La Fundación Caserta ha donat per al fons de la Biblioteca una col·lecció divulgativa sobre els oficicis ancestrals dels pobles originaris. Cada volum conté el testimoni personal dels propis cultors i cultores lickamantay i quítxua.
Francisca Cortés Solari, presidenta de la Fundació, i Daniela Díaz Mourgues, historiadora i periodista, són les responsables del projecte que té com a objectiu deixar constància, a l’hora que honorar la història i la memòria dels pobles originaris.
L’investigació s’inicià l’any 2017, recollint de primera mà la veu i l’experiència de cada cultor i cultora per a l’elaboració dels textos.
10/11/2022 / Barcelona
‘Oficis ancestrals: Relats andins del desert d'Atacama i dels Andes’
Oficios Ancestrales: Relatos andinos del desierto de Atacama y los Andes, és una col·lecció de divulgació organitzada en 14 capítols, on a través de fotografies, cronologies, il·lustracions i relats de 9 cultors Likanantay i Quítxua, permeten aprendre de forma amena diversos oficis de la zona andina: Teixidoria, filatura, tenyidora, soguera, pastora, partera, componedora d’ossos, músic, terrisseria, construcció de tova, dansa tinku, el treball amb metal·lúrgia, agricultura, molta i astronomia andina, entre altres pràctiques ancestrals.
En cada capítol s’inclouen el ritus, mites, llegendes i contes relacionats amb cada ofici, bibliografia, glossari i qüestionari educatiu.
Tejedora / Relato de cultora Adriana Puca Soza.
Recull les característiques del teixit andí, el seu origen en el territori facilitant-ne una cronologia il·lustrada. Comenta els valors associats a l’ofici de teixir, així com el saber, eines i pràctiques associades a la llana i el seu tractament. Inclou també el significat dels colors i les seves composicions cromàtiques.
El arte del manejo de las fibras; Hilandera, teñidora y soguera / Relato de las cultoras Teresa Bautista y Trigidia Bautista Mollo.
Fa un recorregut per tot el procés de creació de sogues, des de la recollida de la matèria prima, el seu tractament, filat i mètodes del tenyit així com els seus usos, per exemple els quipus.
Pastoreo andino / Relato de cultura Teresita Bautista.
Inclou l’evolució dels camèlids al llarg de la història, per arribar a l’origen de la llama. Recull el saber i pràctiques associades a l’ofici, com el calendari del pastor andí, tipus d’animals de pastoreig, com les llames i alpaques i tipus de corrals.
Partera / Relato de la cultura Emiliana Quispe.
Recull tot el saber i pràctiques mil·lenàries associades a la partera andina, incloent les diferents etapes de l’embaràs, el part i postpart.
Curandera y componedora / Relatos de la cultura Emiliana Mamani Quispe.
Se centra en l’ofici de compondre ossos, en el seu orígen i evolució en el territori andí. Recull també algunes receptes d’herbes pel tractament de dolències comuns.
Música / Relatos del cultor. Juan Carmelo Ramírez Rodríguez
La cronologia musical té l’incini l’any 2.200 a.C, fins a l’arribada dels espanyols. Es transmeten el saber i les pràctiques associades a la música andina, el territori i els instruments de vent com els sikus o lakas, i de percussió com les cajas challeras.
Alfarería / Relatos del cultor Juan Carmelo Ramírez Rodríguez.
Recull tot el procés del terrissaire andí, partint de la tria del material (la greda), l’amassat, el torn i el polit.
Adobe / Relatos del cultor Juan Carmelo Ramírez Rodríguez.
Història de la construcció andina amb tova (adobe), des del seu origen, evolució i pràctiques actuals, descrivint també les diferents etapes de la construcció en el territori atacameny.
Tinku / Relatos de cultura Karenn Vera Tito.
El tinku és el nom de la lluita ritual de bàndols oposats, dos elements que es troben no per enfrontar-se i morir, si no per confluir i viure. Una dansa mil·lenària, amb vestits, instruments característics i personatges propis.
Metalurgia y ofebrería / Relatos del Cultor Emmanuel Rowe Fernández.
Per les cultures andines, el mineral s’entenia com un element animat de la natura, que es reproduïa, criava i recollia de la mateixa manera que es feia amb els cultius. El llibret recull el saber i les pràctiques de la metal·lúrgia i la fundició artesanal atacamenya.
Agricultura / Relatos del cultor Jordan Muñoz Colque con notas de Juan Carmelo Ramírez.
La cronologia s’inicia a l’any 7.000 a. C., fins arribar al període de consolidació de la nació atacamenya, 900 - 1.450 d. C. Es descrieuen totes les pràctiques de la agricultura andina, on la comunitat i la col·laboració hi tenen un paper protagonista, així com alguns cultius autòctons com son el blat, la garrofa i el canyar.
Molienda / Relatos del cultor Juan Carmelo Ramírez Rodríguez.
Con el sonar rítmico de las piedras,
sintonizamos nuestro corazón,
al corazón de la Madre Tierra.
Vamos moliendo las semillas,
que nutrirán a los pueblos,
y agradeciendo su amor,
Amor le devolvemos.
Vers que encapçala el relat de les pràctiques i saber de l’ofici en el territori andí.
Astronomía / Relatos del cultor Tomás Vilca Vilca.
Antigament, mirar el cel de dia i de nit, era part de la planificació de la vida. Els savis andins o amautes, crèien que primer calia aprendre a caminar per les estrelles per caminar després sobre la Terra. Ente els diferents sabers sobre l’univers, es comenten les constel·lacions andines o Huayra thari, i els observatoris astronòmics-cerimonials de la regió.
Floreamiento / relatos de cultura Adriana Puca Soza.
El Floreameinto es l’antiga tradició dels pobles andins en la que marquen el seu bestiar, llames, bens o cabres, amb flors de llana de colors, per distingir-los d’altres i com a agraïment per tot el que proveeixen a l’ésser humà.
Demaneu cita prèvia abans de venir a recollir les vostres lectures a biblioteca@americat.barcelona.
Podeu retornar els vostres préstecs sense demanar hora de dilluns a divendres de 10.00 a 19.00 a la recepció de Casa Amèrica Catalunya.
