Què succeeix a Colòmbia on destacats intel·lectuals es mostren extremadament crítics amb el Govern d’Àlvaro Uribe, tot i el seu espectacular suport popular? Casa Amèrica Catalunya ha sol·licitat respostes als escriptors Laura Restrepo i Germán Castro Caycedo, a l'actor Jhon Alex Toro i al caricaturista i periodista “Vladdo”. De nou, l'auditori ple. El títol del debat, moderat per José Antonio de Ory, “Dissidències culturals a Colòmbia”. I en les intervencions, reflexions d'enorme calat. “Aspectes elementals en el discurs de la democràcia, a Colòmbia són considerats subversius”, ha advertit Castro Caycedo. “La de Colòmbia és una democràcia formal controlada des de l'ombra per l'aparell paramilitar”, li ha secundat Restrepo. I una constatació unànime apuntada per ‘Vladdo': “Colòmbia està avui molt més polaritzada que fa 20 anys”.
Restrepo, Castro Caycedo, Vladdo i Toro ofereixen un debat d'alt nivell sobre el paper de la cultura en la resolució del conflicte colombià
Implacable, Germán Castro Caycedo ha despullat com a través de la comunicació el govern d'Álvaro Uribe intenta demostrar que a Colòmbia no hi ha cap conflicte. “Les paraules ‘diàleg', ‘insurgència', o ‘negociació política' estan proscrites. El lèxic de pau és llegit des del poder com a símbol de debilitat i aquell que parli de ‘conflicte' o ‘paramilitars' és un sospitós”, ha afirmat. Per al periodista i escriptor, un dels més llegits a l’Amèrica Llatina, “Colòmbia viu al capritx d'Uribe”. Castro Caycedo també ha lamentat que al seu país no hagi “tolerància amb els colors grisos”.Laura Restrepo s'ha declarat “perplexa” pel desconeixement del que està succeint a Colòmbia, que ha qualificat de “crisi humanitària”. Les raons d'aquest silenci, són, entre d'altres, el que ha anomenat “realisme capitalista”, que al seu país estaria duent a terme un “experiment de domini” en substitució del que fa dècades eren dictadures militars: “una democràcia formal controlada des de l'ombra per un aparell paramilitar”, ha dit. Restrepo sosté que el conflicte colombià no té “sex appeal” i per això no és notícia.L'actor Jhon Alex Toro ha recordat que no tot el que passa a Colòmbia és negatiu i que en el terreny de la cultura hi ha gent que segueix treballant. Per a Toro, la censura a Colòmbia no és molt explícita, “el que la fa encara més perillosa” i ha subratllat que un altre dels grans problemes del país és la corrupció. Un altre obstacle, ha manifestat, és que “no sabem comunicar-nos entre nosaltres. És més fàcil venir a parlar a Barcelona, a Catalunya, que fer-ho a Colòmbia”.Vladimir Flórez, “Vladdo”, ha arrencat remarcant que “la caricatura, per excel·lència, és dissidència” i ha arremès contra un dels pilars de l'etapa de govern d'Uribe: “no podem creure en una ‘seguretat democràtica' que està acabant amb la democràcia”. Per al també periodista i editor de la publicació “Un Pasquín”, que s'ha declarat “enemic de la pàtria que no accepta les diferències, que és racista, classista i excloent”, les habituals “cadenes de justificacions” que es donen a Colòmbia “ens tenen cardats”.I ja en el debat, moment per a l'intercanvi d'opinions diferenciades. Així, preguntat sobre la qüestió, Castro Caycedo ha dit que mai ha estat amenaçat i ha assenyalat que “l’equilibri i la precisió” han estat la seva “armilla antibales”. Restrepo li ha respost recordant que Colòmbia ha ostentat rècords mundials de periodistes assassinats. “La principal mampara de seguretat és la popularitat d'Uribe, qui no necessita matar, almenys, a l'oposició més visible”, ha afegit.Des de la fila zero, Daniel Samper Pizano, periodista i escriptor colombià que duu més de 20 anys d'exili a Espanya s'ha sumat a la controvèrsia: “A Colòmbia disparen des de tots els costats contra els periodistes, que tenen tres destins: tancament, desterrament o enterrament”, ha dit.Poc després, Restrepo ha al·ludit al cas de l'assassinat del popular humorista colombià Jaime Garzón per argumentar que “el país que assassina al “bufó de la cort” assassina a qualsevol”. Immediatament, Castro Caycedo ha puntualitzat a l'escriptora assegurant que la víctima també feia tasques humanitàries com a mediador en segrestos.I com a conclusió, les paraules de Restrepo: “Art i cultura han de ser honestos i no atenir-se a cap fórmula establerta”. Per a l'escriptora, aquesta ha de ser la seva aportació principal per la llibertat.
