El periodista uruguaià Roger Rodríguez ha rebut a Barcelona el VI Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió a Iberoamèrica. El guardó, concedit anualment per l'entitat, reconeix a aquells professionals o mitjans llatinoamericans que destaquen per la seva tasca i trajectòria en l'exercici d'un periodisme veraç i compromès amb la defensa dels drets humans. Rodríguez pren el relleu dels anteriors premiats: Medios Para la Paz (Colòmbia); Página 12 (Argentina); Lydia Cacho (Mèxic); Carlos Fernando Chamorro (Nicaragua) i Diario Co Latino (El Salvador). “A l’Uruguai, ara que la impunitat comença a morir, les seves acaballes són perilloses”, assenyala en la següent entrevista Rodríguez, qui, per cert, està amenaçat per grups d'extrema dreta.
Roger Rodríguez, Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió: “Ara que a l'Uruguai la impunitat comença a morir, les seves acaballes són perilloses”
Què significa per a vostè i per al periodisme uruguaià el Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió?És un premi de molta transcendència en el plànol personal. Primer, perquè és el reconeixement des d'un país europeu al periodisme que es practica a Iberoamèrica i en particular en un petit país com Uruguai. Segon, per la importància dels que l’han rebut abans que jo: tres mitjans i dos col·legues de molt reconeixement en el seu treball professional. I per al periodisme uruguaià també és important. Vostè està amenaçat i ha d'adoptar algunes mesures de seguretat. Qui i per què li amenacen? És perillós avui dia fer periodisme d'investigació i denúncia a l’Uruguai?A l’Uruguai, vint-i-cinc anys després de la sortida de la dictadura, segueix dominant la impunitat. Fins a aquests dies, regeix una norma, anomenada Llei de caducitat de la pretensió punitiva de l'Estat, per la qual no es permet jutjar als criminals de lesa humanitat dels anys setanta; es desconeix el parador de més d'un centenar de desapareguts i no s'ha fet justícia ni reparat als que van patir-ne aquelles violacions als drets humans. Des de fa alguns anys la llei no té fonament, perquè s'han fet judicis i s’han empresonar criminals. Avui, aquesta llei és a punt de ser anul·lada. Així ho exigeixen organismes de drets humans que han condemnat l’Uruguai arran la vigència d’aquesta llei. Així ho determina la Suprema Cort de Justícia, que la considera inconstitucional. Així ho exigeix la veritat, que és el que busquem els periodistes. Però quan s'indaga en aquesta veritat amagada, s'arriba als noms dels impunes i aquests reaccionen. Amb les meves investigacions he desemmascarat algunes d'aquestes veritats i alguns d'aquests noms. Ara que la impunitat comença a morir, les seves acaballes són perilloses. Aquells criminals no volen ser jutjats. També ha denunciat una ofensiva coordinada de l'extrema dreta llatinoamericana i europea. Què ens pot explicar al respecte? Recentment vaig denunciar un grup que recolza a un grapat d'exmilitars empresonats i que defineix als governs progressistes i les organitzacions de drets humans com els seus enemics. Aquest grup, anomenat Fòrum de Llibertat i Concòrdia, té connexions amb organitzacions de l'extrema dreta llatinoamericana i internacional. Els meus articles en Caras&Caretas van motivar que ells publiquessin en una pàgina d'Internet les meves dades personals i fins i tot un mapa amb la ubicació del meu domicili, tot incitant que es cometés algun acte contra la meva persona o la meva família. Quins són les tasques més urgents, segons el seu judici, en el camp de les llibertats d'expressió, informació i opinió a l’Amèrica Llatina? Calen majors garanties legals per a l'exercici del periodisme independent. Fins fa poc, a l’Uruguai els periodistes podíem acabar a la presó pel nostre treball. Avui podem ser jutjats a l'àrea civil amb reclamacions econòmiques que cap de nosaltres pot pagar. Hi continua vigent l'antiga contradicció entre el suposat honor i la veritat. Calen normes laborals que defensin els drets d'autor dels periodistes i garanties davant els propis mitjans de comunicació, el quals, molts cops, defensen la llibertat d'empresa més que no pas la llibertat de premsa. Els mitjans depenen de la publicitat i per tant són susceptibles, sobretot en mercats petits com l’Uruguai, a pressions dels anunciants i fins i tot dels governs, els quals manegen sense regles clares les pautes de la publicitat oficial. Tampoc és clara l'adjudicació, la tinença hereditària i la trasnacionalització dels mitjans electrònics que, malgrat disposar-ne en usufructe ones de l'Estat, s'han constituït en centres de poder econòmic i, sobretot, polític. Per a una major llibertat d'expressió, d'informació i d'opinió cal desenvolupar mitjans alternatius que equilibrin la balança. Cal, així doncs, el desenvolupament d'Internet, lleis que facilitin a les organitzacions socials l'accés a la tecnologia i polítiques d'Estat clares en l'adjudicació d'ones.
