Periodista i escriptor, incansable caçador d’històries, enamorat del fútbol i fan de Messi, per nosaltres, amb emoció, el recordem tal i com ell va manifestar: com un casamericà més.
Per a Galeano la funció d’escriptor consisteix en ajudar a mirar als altres. Considerava que la literatura té una funció social, en les seves paraules:
‘És impossible imaginar una literatura que no compleixi una funció social. A vegades la compleix, i és fotut, en un sentit adormidor, de vegades és una literatura del fatalisme, de la resignació, que et convida a acceptar la realitat en lloc de canviar-la, però de vegades és una literatura reveladora, reveladora de les mil i una cares amagades d'una realitat que és sempre més enlluernadora del que un suposava. D'altra banda em sembla que això de la literatura social és una redundància perquè tota literatura és social. Moltes vegades una bona novel·la d'amor és més reveladora i ajuda més a la gent a saber qui és, d'on ve i on pot arribar, que una mala novel·la de vagues. No comparteixo el criteri d'una literatura política que a més, per regla general, és avorridíssima’.
De la seva vasta producció literària, uns 46 títols, alguns traduïts a més de 20 idiomes, com es el cas de ‘Las venas abiertas de América Latina’ i ‘Memoria del fuego’, us posem a l’abast de forma electrònica 18 obres, per facilitar d’aquesta manera la millor manera de recordar un dels més destacats escriptors de la literatura, tot llegint els seus textos.
Si no disposes del carnet d’Amic de Casa Amèrca, no t’amoïnis, facilitant el teu DNI, pots sol·licitar un accés temporal per accedir lliurement a tots els recursos en línia de la biblioteca a: biblioteca@americat.barcelona
16/04/2020 / Biblioteca Casa Amèrica Catalunya
Recordant Eduardo Galeano, a cinc anys de la seva mort
Cerrado por fútbol
Aquest llibre reuneix tots els textos que Galeano va escriure sobre futbol, la majoria dispersos en la seva obra publicada, però també diversos inèdits i veritables troballes, com la crònica en la qual, amb només 23 anys, diu ‘traïdor’ al Che Guevara en persona per haver adquirit a Cuba la passió pel beisbol. Les pàgines proposen un recorregut per la història de el futbol, des de l'època en què un jugador rebia una vaca per cada gol fins al temps dels jugadors multimilionaris aclaparats per l'èxit, passant pel relat dels deu futbolistes que es van pintar la cara de negre en solidaritat amb el seu company discriminat per l’afició; també parlen de Maradona, ‘l'home que no podia viure sense la fama que no el deixava viure’, i de Zidane, que en el seu últim partit va envestir un rival i es va retirar expulsat d'un mundial mediocre.
Eduardo Galeano creia que el futbol expressava ‘emocions col·lectives’, aquestes que generen ‘festa compartida o compartit naufragi, i existeixen sense donar explicacions ni demanar disculpes’.
Mujeres
L’autor explica la intensitat de personatges femenins travessats pel pes d'una causa, com Joana d'Arc, Rosa de Luxemburg o Rigoberta Menchú; per la seva pròpia bellesa o talent, com Marilyn Monroe o Rita Hayworth, Frida Kahlo o Marie Curie, Camille Claudel o Josephine Baker. Però també compte les gestes col·lectives de dones anònimes: les que van lluitar a la Comuna de París, les guerreres de la revolució mexicana, les que en un prostíbul de la Patagònia argentina es van negar a atendre els soldats que havien reprimit als obrers. Galeano entrega en cada relat de la present antologia el seu mestratge de narrador oral i d'artesà del llenguatge, per conjurar l'oblit, però també per celebrar l'experiència de les que mai es resignen.
Los hijos de los días
Llibre que reuneix 366 històries d’herois anònims i de fets sorprenents de diferents èpoques, convertint-se en un calendari.
Durant la presentació d’aquest llibre a Barcelona l’autor va manifestar: ‘He reescrit aquest llibre onze vegades, intentant que cada paraula fos millor que el silenci’.
Espejos : una historia casi universal
Llibre format amb centenars de microrelats que podrien tenir en comú, com a rerefons, la història de la humanitat. Alguns dels títols inclosos: Fundación del machismo, La educación en tiempos de Franco, Los derechos civiles en el fútbol, Prohibido se anormal, Resurrección de Jesús.
Bocas del tiempo
Multitud de petites històries que expliquen, juntes, una sola història. És una travessa pels temes més diversos: l'amor, la infància, l'aigua, la terra, la paraula, la imatge, la música, l'èxode, el poder, la por, la guerra, la indignitat, la indignació, el vol ... els seus protagonistes apareixen i s'esvaeixen per seguir vivint, història rere història, en altres personatges que els donen continuïtat. Teixits pels fils del temps, ells són temps que diu: són Bocas del tiempo.
Patas arriba: la escuela del mundo al revés
En aquest llibre Galeano mostra per què el món està a l'inrevés. Recorda a Alicia en el seu viatge a través del mirall i així, recorre temes com la impunitat del poder, la societat de consum, la injustícia, el racisme i el masclisme. L'autor es destaca en aquesta obra pel seu inconfusible estil que creua l'assaig, la poesia, la narració i la crònica per mostrar sense embuts les misèries de la societat contemporània.
El fútbol a sol y a sombra
Aquest llibre ret homenatge al futbol, música del cos, festa dels ulls, i també denuncia les estructures de poder d'un dels negocis més lucratius del món. Escrivint aquest llibre, l'autor ha volgut fer amb les mans el que mai va poder fer amb les cames. Quan era nen, Galeano volia ser jugador de futbol, però només jugava bé, i fins hi tot molt bé, mentre dormia.
Las palabras andantes : con grabados de José Borges
‘Jo he vingut al taller de Josep Borges per convidar-lo a que treballem junts. Li explico el meu projecte: imatges d'ell, les seves arts de gravat, i paraules meves. Ell calla. i jo parlo i parlo, explicant. i ell res. i així segueix sent, fins que de sobte m'adono: les meves paraules no tenen música. Estic bufant en flauta trencada. El que no ha nascut no s'explica, no s'entén: se sent, es palpa quan es mou. I llavors deixo d'explicar; i li explico. Li explico les històries d'espant i d'encants que jo vull escriure, veus que he recollit en els camins i somnis meus de caminar despert, realitats delirants, deliris realitzats, paraules errants que vaig trobar -o em van trobar. Li explico els contes; i aquest llibre neix’
Ser como ellos y otros artículos
Antologia d'articles i assaigs apareguts entre 1989 i 1992 comprèn temes molt diversos: la creació literària, les menyspreades cultures natives de les Amèriques, la revolució cubana, el naufragi de l'anomenat ‘socialisme real’, el disbarat anomenat ‘fi de la història’, el diccionari del món globalitzat, el mal costum de la impunitat, el dret a l'alegria, el futbol i una reflexió sobre la forma de vida que tracten d'imposar a qualsevol preu com a model únic, que ens obliga a imitar i ens prohibeix crear.
El libro de los abrazos
Potser una de les síntesis més perfectes de l'imaginari de Galeano: celebracions, successos, cròniques, somnis, memòries i desmemories; tot això mitjançant relats breus, directes, commovedors, sorprenents, en els quals fins hi tot les parets parlen, i en el què, a les seves paraules, se sumen els seus gravats i dibuixos.
Nosotros decimos no : crónicas (1963-1988)
Articles i reportatges publicats entre 1963 i 1988, en els quals s'aborden temes que van des de les revolucions llatinoamericanes i l'herència colonial, passant per mites i profecies indígenes, o entrevistes a grans figures com Perón, el Che o Pelé.
Memoria del fuego, 1 : Los nacimientos
Memoria del fuego, 2 : Las caras y las máscaras
Memoria del fuego, 3 : El siglo del viento
Trilogia que explica la història d'Amèrica Llatina des de la creació del món fins als nostres dies. Els diferents volums s'organitzen de manera cronològica: Los nacimientos: des de la creació del món fins al segle XVII, Las caras y las máscaras: segles XVII i XIX i finalment, El siglo del viento: segle XX.
Días y noches de amor y de guerra
El 1976, als 36 anys, Galeano começa un llarg exili que el porta primer a Buenos Aires i més tard a Catalunya. Colpejat per la desaparició, l'assassinat o l'exili dels seus companys, escriu aquest llibre, com un acte reparatori, una crònica colpidora del temps transcorregut entre maig de 1975 i juliol de 1977, on plasma una rigorosa fotografia de l'horror polític d'aquests dies. Aquest llibre, Premi Casa de les Américas 1978, és la més autobiogràfica retrospectiva de les dictadures del Con Sud i de la nostàlgia de l'exili. Però alhora Galeano suma, a el testimoni ominós de la mort, una memòria íntima de l'èxtasi de l'amor.
La canción de nosotros
Novel·la de l'exili: l'autor evoca la seva terra prohibida i la recrea a través de les aventures que en les seves pàgines s'entrecreuen, sobre el rerefons de la dictadura militar, en el temps dels horrors i els desafiaments. Els llibres d'Eduardo Galeano són inclassificables, perquè violen les fronteres que divideixen els gèneres literaris. Aquesta obra, però, pot ser definida com una novel·la. Així ho va entendre el jurat del concurs Casa de las Américas, que el 1975 li va atorgar aquest premi.
Vagamundo y otros relatos
Si alguna cosa caracteritza Vagamundo és el presentar-nos al Galeano contista. Els personatges d'aquests articles i contes travessen les històries i temàtiques que aborda l'autor en la seva obra.
Aquests relats breus van fundar l'estil narratiu que faria inconfusible, en els llibres següents, l'obra d'Eduardo Galeano.
Las venas abiertas de América Latina
Assaig publicat al 1971 que va rebre una menció honorífica del premi ‘Casa de las Américas’. Va ser escrit amb la intenció de divulgar certs fets que la història oficial, història explicada pels vencedors, amaga o menteix.
Durant las dictadures militars de Xile, Argentina i Uruguai va estar censurat, però això no va evitar que acabés per convertir-se en un dels clàssics de la literatura política del continent.
Enllaços d’interès:
Comentari biogràfic sobre Eduardo Galeano de Casa Amèrica Catalunya [14/04/2015]
A cinco años de la muerte de Galeano / Silvina Friera [Pàgina 12]
Cinco años sin Eduardo Galeano: recuerdos de su vida y legado desde los ojos de una “pulga” / Leni González [infobae]
El fútbol en sombras, a 5 años de la muerte de Eduardo Galeano / Julián Iglesias [Goal]
