Article del director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, publicat en l’edició del diumenge 20 d’octubre de El Periódico de Catalunya, amb motiu de la celebració d’eleccions presidencials a l’Argentina. “Vint dies abans de la seva presa de possessió com a president, el 5 de maig del 2003, el diari La Nación va donar la seu particular benvinguda a Néstor Kirchner en un editorial: «L'Argentina va decidir donar-se un govern per un any». Vuit anys després, un grup poderós de comunicació i dos periòdics hegemònics, La Nación i Clarín, han seguit picant al Govern en un intent desesperat per influir en els electors i evitar així que l'inevitable triomf de Cristina Fernández aconsegueixi la categoria d'històric..
25/10/2011 / Barcelona
Passeig triomfal del kirchnerisme
Fa ja mesos que l'oposició política, resignada a la seva sort, va baixar els braços amb la seva rendició buscant el premi de consolació en el segon lloc. En un diàleg «irreverent» publicat en el seu llibre ‘El Flaco’, el prolífic escriptor argentí José Pablo Feinmann explica que al 2003, Néstor Kirchner li va dir: «Mirá, aquí cal començar de zero. El país està destruït. Però de debò. Destruït. Cal remuntar 30 anys de fracassos. No hi ha Estat. Sense un Estat fort, què pot fer un Govern popular?» Aleshores era recent el desastre d'aquell ‘corralito’ de finals del 2001, després d'una dècada infame d'institucionalitzada corrupció amb els governs de Carlos Menem. Que se’n vagin tots!, era el crit estripat d'una majoria enfurismada contra una classe política que els havia dut a la ruïna. Quatre presidents. Un cop més en la història argentina, un president del radicalisme, Fernando De la Rúa, es veia forçat a abandonar el poder abans de complir el seu mandat, fugint en helicòpter després que la policiamatés a 39 manifestants. Va venir després una altra setmana esperpèntica amb quatre presidents peronistes, essent finalment Eduardo Duhalde,l'exgovernador de Buenos Aires, l'encarregat de conduir el procés cap a les presidencials del 2003. I en això va arribar Kirchner, derrotant a un Menem que va decidir donar un nou espectacle anunciant la seva renúncia a competir en segona volta per evitar que Kirchner pogués aconseguir un triomf humiliant per a ell, similar al de Jacques Chirac davant Jean-Marie Li Pen en la segonavolta de les presidencials de maig del 2002. Els drets humans van donar legitimació política al kirchnerisme en sintonitzar amb una reclamació social majoritària. Les condemnes i els processos judicials oberts per delictes de lesa humanitat durant l'última dictadura són una referència mundial per als que reclamen veritat i justícia, a més de preservació de la memòria. L'estabilitat econòmica –obsessió per a qualsevol argentí–, el creixement d'un 8% previst per enguany i el control polític sobre els gremis sindicals formen part de l'elevat nivell d'acceptació. Tampoc els casos de corrupció, encara que n’hi ha de molt greus, donen a entendre que el fenomen sigui major que a qualsevol altre govern anterior, igual que amb el fenomen de la inseguretat. El dijous es complirà el primer aniversari de la sobtada mort de Néstor Kirchner. La seva hereva política, la seva vídua, podrà oferir-li un triomf que la conduirà, de moment, cap al 2015".
