de març segueixen les jornades, amb Alberto Barrera Tyszka i Jordi Balló abordant el fenomen Hugo Chávez.
Omar Rincón despulla les tècniques dels ‘telepresidents’ llatinoamericans
Segons Omar Rincón, aquests presidents de l’Amèrica Llatina “sempre prometen més del que poden, i no se’n penedeixen”. L’expert els ha qualificat de “presidents celebrity”. “Criden l’atenció per la seva posta en escena; són comunicativament meravellosos i únics en pantalla; conviden a la fe i són herois de l’expressió melodramàtica”, ha desgranat Rincón, subratllant que tots tenen programes de ràdio i televisió per distribuir justícia en públic. “A l’Amèrica Llatina no necessitem presidents sinó motivadors de l’autoestima de l’opinió pública”, ha afegit.Omar Rincón també ha detallat la lògica de la telenovel·la que segueixen aquests mandataris. “Fan tots els possibles per conquerir l’amor popular i són superherois morals en un discurs de bons i dolents”, ha assenyalat. Així, ha apuntat a la dilació en l’acompliment i la repetició de les seves promeses, i la fragmentació dels seus èxits per al·ludir al tot (en el sentit que, per exemple, en inaugurar una escola ja anuncien haver solucionat el tema de l’educació) com a fórmules intrínseques dels ‘culebrots’ que els “telepresidents” segueixen fidelment en les seves “permanents promeses d’assolir l’èxit”.“Estem en una democràcia melodramàtica, de simulació, on no hi ha ciutadans sinó consumidors televidents. La política és odi o amor i no pas dissentiment o discussió civilitzada. Hem guanyat en emoció i perdut en modernitat”, ha explicat Rincón, decebut pel paper de la premsa davant el fenomen dels telepresidents”. “Els mitjans de comunicació no compleixen la seva funció i s’han convertit en els seus propagandistes”, ha conclòs.
