Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
30/01/2009 / Barcelona

Records, anècdotes i cançons posen fi a les jornades sobre el Tren Popular de la Cultura, l’experiència artística impulsada pel govern Allende el 1971 per portar cultura als punts més remots de Xile

Les emocions i les sorpreses han marcat la segona i darrera jornada dedicada al Tren Popular de la Cultura, una iniciativa del govern d’Unitat Popular xilè presidit per Salvador Allende que va tenir lloc ara fa 38 anys. L’actor Pedro Villagra, l’escriptor Edmundo Herrera, el cantautor Nano Acevedo i el mestre de guitarra clàssica, Eulogio Dávalos, tots ells integrants d’aquell tren que en un mes va recórrer milers de kilòmetres dels vials secundaris de la xarxa ferroviària xilena per portar música, teatre i poesia allà on mai no arribava, han recordat amb somriures i alguna llàgrima l’espectacle que oferien en el seu recorregut, així com diverses anècdotes que es van desencadenar aquell mes de gener de 1971, que tots coincideixen a definir com a “inoblidable i irrepetible”. “Era un tren carregat de pa”, ha afirmat amb veu tremolosa el poeta Edmundo Herrera, “perquè la cultura és el pa de la vida”.

Els artistes del Tren de la Cultura convocats a Casa Amèrica Catalunya han explicat que el seu no era un espectacle qualsevol, sinó que la intenció era “fer del públic el protagonista de la seva problemàtica local i ajudar a trobar solucions a aquells problemes” a través de l’art, tal com ha declarat Eulogio Dávalos. Per això, Dávalos i els seus companys senten un “gran orgull” per haver participat en aquella comitiva artística que els va “fer créixer com a persones”. L’actor Pedro Villagra ha representat alguna de les escenes que improvisaven perquè, mitjançant les tècniques del Teatre de l’Oprimit, el públic s’identifiqués amb la situació representada i s’obrís un debat sobre aquella problemàtica. En aquest sentit, l’experiència dels integrants del Tren va superar qualsevol expectativa purament artística per convertir-se en una “lliçó d’humanitat”, en paraules del cantant Nano Acevedo. “Sóc un agraït del president màrtir”, ha continuat explicant Acevedo, qui afirma no pertànyer a cap corrent polític i es declara exclusivament “allendista”.  La sorpresa ha arribat amb Aurora Quintanilla, una xilena resident a Barcelona que va participar al Tren Popular de la Cultura Infantil el mateix any 1971 i que ha assistit com a públic a aquestes jornades organitzades per Casa Amèrica Catalunya. El Tren Popular de la Cultura Infantil va ser una iniciativa posterior a la d’adults que durant una setmana va fer viatjar a un centenar d’infants i adolescents per portar els seus espectacles arreu del país. Amb la intervenció de Quintanilla, s’ha reivindicat que aquestes i d’altres iniciatives del govern Allende siguin recordades i commemorades a Xile “amb l’honor i la justícia que es mereixen”.  L’acte ha finalitzat amb una versió improvisada de la cançó “No nos moverán”, que posava punt i final a l’espectacle del Tren, en la que també ha participat Enrique San Martín, responsable del departament de cultura del Ministeri d’Educació xilè el 1971, i un públic entregat que ha omplert l’auditori de la Fundació al complet.