La segona sessió del cicle “La cultura del sabor” ha estat dedicada a la relació entre art i menjar, i sobre com la gastronomia ha estat tema recurrent de creació, des dels bodegons fins la irrupció d’instal·lacions i ‘performances’. A la taula rodona hi han participat l’activista cultural mexicana Rosi Morales; l’artista mexicana Tania Candiani, i el curador Carles Poy. L'acte ha acabat amb una degustació de panela.
21/10/2011 / Barcelona
Poy, Candiani i Morales exhibeixen diferents obres d'art a partir de la gastronomia
El curador Carles Poy ha començat recomanant alguns llibres que demostren que l’art gastronòmic ve de lluny. Un d’ells és les “Notas de cocina de Leonardo da Vinci”, que explica la passió creativa del geni italià, inventor també de picadores de carn, talladora de vegetals, l'extractor de fums o l'extintor d’incendis… Per pintar “L’ultima cena”, Da Vinci va preparar les receptes, les va degustar i les va dibuixar: eren plats de gran originalitat com el “puré de naps amb plat d’angules”, ha explicat Carles Poy. El geni de població de Vinci (Toscana) va ser fins i tot designat “responsable de celebracions” pel poderós Ludovico Sforza, anomenat Il Moro, època milanesa en la qual va conèixer el món gastronòmic amb més profunditat i de la qual han quedat les notes que recull el llibre.Una altra obra recomanable és, segons Carles Poy, “El arte del comer. De la naturaleza muerta a Ferran Adrià”, amb el qual podem aprofundir en l’art de la gastronomia. Així mateix, el curador Poy ha recomanat altres “personatges extraordinaris”, com l’artista Leandro Erlich, que viu entre Buenos Aires i París i realitza instal·lacions espectaculars, com el sofà-llit de xocalata que ha pogut veure el públic a través d’un projector.Gordon Matta-Clark , Miralda, Daniel Spoerri, Nelson Garrido i Ernesto Salmerón són altres artistes destacats, com també Patrick Roge que junt amb Karl Lagarfeld va fer una suite amb 10 tonelades de xocolata en un hotel de París, o bé Piero Manzoni, autor de Llaunes de Merda, que es van posar a subasta i es van vendre totes. Pel seu cantó, Rosi Morales ha estat durant molts anys involucrada en “sabors i llengües”, com diu ella. Un dels seus projectes ha estat la creació de plats de ceràmica que, en el seu disseny, descriuen gastronomies locals a partir d’aliments, dites populars, receptes o dibuixos. Per aquest projecte va visitar 13 ciutats , on va recollir "les diferències gastronòmiques entre països i classes socials".Rosi Morales ha volgut destacar que la gastronomia és cultura, i que quan l’art es relaciona amb el menjar “pot parlar de recuperació de la memoria, de política o d’estètica”. Han contribuit a mostrar la gastronomia com a part d’una cultura llibres publicats per cuineres mediàtiques, com Doña Petrona a l’Argentina o bé la Chepina a Mèxic, que van ensenyar a cuinar a milers de persones.Morales també ha volgut esmentar alguns artistes, com el provocador César Martínez, que convida amb les seves instal·lacions a menjar cadàvers, merda, diners… unes obres que denuncien la injusta distribució de la riquesa a l’Amèrica Llatina.L’artista mexicana Tania Candiani ha treballat amb profunditat la relació del menjar amb el cos humà. Concretament ha ensenyat a l’auditori de Casa Amèrica Catalunya el seu projecte “Gordas”, fruit del seu cansament per la tirania de la publicitat, que vol imposar “cossos ideals”. Candiani ha explicat que Mèxic és un país amb grans índexs d’obesitat, i amb les seves obres satíriques vol intentar canviar la manera en què cadascú es veu a sí mateix.L’acte s’ha tancat amb “El sagrat cor de la panela”, performance a càrrec de l'artista colombiana Diana Fernández. El públic ha pogut conèixer el ritual de preparació de l’aguapanela i finalment l’ha pogut degustar en la seva forma sòlida i líquida.
