L'escena succeeix a Casa Amèrica Catalunya, on fins al 27 de març s'exposa ‘Cuba Mía', un registre de 83 fotografies amb les quals el mexicà Rodrigo Moya va captar al 1964 l'efervescència revolucionària que es vivia a l'illa. Una visitant de la mostra, estudiant cubana a Barcelona, reconeix a l'autor de les imatges. Amb els ulls entretancats d'alegria li agraeix haver viatjat a aquest racó de la història recent del seu país. “Aquesta Cuba no la coneixen els cubans d'avui dia. És una alegria enorme contemplar-la a la vista del món”, afirma en la següent entrevista Moya, també emocionat. No és per menys: ‘Cuba Mía' –que inclou una sèrie de 12 imatges del Che Guevara al seu despatx de Ministre de les Indústries– ha esperat 45 anys a veure la llum. Ho fa ara, a Casa Amèrica Catalunya, tot coincidint amb el 50 aniversari del triomf dels insurgents cubans liderats per Fidel Castro.
Rodrigo Moya, fotògraf mexicà, autor de ‘Cuba Mía’: “És una alegria enorme que la Cuba de 1964 estigui a la vista del món”
Què és ‘Cuba Mía'?És un treball fotogràfic tan intens i passional, des del punt de vista polític, que l’anomeno ‘Cuba Mía' perquè és una de les coses més apreciades del meu arxiu. Mentre altres materials que tinc s'han perdut, ‘Cuba Mía' és un material impecable malgrat els seus 45 anys d'edat. És un gust veure-la així reunida a Casa Amèrica Catalunya. La sento més meva en veure-la completa.Parla d'una exhumació... És una exhumació d'un treball que estava tapiat. I dins dels 40.000 negatius que tinc, ‘Cuba Mía' és un conjunt molt particular i específic: pels negatius, que estan molt ben conservats, i pel compte que estan fetes les còpies, amb la tècnica antiga de plata gelatina. Què ens explica en aquestes imatges?És difícil reproduir l'emoció de trobar-me amb el poble cubà que estava construint la revolució que acabava de triomfar. Al 1964 era una revolució nena, nounada. Les revolucions a l’Amèrica Llatina tenen una trajectòria curta, són frustrades o traïdes o es depraven per mil raons, o són extirpades com un cos estrany de la famosa unitat llatinoamericana, que no existeix... Cuba roman i començava aleshores la seva vida com una nació a la recerca de nous camins: econòmics, de llibertat, de ésser... I va ser molt impactant enfrontar-me a aquest fenomen a través de la gent, a través de tot el que vaig fotografiar, que en l'exposició està dividit en la força, que seria el poder; els dirigents i la seva relació amb les masses; el treball, que va prendre un altre nivell a Cuba; l'educació, i els personatges que poblen el país.Diu que a la Cuba de 1964 es vivia la utopia...Tota revolució té una arrel utòpica, i deixa de ser utopia quan comença a esdevenir realitat i comença a construir-se... Però aquesta utopia també s'està renovant, sempre hi ha coses que fer, sempre queda una utopia pendent. És un expedient que no s'esgota amb la primera realització. Cuba segueix sent una utopia. Ha tingut moltes frustracions, ha tingut molt de càstig amb el bloqueig nord-americà, és una illa assetjada econòmicament durant 50 anys, s'assenyalen més els errors, que els hi ha hagut, dels dirigents, errors polítics, econòmics... Però la no traïció als principis és el que ha mantingut a Cuba aquests 50 anys i el que li ha permès sobreposar-se a 10 presidències nord-americanes i a la confabulació d'Europa per d'alguna forma contribuir a aquest bloqueig que ha minvat tant la potencialitat d'aquesta utopia, que continua perquè no s'ha desenvolupat plenament. Entre les imatges de ‘Cuba Mía' hi ha una sèrie d'un Che Guevara allunyat de l'estàndard icònic al qual se l’associa... La imatge icònica del Che feta per Korda, molt bona i admirable, la més reproduïda en la història, va ser presa al 1965. Les meves són abans, del 1964, i busco al Che quotidià, al de tots els dies, al Che humà que rep un grup de periodistes mexicans i xerra amb ells de mil coses i es queixa de la burocràcia cubana, de la ineficàcia d'algunes fàbriques, i s’estira els cabells perquè diu que és una càrrega terrible ensenyar als cubans a ser ordenats, a treballar en nivells de país desenvolupat. Va ser una xerrada entre camarades i vaig poder treballar a gust i captar-lo mentre parlava, escrivia, opinava... Buscava un Che humà, quotidià, no buscava un heroi. Aquest heroi va ser inventat després amb la foto famosa de Korda, un símbol del nostre temps.Com s'explica que un material d'aquesta qualitat hagi estat arxivat tant de temps?Aquesta exposició té una càrrega política que no sempre és acceptada. Ha estat precís un patrocini obert i absolutament democràtic, amb intervenció de Casa Amèrica Catalunya i els comissaris Marta Nin i Claudi Carreras, amb un intercanvi de correu molt intens, visites per veure les fotografies... I això va donar sortida a un material que no la trobava. Durant 35 anys em vaig allunyar de la foto. Fa 10 anys, quan vaig començar a exhumar aquest arxiu, el que em va saltar com la joia de la corona va ser el meu treball de Cuba. Va ser el que més em va agradar, era la cosa més completa. I finalment es van donar aquestes coincidències, aquest esforç de diverses persones i de la institució perquè l'exposició fos possible. Tant de bo rodi i es conegui en altres parts. Han passat dos o tres generacions, inclosos els cubans, que no coneixen aquesta Cuba.Quines sensacions ha tingut quan ha vist exposades, per primera vegada, aquestes imatges?Veure les imatges posades, i tan ben posades, és una glòria perquè la major part del meu arxiu encara roman tapiat. És difícil exposar-lo. He fet un parell de llibres, alguna cosa en premsa... però no és com veure un catàleg tan ben fet, amb una exposició que compleix el meu somni d'ensenyar aquest treball. És meravellós: el fotògraf registra un fet i 45 anys després ho veu amb els ulls d'altres persones. És una alegria contemplar com ho estan veient altres persones: la Cuba de 1964 és a la vista del món.Horari de visita a l'exposició (només laborables): 10:00 a 14:00 ; 17:00 a 20:00 hores
