Si bé les seves històries poden semblar puerils i destinades únicament a l'entreteniment d'audiències multitudinàries, el gènere de les telenovel·les conté i reflecteix aspectes de caràcter social d'indubtable interès. Tres experts en la temàtica, l'escriptor i periodista colombià, Daniel Samper; el productor i fundador de “Alba Films”, Félix Zurita; i l'editora peruana Rosa Rodríguez han abordat a Casa Amèrica Catalunya les característiques d'aquest fenomen. “La telenovel·la és un instrument per comunicar que uneix a Llatinoamèrica i Espanya com també ho fa la cultura de la llengua, el bolero i el futbol”, ha afirmat Daniel Samper.
29/09/2011 / Barcelona
Samper, Zurita i Rodríguez subratllen el component social de les telenovel·les
Els tres conferenciants han incidit en l'accent social que també contenen les telenovel·les llatinoamericanes més enllà de l'arquetípica història d'amor que constitueix el seu ADN natural: “L'essència i secret de la telenovel·la és la parella que vol casar-se i el “llibretista” (guionista) que fa l'impossible per impedir-ho”, ha dit amb sorna Samper per assenyalar a continuació: “El conflicte social sempre és present en la telenovel·la. En major o menor escala i encara que la seva solució sigui benèvola, piadosa”. En aquest sentit, Rosa Rodríguez ha recordat que és en la dècada dels 90 quan es trasllada la crònica periodista a les telenovel·les i n’ha destacat l'emissió de “Por estas calles”, de la veneçolana Ràdio TV Caracas. Aquest serial el protagonitzava una professora acusada d'un delicte inexistent que es veu obligada a anar als barris marginals, dominats pels ‘narcos’. “Aquesta telenovel·la va ser paradigmàtica i imitada posteriorment”, ha explicat. Félix Zurita, per la seva banda, ha repassat la seva experiència de productor de telenovel·les a Nicaragua, a través de les quals ha abordat temes tan espinosos com la SIDA. “Vaig usar la telenovel·la per inculcar qüestions socials fins aleshores només tractades en documentals. El repte va ser fer pedagogia sobre les grans problemàtiques”, ha explicat. “No havia de perdre de vista la realitat, però calia explicar una història. Els actors eren persones que desenvolupaven el mateix paper en la telenovel·la que en la seva vida. Es tractava d'integrar la realitat en la ficció”. “És molt important que la gent vegi reflectits els seus problemes. I veure que nosaltres, gent senzilla, també podem protagonitzar una telenovel·la és molt positiu”, ha afegit Zurita en al·lusió a l'impacte de les telenovel·les i les qüestions socials que reflectides en les seves trames. “El melodrama és el gran gènere llatinoamericà perquè és propi de nosaltres, que plorem a tot arreu”, ha conclòs Samper sense abandonar la seva habitual sornegueria.
