Casa America Catalunya

El llibre El Diluvio. Memorias de un diario republicano y federalista de Barcelona 1858 – 1939. (Edicions Carena)explica com el rotatiu va viure les dues Repúbliques i va desaparèixer després de la Guerra Civil.

Jaime Claramunt, director des del 1916 fins gairebé el final de la guerra, va fugir del país, va patir les condicions dels camps francesos i, finalment, va tornar a Cuba, país que el va veure néixer el 1867. Allà va col·laborar en un programa de ràdio en el qual va anar explicant les seves memòries.

Sortosament, aquestes intervencions es van conservar a l’Arxiu Nacional de Cuba i ara són al nostre abast en forma de llibre: El Diluvio. Memorias de un diario republicano y federalista de Barcelona 1858 – 1939. (Edicions Carena). El text també cedeix protagonisme a Frederic Pujolà, corresponsal i redactor en cap del diari entre 1921 i 1939.

Claramunt parla clar i sense embuts. Arribat a Barcelona a finals del XIX, va destacar per la defensa de la independència cubana, va passar per la presó i es relacionà amb les persones més actives dels àmbits socials i polítics de la ciutat.

El Telégrafo va canviar de nom en nombroses ocasions per superar les suspensions judicials. El seu ànim combatiu denunciava la monarquia, l`Església i la corrupció. El nom d’El Diluvio va ser escollit, a partir del bon humor, per preconitzar un fenomen natural de greus conseqüències.

Lluís Companys sempre va estar a prop del diari. Hi va escriure nombrosos articles en els seus anys de diputat. En Claramunt explica que va promoure la candidatura d’en Companys després de la mort del President de la Generalitat, Francesc Macià.

Les evocacions de Claramunt també se centren en la crònica negra: lladres, estafadors, policies i polítics mafiosos apareixen en moltes de les seves històries. La part més dramàtica, però, narra la manca d’aliments durant la guerra, denuncia errors de la política oficial de la República i també arremet contra l’arbitrarietat dels controls dels suposats militants anarquistes.

Hi intervenen: Gil Toll, periodista i editor; Martín Rodrigo, professor d’Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); i Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya.